Llavor cooperativa

 

Quan el 2009 s’inicià el projecte Barri Cooperatiu, sota l’impuls de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i La Ciutat Invisible, el cooperativisme a Sants era una realitat fragmentada, sense projecció social i amb una desmemòria important respecte els antecedents històrics que havien fet, del nostre barri, un dels bastions del cooperativisme obrer català. De les cooperatives existents, n’hi havia ben poques que promoguessin la identitat i els valors cooperatius; la intercooperació entre elles era nul·la i, a nivell de barri, el model cooperativista no era massa conegut. D’entre les cooperatives inquietes d’aleshores, podem destacar Ambulàncies Catalunya, Net Neteja, Cusó Tapissers, la cooperativa d’ensenyament Institució Montserrat i la de consum Germinal, i no massa més. La situació avui, no obstant, no és la mateixa. Què ha canviat?

 

La crisi econòmica – més ben dit, l’ajust estructural capitalista en curs- ha transformat moltes de les certeses que teníem interioritzades. A nivell social s’ha produit un qüestionament sobre l’economia dominant, que ha implicat una reflexió personal sobre la relació que mantenim -cadascuna de nosaltres- amb el treball, el consum o l’estalvi. En aquests anys d’abusos capitalistes, de banquers que roben i desnonen, d’ERO’s i d’aturats, de retallades socials i pobresa creixent, ens hem preguntat insistentment –fos a les places, fos en la solitud- si “una altra economia era possible”. És aquí quan les alternatives econòmiques proposades des del cooperativisme, modestes però reals, s’han situat en la mirada de creixents sectors de la població.

 

L’aposta per un barri cooperatiu ha contribuït a l’arrelament local d’aquest canvi d’imaginari. La celebració del dia del Cooperativisme, les xerrades, articles, jornades i tallers, així com les exposicions, recerques i rutes per la memòria cooperativa del barri, han servit per a recuperar i actualitzar l’esperit cooperativista de Sants. Un procés que no s’hauria produït sense la creació de “cooperatives activistes” per part de persones implicades en els moviments socials santsencs (com La Ciutat Invisible mateixa, o les avui desaparegudes Malea i PimPamFilms), així com per les ressonàncies de tenir, al carrer Premià número 15, una seu important del cooperativisme català. Doncs a l’antiga cooperativa l’Empar de l’Obrer, després Popular Santsenca, des que s’hi instal·làla FCTC el 2005, s’hi han anat afegint múltiples organitzacions del sector, així com les cooperatives Coop57, L’Olivera, Grup Clade i Sàpiens.

 

Aquests nous contextos han facilitat que, en els darrers anys, s’hagin creat o instal·lat noves cooperatives de treball al barri, i que la llista d’empreses autogestionades pels seus treballadors vagi creixent. Des del sector de l’oci com Koitton Club o Kopdemà Bar; al món de la informàtica i les comunicacions, com Bonobo, Projecte Ictineu o la revista Alternativas Económicas, passant pels serveis vinculats a un nou model ecològic i sostenible, com Coop de bici o l’Economat Social. Cooperatives, moltes d’elles vinculades ala Xarxa d’Economia Solidària, que lluiten diàriament per a mantenir els llocs de treball i alhora difonen els valors cooperatius, que consoliden els seus projectes i estan obertes a col·laboracions, que es pensen com a mitjà per a resoldre les necessitats econòmiques dels seus protagonistes i a la vegada aposten per una transformació social més general.

 

Més enllà de l’extensió de la cooperativa com a fórmula, la sensació és que a Sants s’ha produït una socialització de la cultura de la cooperació. Als grups de consum agroecològic (Faves Comptades, Panxa Contenta); als mercats de la Xarxa d’Intercanvi de Sants, i a les iniciatives habituals del teixit social santsenc, se li ha de sumar, des de juny del 2011, l’equipament autogestionat de Can Batlló, autèntic viver d’experimentació social, que es pot convertir en epicentre de l’economia social i solidària amb vinculació territorial. Queda molt camí per recórrer, i els reptes són importants. Però la llavor cooperativa està sembrada, i sembla que ja està germinant.

Ivan Miró, la Burxa núm. 177, desembre 2013

Descarrega’t l’article a la Burxa

Pots llegir la notícia original a la pàgina Sants.coop: