Un model de barri pel segle XXI

Fa molt de temps que des d’aquest petit racó defenso que el patrimoni, a banda del valor que per si mateix té, també ofereix una nova oportunitat al conjunt de la ciutat, la prova més evident són els molts equipaments públics que arreu de la ciutat han trobat aixopluc dins d’antigues masies, fàbriques o d’altres edificis que mantenen la memòria de la història més propera.
Però a banda d’aquesta oportunitat física, en tal que aquests edificis poden esdevenir carcasses per a una nova vida, també cal destacar la importància d’aquests records de pedra, que poden esdevenir referents per a canvis socials. Per exemple, que l’especulació immobiliària no hagi esborrat del tot les cooperatives santsenques, que fins al 1939 van tindre una importància econòmica i social cabdal ha facilitat, en els darrers anys, que nous cooperatistes hagin pogut reivindicar un model alternatiu i més humà en un moment en què el model econòmic i social capitalista es mostrava en crisi, si és que hi ha hagut algun moment en què el capitalisme no hagi estat en crisi.
La recuperació d’aquesta memòria col·lectiva, que el franquisme havia esborrat però que gent com els membres de La Ciutat Invisible, entre d’altres, ens han fet valorar, ha anat en paral·lel a un creixement de les actuals cooperatives del barri, i aquest fet no és casual. Descobrir que una altra economia no només és possible sinó que ja va existir segur que ha animat a molts a iniciar nous projectes canviant competició per cooperació.
En els anys en què l’esgotada i esgotadora “marca Barcelona” buidava Ciutat Vella de ciutadans per omplir les seves cases de pisos turístics, (recordem que aquest districte ha perdut 3.821 habitants de l’any 2010 al 2015), el veïnat dels nostres barris ha sorprès la ciutat omplint de vida un espai com Can Batlló i generant projectes que han obert portes en tots els àmbits imaginables: com la Borda, una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús; l’Escola Arcàdia, un centre basat en l’educació lliure; la Biblioteca Josep Pons, el Centre de Documentació dels Moviments Socials o l’Auditori, entre molts d’altres. Uns projectes que tenen molt de innovació però que també tenen molt dels ateneus i les cooperatives que el moviment obrer de principis del segle XX, quan el veïnat, menystingut com per les administracions, va decidir autogestionar les seves vides.
Aquest és el prisma amb què crec que cal mirar el futur, el d’uns somnis que van arribar a ser reals i que per això mateix el poder va voler arrencar de soca-rel. Aquest és el Sants que a mi m’interessa, el que es preocupa pels seus orígens i busca en ells alternatives de futur. Per tot això m’esgarrifa escoltar com gent que s’autoanomena progressista proposi enderrocar La Model del Segle XX per fer-ne un aparcament. No han entès res? No han vist cap a on evolucionen les ciutats? No saben res del que està construint el teixit social de Sants des de la base? Volen convertir una oportunitat de futur en el què se’ns dubte acabarà esdevenint un aparcament pel Camp Nou? De debò és aquest el model de ciutat? Seguir apostant pel cotxe?
Hi ha un problema d’aparcament a Sants? Se’ns dubte, però segurament per què sobren cotxes a la ciutat. No tenen alternatives millors que aterrar el nostre passat? En un moment en què els models de ciutat a escala mundial caminen cap a la limitació del cotxe i el foment del transport col·lectiu o no contaminant com pot ser que els que es diuen d’esquerres vulguin enderrocar cooperatives per fer aparcaments? Què tenen aquests progressistes de progrés quan defensen uns projectes que els podria signar l’esgarrador Porcioles? No, no intenteu respondre a aquestes preguntes, de fet són retòriques. Potser cal recordar als desmemoriats que l’any 1983 l’alcalde Maragall concedia la Medalla d’Or de Barcelona a l’exalcalde franquista Porcioles, per entendre que encara falta molta feina per fer.
No seria millor pensar en un projecte útil pel veïnat que a la vegada respecti la memòria? Per què no seguim potenciant aquest referent per tal que la Model del Segle XX ajudi a convertir Sants en un barri que pugui esdevenir model per al segle XXI.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: