Fa 20 anys, que algunes tenen 20 anys (4)

Una altra de les primeres okupants de Can Vies, i resident durant els primers 4 anys és l’Elisenda, a qui avui podem trobar vivint a Castelldefels (Baix Llobregat), desprès d’alguns anys rondant pel Vallès. Ella ens explica com va viure aquells anys i que ha fet d’ençà fins als nostres dies.

Vaig néixer en un mes de maig

 Trencant esquemes que ens han fixat,

Creant nous espai per poder pensar.   

Obrint-nos pas, continuant avançant,

recuperant el somni que tots hem somiat.

sants-viu-fa-20-anys-que-algunes-tenen-20-anys-4

Obra del Miki penjada a casa de l’Elisenda

Fa 20 anys d’un 10 de maig que vam okupar un edifici vell, brut i abandonat. Érem considerades les cosines petites de l’Hamsa, les amigues llunyanes del Cinema Princesa. Vint anys després al número 14 de la Via Laietana, on s’havia alçat el cinema okupat, hi ha un gran edifici d’oficines; a l’antiga Hamsa okupada hi ha un imponent Mercadona i una plaça horrible d’asfalt. Can Vies encara està dempeus. Una mica escapçada i amputada resultat d’un desallotjament i un enderrocament parcial però es manté alçada i okupada.Vam okupar Can Vies quan jo tenia 23 anys. Hi vaig viure 4 anys participant intensament de la vida comunitària, de l’assemblea de l’espai social, del compromís amb el teixit veïnal, de l’assemblea d’okupes de Barcelona, de la solidaritat amb els altres barris, amb Cornellà i amb Terrassa. Vaig marxar gairebé per imperatiu mèdic: sempre m’ha costat prendre’m les coses amb calma i se m’estava iniciant una úlcera a l’estómac:  – Què m’he de prendre, doctor? – La vida amb més calma -em va dir.

La meva implicació amb el CSA Can Vies sempre va anar de bracet amb el meu vincle polític amb l’Esquerra Independentista. Al barri, al Casal Independentista de Sants i a nivell nacional amb la Coordinadora de Casals i Ateneus del Països Catalans però també amb diverses campanyes unitàries com: El 12 d’octubre Res a celebrar, el casament de la infanta borbònica, No a la desfilada militar, No a la Guerra, etc.

Al llarg de tots aquests anys el meu compromís polític ha seguit ben viu. Durant molts anys  he seguit vinculada al Casal Independentista de Sants i he impulsat la recuperació de la Lleialtat Santsenca. Quan vaig marxar de la gran ciutat per anar a Terrassa vaig participar de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa i l’any 2007 vaig formar part de la llista de la CUP-Terrassa quan els moviments socials encara no creien en l’articulació política institucional. Des de fa 4 anys visc a Castelldefels on he impulsat UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme) Castelldefels, una grup de consum crític i de productes ecològics, l’ APC ( Assemblea Popular de Castelldefels – grup de suport a la CUP), he estat presidenta de l’AMPA i estic promovent dins de la comunitat veïnal fer una gestió comuna i no delegar i pagar a una empresa de finques les qüestions diàries que ens afecten.

Al llarg d’aquests 20 anys he buscat la manera de no pagar per viure en un habitatge. Així que de 20 anys només n’he pagat 4 de lloguer; els altres 16 he viscut cercant els camins i les formes per no haver de pagar per una cosa que és i ha de ser bàsica: el dret a tenir un sostre on viure.

També durant aquests anys, concretament els darrers 4 anys he creat i procreat. He gestat i parit dos fills: en Guiu i en Lluc. Amb ells, tinc clar que el meu llegat polític i els meus principis ideològics guien la meva educació vers ells. Sé que seran el que vulguin i el que desitgin però també sé que el meu recorregut polític està viu i present alhora d’educar-los i ubicar-los en el món.

Està clar, doncs, que per a mi però també per a molta gent jove de Sants, Can Vies ha estat el punt de sortida, l’escola d’iniciació, la casa on debatre i qüestionar la tutela dels espais públics, les formes d’organització social o les bases de l’economia capitalista. Can Vies ha estat el punt de partida per no parar mai.

Sempre hem defensat que les parets de Can Vies són importants però que el projecte traspassa els murs de l’emblemàtic edifici del carrer Jocs Florals. El desallotjament i l’enderrocament parcial del centre social, la primavera de 2015, lluny d’enfonsar-lo física i ideològicament l’ha projectat a Catalunya i al món.  Can Vies és l’inici del que mai acabarà.

Llarga vida a Can Vies, als somnis compromesos i als projectes col·lectius que ens fan créixer per ser més lliures.

Elisenda Barrera, nascuda el mes de maig de 1974. Okupa de Can Vies.

Pots llegir la notícia original a http://www.santsviu.cat