La fàbrica Serra i Balet

L’any 1899 l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia començava a treballar en un nou projecte al barri de Sants. No era la primera vegada que l’arquitecte treballava a Sants, de fet algunes de les seves obres més reconegudes ja les havia realitzat a Sants, com la Seu del Districte o el Cementiri. El nou repte era projectar una fàbrica tèxtil. Una fàbrica més que s’unia a les que ja feia més de cinquanta anys que havien començat a convertir Sants en un poble industrial. En aquell moment però, ja feia un parell d’anys Sants no era un municipi independent, s’havia convertit en un barri més de la ciutat de Barcelona.
L’edifici projectat per Gustà i Bondia seria la fàbrica Arañó, Ventajó i Cia, que l’any 1901 es va començar a edificar al carrer de Begur. L’obra que finalitzaria l’any 1903 si bé és cert que mantenia molts punts en comú amb la primera tongada de fàbriques tèxtils santsenques, com les façanes d’obra vista o l’ús del ferro, també presentava algunes novetats com el fet que les façanes estiguessin alineades al carrer i que aquestes naus es dediquessin a les oficines o a aquelles tasques on l’ús energètic no era necessari. L’edifici, que tenia una planta en forma de U reservava l’interior als processos de fabricació, com la caldera, la xemeneia, els bullidors i els raspalls.
Però pocs veïns coneixen aquest edifici com a fàbrica Arañó i Ventajó, i és pel fet que el 1913 l’edifici canvià de mans. Aquell any Jacinto Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca es van associar a l’empresa de Jaime Balet i Viñas per crear la societat JJF Serra i Balet, una empresa que es dedicaria a fabricar filatures de cotó i especialment panes. Un sector que, sense que els propietaris en fossin conscients, era a punt de generar-los grans beneficis per un esdeveniment d’abast mundial.
Catalunya va ser una potència tèxtil ben peculiar, ja que ni tenia la matèria primera, el cotó, ni era rica en el combustible que feia anar les màquines, el carbó, per això gran part del seu mercat sempre havia estat l’interior. Però el 28 de juliol de 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial i l’economia europea es va trastocar. Per una banda els esforços dels països bel·ligerants es van centrar en la guerra i d’altra el consum de la pana, el teixit amb què es feien els uniformes, es va disparar. Un fet que portaria ingents beneficis sobtats als industrials catalans. Una bombolla però, que no es va saber gestionar un cop finalitzada la guerra i que va arrossegar a una època de crisi i enormes tensions socials.

Treballadors de la fabrica Serra i Balet, 1923, Arxiu Històric de Sants-Montjuïc.

L’any 1918 Francesc Serra va abandonar l’empresa i el 1922 aquesta es va reconvertir en Manufactures Serra-Balet SA. Col·lectivitzada durant la Guerra Civil la fàbrica va seguir funcionant normalment fins als anys 70 quan es va veure afectada per la crisi del tèxtil. Entre 1973 i 1977 els accionistes van realitzar una ampliació de capital amb la finalitat de modernitzar la maquinària i la producció de l’empresa però l’intent no va poder salvar l’empresa que va fer suspensió de pagaments el 20 d’abril de 1982.

En paral·lel, des dels anys setanta, les associacions de veïns de Sants lluitaven per dignificar uns barris que eren mancats dels equipaments bàsics. Quan les fàbriques anaren tancant o marxant fora de Barcelona el veïnat va veure com a l’interior d’uns barris molt densos de cop es generaven espais que es podien reconvertir en espais verds o equipaments. Però els veïns havien d’actuar amb rapidesa, ja que aquells espais buits també eren un bombó per les constructores, que planificaven fer-hi noves promocions d’habitatges.
Una de les mancances que patia Sants era la d’espais dedicats a la pràctica de l’esport. Per això quan Serra i Balet va abaixar la persiana el veïnat va començar una campanya per reconvertir l’espai en un poliesportiu. Després de tots els nous projectes que van portar els ajuntaments democràtics les arques municipals eren buides i calia trobar una alternativa per poder aconseguir l’edifici. La oportunitat va venir de la mà del Club Esportiu Mediterrani, que fins llavors tenia les seves úniques instal·lacions al carrer de Regent Mendieta.
Els veïns van fer campanya per tal que el club augmentes el nombre de socis i aquest va presentar-se a la subhasta de l’edifici de Serra i Balet, avançant-se a les immobiliàries el Mediterrani va comprar l’edifici i el va reconvertir en un poliesportiu que va ser inaugurat el 1987. Des de les piscines del Mediterrani encara es pot veure la gran xemeneia de 32 metres d’alçada que formava part de la fàbrica i que ara forma part de la plaça de l’Olivereta.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: