Els perills del projecte Castor es presenten a Sants

la-burxa-els-perills-del-projecte-castor-es-presenten-a-sants

Jóvens de les Terres de l’Ebre és un col·lectiu que apropa, al barri de Sants i a la ciutat de Barcelona, les problemàtiques i accions de les terres de l’Ebre, fent-se responsables també del model  de desenvolupament del territori. El dijous 14 d’octubre van organitzar un acte al CSA Can Vies per donar a conèixer el projecte Castor.

El 02 d’agost de 2007 es publicava al BOE el projecte Castor, consistent en la creació d’un dipòsit de gas mar enllà, aprofitant un jaciment petrolífer esgotat, que mitjançant un gasoducte, traslladés el gas fins al terme municipal de Vinaròs (el Baix Maestrat) des d’on es realitzarien les operacions d’explotació d’aquest dipòsit. Des d’aquell mateix moment, veïns de les  comarques de les Terres del Sénia van organitzar-se i mobilitzar- se per alertar a la ciutadania i a les institucions dels greus perills que podia representar la instal·lació d’aquest projecte.

En les últimes setmanes s’ha fet patent la nocivitat del Projecte Castor. Un impacte sismològic que l’oposició ciutadana ja va denunciar l’any 2009, quan els estudis sismològics que també  demanava l’Observatori de l’Ebre van quedar en paper mullat. Tal i com anunciava l’Institut Geològic de Catalunya, en una nota el passat 4 d’octubre, els terratrèmols percebuts per la  població són el resultat del moviment centimètric de falles quilomètriques.

A més d’aquesta afectació mediambiental, també cal denunciar l’impacte que aquesta instal·lació té sobre la pesca i l’agricultura, dos dels pilar econòmics del territori del Sénia tant pel que fa a la modificació dels hàbits de pesca dels pescadors com per l’afectació que aquest procés té sobre la  mateixa fauna subaquàtica. A més, el procés d’injecció i extracció de gas requereix d’uns processos que generen enormes quantitats de CO2 i d’altres elements tòxics, totalment incompatibles amb les exigències mediambientals que se’ls requereixen als citricultors per poder comercialitzar els seus productes.

El projecte Castor trenca dràsticament amb un model  energètic renovable i sostenible, lluny de projectar la producció energètica a través d’energies renovables. També cal denunciar un model energètic basat en grans infraestructures lluny dels  centres de consum.

Econòmicament aquest projecte ha tingut un sobrecost, ja que ha passat dels 925 M€ inicials als 1.700 M€. La Comisión Nacional de la Energia (CNE) ja va advertir, amb un informe el 7 de març del 2012, que aquest sobrecost es podia donar per “assignació mitjançant mecanismes no concurrencials de determinades partides de la inversió”.

Però, més enllà  dels costos de construcció i posada en funcionament d’aquesta planta, el dubte actual és qui haurà de pagar el projecte si, finalment, el projecte Castor no es posa en funcionament. Sobre  aquesta qüestió, cal tenir en compte que el desmantellament de la Central Nuclear de Vandellòs I l’hem estat pagant els ciutadans durant molts anys. No es pot permetre que els beneficis  siguin privats i els costos, públics.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: