Espais a la memòria

A cada cantonada de cada carrer hi ha un espai de memòria, el nomenclàtor. Però sovint són espais que es troben prostituïts i al servei del poder polític o econòmic del moment, un fet que ens explica els canvis que al llarg de la història s’han anat produint en els noms dels carrers. Per aquestes plaques de marbre han desfilat reis, reines, polítics, dictadors i militars.
Noms de gent que es creia poder perpetuar així el seu record però que en molts casos van ser condemnats a la Damnatio Memoria, el càstig que els romans reservaven als emperadors que havien resultat nefastos. Els noms dels qui rebien aquests càstig i les seves gestes eren esborrades, com si aquests personatges no haguessin trepitjat la terra.
Com es decideixen els noms dels carrers? Avui en dia qualsevol veí, entitat pública o privada de la ciutat pot realitzar propostes de noms. Aquests passen a la ponència de nomenclàtor, un comitè presidit pel regidor de cultura on participen representants de Via Pública, de Cartografia, d’Urbanisme, de Població, de Relacions Institucionals i Esports, de Patrimoni i del Programa Municipal per a les Dones. La ponència estudia les propostes i la possible ubicació del carrer consultant als districtes. Després de tot aquest procés farragós, que sovint es pot eternitzar, finalment l’alcalde té la darrera paraula.
Resumint, que si la ciutadania vol donar nom a un carrer es vehicula cap a un laberint burocràtic que acaba al despatx de l’alcalde, qui ho pot acceptar o, com en el joc de l’oca, retornar tot el llarg procés a la casella de sortida, de manera que només aconsegueixen reeixir aquelles propostes que tenen un ampli suport social i gent al darrera amb una voluntat ferma.
Potser a algú li semblen poc més que noms escrits a plaques de marbre, però si ens fixem en quins són els personatges que encara donen nom als carrers de Sants veurem com el fet té la seva importància, ja que de forma majoritària segueixen sent industrials i propietaris de terres. És un merit suficient un fet tan aleatori com haver nascut en una família propietària de terres i no en una família que només és propietària de les seves mans per tenir l’honor de donar nom a un carrer?
memoria-de-sants-espais-a-la-memria
Molts carrers de Sants segueixen portant noms de personatges d’infausta memòria, com Joan Güell, el propietari del Vapor Vell, qui Nomenclator recorda com a fabricant i economista oblidant la seva relació amb l’esclavitud a Cuba; o Enric Bargés, qui com a Capità General de Catalunya va reprimir el moviment obrer. Mentrestant personatges populars i importants en la nostra història com l’activista Josep Pons; mossèn Vidal; el sindicalista Francesc Comas; la coopertivista Micaela Chalmeta o els Germans Fortuny, els músics de l’Electrica Dharma, segueixen sense tenir el seu lloc a la llista.
Un projecte com el de Can Batlló està obrint nous espais públics a la Bordeta. Carrers i places que en breu hauran de tenir noms. Per aquest motiu ara és un gran moment per obrir aquest debat i per això s’ha creat una Comissió pel Nomenclator Popular que començarà a treballar el tema per tal de recuperar aquests espais de memòria per als veïns i veïnes dels nostres barris.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: