Moltes lluites i una rambla

Sí la carretera és un exemple del Sants comercial, segurament la Rambla de Badal és un reflex del Sants combatiu. Al segle XV les terres que envoltaven aquest espai on ara hi ha el carrer Badal eren de Joan Llull, conseller en cap de Barcelona. Aquest tenia una gran propietat i una torre, la Torre de’n Llull. El terreny va anar passant de mans per herència entre els membres de la mateixa família i posteriorment als marquesos de Barberà i de la Manresana fins que el 1829 el va adquirir el ric comerciant Rafael Sabadell.

El segle XIX va portar grans canvis a Sants. Trobar-se als afores de Barcelona va fer que la revolució industrial que havia començat dins les muralles es va anar estenent com una gota d’oli i els pobles del pla van quedar incorporats dins la trama d’aquesta nova metròpolis. Xemeneies i enormes edificis fets de maó i ferro van anar substituint els camps de conreeu i l’any 1854 van començar les obres de la via fèrria que portaria el tren de Barcelona a Martorell. Unes vies que servien per comunicar però que a la vegada aïllaven els barris.
Quan Rafael Sabadell va morir els germans Badal van ser els seus hereus. I com a nous propietaris d’aquest nou terreny que s’anava poblant molt ràpidament els Badal van decidir urbanitzar part de la finca. L’any 1885 s’obria el carrer de Badal, en record dels propietaris, fins a les vies del tren. Una obra que va finalitzar l’ajuntament de Barcelona l’any 1914, fent arribar el carrer de Badal fins a la Carretera de Sants.
Badal prometia convertir-se en un carrer important del barri, fins i tot com comentaven a l’època, la Rambla de Sants. El carrer es creuava amb la carretera i arribava a la Plaça de Víctor Balaguer, on hi havia hagut l’antic ajuntament de Sants. A més feia un any que el Mercat Nou, molt proper a Badal, estava en funcionament, convertint-se en un pol d’atracció per a molts veïns. Però molts anys més endavant, de nou, les grans infraestructures de la ciutat van entrar com una piconadora a la vida del carrer de Badal.
Per entendre-ho millor tornaré uns anys enrere. Quan es va construir l’Eixample es va comprovar que aquest tenia un defecte, les comunicacions entre els antics pobles no quedava ben solucionada. Per aquest motiu, l’any 1901, l’ajuntament va convocar un concurs per al “Plan de Enlaces de Barcelona y Municipios Circunvecinos”. Un concurs que va guanyar l’arquitecte Léon Jaussely, qui va pensar un sistema de vies de circumval·lació. Aquest pla no es van arribar a realitzar però que va influir als futurs projectes de la ciutat. A finals dels seixanta, en ple desarrollismo l’ajuntament de l’alcalde Porcioles va recuperar la idea de Jaussely, però ara reconvertida ara en una autopista urbana. Una ferida que des de la Zona Franca cap a Les Corts es va obrir aixecant un mur entre barris.
La ronda es va obrir pas pel mig de Sants sense respectar ni el veïnat, ni el patrimoni ni la xarxa urbana preexistent. Les obres van emportar-se per davant la plaça de Victor Balaguer, i Badal va passar de 30 a 50 metres d’amplada, un fet que afectava fins a 800 habitatges que haurien d’anar a terra. Per això els edificis de Badal encara tenen alineacions diferents.
La lluita del veïnat per salvar les vivendes es va concretar amb la creació de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, que després d’una intensa lluita va aconseguir salvar el tram entre Pavia i la Carretera de Sants. Una victòria important però a mitges, ja que el cinturó, sumat a les vies del tren que havien seguit creixent, significaven un greu problema tant de comunicació com de fums i sorolls per al veïnat de Badal. Per això als anys noranta la lluita va començar de nou fins a aconseguir la cobertura de la ronda al seu pas per Sants i Les Corts. El veïnat del barri també va reclamar la cobertura de les vies, però finalment el projecte realitzat va ser un calaix que cobreix les vies del tren. Després d’anys de lluites per fi el veïnat de Sants pot gaudir d’una autèntica rambla.

Celebració de la victòria veïnal al carrer Badal

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: