Dimecres documentals (20 d’abril)

12.00

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

Crida_1981
Aquest dimecres:

La Crida, història d’una resposta (El documental)

Producció: Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del Ciemen, l’Obra Cultural Balear, la Fundació Josep Irla, l’ICIC i Televisió del Ripollès

Direcció: Sergi Guix i Eduard Miguel
Any d’emissió: 2011
Durada: 52 minuts
On: Seu de Sants-Montjuïc per la independència
Hora: 19.00

Sinopsi:
L’acte “Som una nació” en defensa de la identitat catalana va omplir el Camp Nou el 10 de juny del 1981 i va representar la culminació del naixement del moviment Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El documental “La Crida, història d’una resposta“, dirigit per Sergi Guix i Eduard Miguel, és una producció de Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del Ciemen, l’Obra Cultural Balear, la Fundació Josep Irla, l’ICIC i Televisió del Ripollès.

Pocs mesos després de l’intent de cop d’estat del 23-F i del “Manifest dels 2.300“, en què un grup d’intel·lectuals criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya, naixia un moviment social com a resposta al que consideraven una sèrie d’atacs i agressions cap a Catalunya i la seva identitat. La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va estar activa des del 1981 fins al 1993.

Durant el període comprès entre el 1985 i el 1990 van portar a terme accions directes de diversos tipus per a la normalització lingüística de Renfe, l’aeroport, Telefónica o Correus, que consistien a pintar rètols en català, cabines telefòniques i bústies de correu, llençar milers d’avions de paper o col·lapsar les cues de les caixes de grans superfícies comercials. Era una forma de lluita no violenta en què els seus seguidors van anar acumulant detencions, interrogatoris a comissaria i judicis al llarg del temps. Les accions dels “cridaires” o “los lingüísticos”, com els anomenava la policia, van jugar un paper rellevant en la vida política i social del país d’aquells anys. Anaven des de la normalització lingüística fins a la reforestació i prevenció d’incendis, en contra de l’ingrés del país a l’OTAN o de l’ús de les centrals nuclears.

“La Crida, història d’una resposta” narra la trajectòria d’aquest moviment de la mà dels seus principals protagonistes (Àngel Colom, Aureli Argemí, Jordi Sánchez, Carles Riera…), polítics de l’època (Jordi Pujol, Heribert Barrera o Francesc Martí Jusmet) i periodistes (Albert Montagut, Jordi Barbeta, Toni Soler, Arcadi Espada o el catedràtic Amando de Miguel). El documental repassa, per primera vegada, la història completa d’un moviment que no va deixar ningú indiferent. Com sentencia Jordi Sánchez, un dels seus fundadors: “No recordo qui ho va dir, però va dir ‘Si la Crida no hagués existit, s’hauria d’haver inventat’.”

12.00

__________________________

Relació de Documentals projectats

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

Pots llegir la notícia original a la pàgina de Sants Montjuïc per la Independència: