Com hem arribat fins aquí

Reproduïm la breu intervenció del coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència, en el dinar organitzat el 15 de gener per la fundació Sobirania i Justícia. Hi va parlar en nom de les assemblees territorials del Barcelonès de l’Assemblea Nacional Catalana, que havien donat suport a aquell acte, titulat “Com hem arribat fins aquí”. L’havien precedit les persones que seien a la taula presidencial: Isabel-Helena Martí, presidenta de Sobirania i Justícia, que va presentar l’acte i els ponents; Salvador Cardús, sociòleg, diputat del Parlament, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional; Joan Ridao, professor de Dret Constitucional, membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya; Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana. Posteriorment van prendre la paraula Dolors Feliu, directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat, i Ramon Tremosa, eurodiputat, i l’acte va seguir amb el torn obert de paraules i les preguntes a Cardús, Cuixart, Ridao i Sànchez.

Sóc el coordinador de Sants-Montjuïc per la Independència, una de les 16 assemblees territorials de Barcelona, una de les més de 600 assemblees territorials que té l’Assemblea Nacional Catalana. Jo també els explicaré com hem arribat fins aquí. Però la meva visió serà la de la tropa de l’exèrcit de terra. El meu primer record de la gent de l’assemblea, a Sants, és d’un dissabte a la tarda, fa cinc anys, al mes de gener o febrer, un dia que feia molt de fred, a la carretera de Sants. Recordo dos homes arrambats a la paret, amb una caixa de cartó, una carpeta al damunt i uns papers. Eren els dos coordinadors que m’han precedit a l’assemblea territorial de Sants i recollien vot anticipat per a la consulta del 10A, la consulta que promovia Barcelona Decideix i que va tenir lloc el 10 d’abril de 2011.

Hem arribat fins aquí perquè hem treballat molt [com que la intervenció havia de ser breu, el coordinador no va donar les dades següents ni cap detall concret: hem muntat unes 150 parades informatives cada any, hem organitzat un o dos actes per mes, hem fet una vintena de campanyes, cada any, i hem participat en una desena de manifestacions o concentracions, hem fet una intensa feina a les xarxes socials, i hem arribat a sumar 700 membres de ple dret i 1.800 simpatitzants]. Hem arribat fins aquí perquè hem treballat plegats i perquè tenim bona relació amb tothom. La Via Catalana no es fa sense anar tots a una, ni sense la incomparable capacitat de penetració territorial de l’Assemblea.

Hem arribat fins aquí perquè la gent de l’Assemblea sempre vam confiar que hi hauria acord al Parlament per formar govern. Al carrer Olzinelles, a la seu del Centre Social de Sants, hi ha una estelada gegant des de l’any 2013, que cobreix tota la façana i que ens fa molt de goig pel que representa: el compromís de les entitats socials de base amb el país. El lloc és simbòlic, perquè, anys enrere, el Centre Social de Sants havia albergat algunes reunions clandestines de l’Assemblea de Catalunya. Doncs el divendres 8 de gener, quan la majoria havia perdut tota esperança, uns companys van girar l’estelada gegant, que estava descolorida de tants mesos de sol i espera. La bona gent del país sempre manté la fe. L’estelada va tornar a brillar.

I l’endemà, quan vam saber que hi havia acord, es va organitzar una festa espontània al nostre local, amb els membres de l’assemblea territorial, i els veïns i els companys de Junts pel Sí i els companys de la CUP i la gent d’Òmnium i la gent de les entitats del barri. La festa va durar cinc hores i hi vaig veure entrar tres caixes de cava. Allà mateix vam reorientar la nostra assemblea mensual, que vam fer ahir a les Cotxeres de Sants: la vam convertir en una assemblea independentista conjunta amb Convergència, Esquerra, la CUP, Súmate, Òmnium, l’Associació de Joves Independentistes, el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i amb l’Assemblea. Vam mirar cap al futur amb esperança i a la vegada amb l’exigència a tothom de fer-ho bé i estar preparats per guanyar, en el moment que vindrà, un moment que –com deia abans el Jordi Sànchez– no està previst.

Ara esperem que arribi aquest moment, que nosaltres estem preparats!

Cua per votar al Vapor Vell, el 9 de novembre de 2014

Pots llegir la notícia original a la pàgina de Sants Montjuïc per la Independència: