Un mercat nou

Durant molts anys, abans que Sants tingués un mercat estable, el carrer de Sant Crist, era el punt on els venedors muntaven les seves parades. Abans que al segle XVIII es construís la carretera de Sants el carrer de Sant Crist era el lloc per on passava el camí reial i com a tal era una de les principals vies del municipi, la via d’entrada a la ciutat de Barcelona i com a tal lloc de pas que aquells que volien vendre els seus productes aprofitaven. De fet per trobar edificis dedicats a la compra i venda d’aliments a Barcelona caldrà esperar fins al segle XIX.
Però al segle XIX un fet havia de marcar de forma definitiva la vida d’aquest petit poble agrícola. Grans industrials com els Güell, els Muntadas o els Batlló van comprar terres per situar-hi les seves fàbriques i en pocs anys la població de Sants es va multiplicar. Així doncs el petit mercat improvisat a Sant Crist es va quedar petit. Calia un espai més gran i el lloc escollit per situar el mercat de Sants va ser la plaça d’Osca. Tot aquell entorn, que avui en dia coneixem amb el nom del Triangle, justament era l’espai on es van anar instal·lant els acabats d’arribar treballadors de les fàbriques.
L’any 1869 es va començar a pensar com havia de ser el cobert metal·lic del Mercat  un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats del centre de la ciutat. De fet hi havia parades per tot l’entorn, fins i tot al carrer de l’Espanya Industrial i a la Carretera de Sants.
 Mercat
Cada cop hi havia més parades i cada cop la circulació pels carrers de l’entorn fos més complicada. Els santsencs necessitaven una ubicació fixe, preparada i ample per acollir el Mercat. Seixanta-cinc veïns del barri van veure molt clara l’alternativa i instaren a l’Ajuntament de Sants a comprar els terrenys de l’Hort Nou, un mas proper a les vies del tren que tenia unes bases i uns safaretjos. Finalment l’ajuntament va comprar els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte del municipi, Jaume Gustà i Bondia. Per aquells anys aquest ja era un arquitecte reconegut que havia dissenyat alguns dels pavellons efímers de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i que a Sants havia projectat dues obres importants: el Cementiri de Sants i la Seu del Districte.
Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte a Pere Falqués i Urpí, que llavors era arquitecte municipal de Barcelona. Aquest reputat arquitecte andreuenc, a banda de ser autor dels coneguts bancs-fanals del Passeig de Gràcia i de molts altres edificis importants de la ciutat, ja tenia experiència en la construcció de mercats, ja que era l’autor del Mercat Maignon a Badalona i del Mercat del Clot.
Falqués va realitzar el projecte l’any 1898, però el canvi de projecte i cal suposar que el trasbals administratiu que deuria significar l’agregació van fer endarrerir l’inici de les obres, de manera que durant un llarg període de temps els veïns del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca. Per fi l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat. Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici que segueix l’estètica pròpia de l’Exposició de 1888, tot i que amb aires modernistes. Un edifici rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó que guarda similituds amb un mercat que feia pocs anys que s’havia inaugurat, el de Sarrià, obra d’Arnau Calvell i Peyronill.
A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat, qui sap si per convèncer als santsencs reticents a l’agregació. Si els observeu, potser us sorprèn trobar un ratpenat sobrevolant l’escut barceloní, però de fet, aquest símbol, que també comparteixen Fraga, Palma i València, es va trobar als escuts de la ciutat fins que va ser arraconat l’any 1931. El ratpenat ens recorda Jaume I i és un símbol de la Corona d’Aragó. Segons explica la llegenda, durant la conquesta de València Jaume I va trobar un ratpenat dormint a la seva tenda però el rei va decidir no fer-lo fora. Una nit uns forts cops de timbal el despertaren i Jaume I es va adonar que les tropes sarraïnes preparaven un atac per sorpresa. L’alerta va permetre als catalans frenar la temptativa sarraïna. L’autor dels cops al timbal, segons la llegenda, havia estat el ratpenat que dormia a la tenda i per aquest motiu després de la victòria Jaume I va decidir posar l’animal dalt de l’escut.
L’any 2008 es va iniciar una reforma del Mercat de Sants que van fer que aquest es traslladés, de forma provisional a la Rambla de Badal. I per fi l’any 2014 el Mercat de Sants va tornar a obrir les portes de nou. Una remodelació que ha sabut mantenir l’esperit d’aquest edifici que és una de les joies de Sants.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: