Eleccions a l’Assemblea: però si és molt fàcil!

  • Reproduïm el darrer apunt del nostre company i excoordinador Joan Mollà, del seu blog De Sants estant, a +VilaWeb, amb l’afegit d’un aclariment seu, entre claudàtors, cap al final

Aquests dies l’Assemblea surt massa als mitjans. Massa, pel meu gust, després d’estar mig any amagada. O tapada. Ara hi ha sarau i tots hem de sucar-hi pa. Tot s’interpreta com una lluita pel poder: que si fulanet és de Convergència, aquella colla és d’Esquerra i uns quants més són de la CUP. I no en sabem res, dels infiltrats del CNI. Total, que moltes persones estan ben despistades i no saben a qui votar, perquè tampoc no hi ha seguretat que votis els que són propers al teu partit favorit. I pitjor si no en tens cap de favorit (potser el cas més freqüent dins la gent activa de l’ANC ). I si et demanen consell, què coi els hi dius? Primer, perquè no vull fer campanya. Segon, perquè no sé si les seves tendències són semblants a les meves . Tercer, perquè reduir aquestes eleccions a una lluita partidista és matar la gallineta independentista dels ous d’or.

Per tant, canviem el punt de vista, la perspectiva. I veurem que tot és molt senzill.

Primer:

Tranquil·litat. Això no és la fi de l’ANC. Des de les primeres eleccions hi ha hagut lluita, desqualificacions, oficialistes i crítics i, fins i tot, un any es van haver de retardar per una impugnació. La Junta Electoral no ha sigut un model de perfecció, però és que ho tenia molt difícil, amb canvis en la reglamentació molt recents, amb interpretacions diverses de les votacions de Manresa i amb l’ús de la picaresca més hispana (horror, això a l’Assemblea!) per fintar el Reglament.

Segon:

La qüestió important no és de quin partit és proper cada un dels candidats, sinó si posa per davant la tasca a l’ANC o a fer de corretja de transmissió. O a fer servir el càrrec de trampolí. I tot això es mesura (abans de les eleccions, és clar) si en l’explicació de la seva fitxa de candidat està disposat a seguir el full de ruta aprovat a Manresa. Això sí: hi hem de dedicar temps. També fent-los preguntes als actes electorals, ara per primera vegada.

Tercer:

Pistes per analitzar-ho: Com que tot és molt farragós, centrem-nos a trobar algunes frases o paraules clau entre la faramalla de sempre: que si augmentar la base social, que si el debat constituent, que si les grans concentracions de la Diada, que si millorar les relacions entre Secretariat Nacional i aasemblees territorials… Tot això està molt bé, però això ho defensa tothom. Quines són, doncs, les llumetes verdes? –ja n’estic fart, de línies vermelles. Per a mi, són aquestes [aclariment de Joan Mollà, copiat del seu correu: “els criteris que hi ha al final són trets de les dues esmenes més votades a Manresa. Són del Full de ruta.”]:

  • Caldrà que l’Assemblea vigili i pressioni la classe política.
  • Caldrà mantenir alta la mobilització social per fer possible respostes populars decidides, pacífiques i potser llargues.
  • Caldrà una gran transparència de funcionament del Secretariat i de les territorials.
  • Caldrà que l’ANC deixi de ser l’organisme mobilitzador a favor dels partits.
  • Caldrà liar-se la manta al cap i coorganitzar actes relativament freqüents amb altres plataformes per defensar els càrrecs amenaçats, per protestar pels refugiats, per exigir la conservació del medi i del planeta, per denunciar la corrupció i les desigualtats…

Apa. Vaig a posar-m’hi. No sé si en trobaré gaires del meu gust. Però en tot cas tinc uns criteris clars.

I si no us agraden els meus principis, ho sento, però no en tinc d’altres.

Pots llegir la notícia original a la pàgina de Sants Montjuïc per la Independència: