Il•lustres carreteres

Carles III, el fill gran de Felip V, ha passat a la història com un rei il·lustrat per les reformes que va impulsar, des de la liberalització del mercat amb Amèrica, fins a un projecte de repoblació de les zones despoblades i d’Andalusia. Un projecte no gaire conegut a casa nostra, que va portar a centenars d’alemanys catòlics i flamencs als camps de Jaén, Còrdova i Sevilla. Durant el regnat de Carles III també es va legislar sobre els gitanos i sobre els xuetes de Mallorca, dos grups que al llarg de la història han estat marginats i perseguits per les lleis.
Les reformes reials dotaren de més llibertat a aquestes poblacions, però a la vegada també intentaren assimilar-les. Per gaudir d’aquestes noves condicions els gitanos havien de renunciar a la llengua romaní. I el romaní no va ser l’única llengua perseguida. Durant el regnat de Carles III, dues cèdules reials, l’any 1768 i el 1770 van establir el castellà com a llengua obligatòria a l’educació, tots els altres idiomes serien perseguits. I és que eliminar els elements propis de les poblacions no castellanes és una constant dels Borbons, il•lustrats o no. Carles III també va ser el responsable de la creació dels principals símbols del nacionalisme espanyol, la bandera i l’himne.
Entre les obres que impulsà el monarca trobem un pla de camins rals. Una xarxa radial que comunicà Madrid amb València, Andalusia, Galícia i Catalunya. Al segle XVIII l’estat de les carreteres era pèssim, ja que els encarregats de la cura de les mateixes eren els propietaris dels terrenys per on passaven i era habitual que aquests modifiquessin el pas de les mateixes per ampliar les seves parcel•les. El traçat de les vies seguia les antigues vies romanes i medievals.
Carretera de Sants des del carrer de Sant Medir, 1925
Com en època romana, per fer aquestes obres, es mobilitzaren els exèrcits i els enginyers militars. L’any 1764, sota la direcció de Pedro Martín Cermeño, començà la construcció d’una carretera que sortia de Barcelona pel Portal de Sant Antoni i arribava a la Creu Coberta pel que avui en dia és l’Avinguda Mistral. Després creuava el terme de Sants i seguia en direcció Vilafranca i Tarragona avançant gràcies a infraestructures monumentals com el Pont de Carles III a Molins de Rei, un pont edificat per presoners algerins o el viaducte del Lledoner a l’Ordal. A Sants aquesta carretera va substituir l’antic camí ral, que serpentejava pel carrer de Sant Crist, i aviat es va convertir en l’eix al voltant del qual va créixer el municipi, la carretera de Sants.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: