Deu anys, deu pilars

El present article és original de La Directa i redactat per Mireia Chavarria i amb fotos de la mateixa Mireia Chavarria.

Les dones de Castellers de Sants eleven deu pilars per celebrar el desè aniversari des que fan castells íntegrament de dones

sants-viu-deu-anys-deu-pilarsVa iniciar-se com a anècdota, i ha esdevingut tradició. Per vigílies de l’aniversari –aquest any, 24è– dels Castellers de Sants, de Barcelona, es puja un castell exclusivament de dones. L’única regla: no repetir mai la tipologia del castell. Això sí, les borinotes (nom col·loquial amb que es coneix els i les membres d’aquesta colla) no revelen quin elevaran fins a l’últim moment. I aquest any han sorprès la resta de la colla amb deu pilars per representar les deu espelmes del desè aniversari del castell de dones.

sants-viu-deu-anys-deu-pilarsUna plaça d’Osca plena de gom a gom va acollir dissabte les actuacions de Castellers de Sants, la Colla Jove de Castellers de Sitges i Castellers de Gavà. La il·lusió i l’alegria es podien palpar en l’ambient propi de qualsevol inici de temporada. Però també s’hi respirava aquella emoció característica dels dies que es preveuen històrics, i de la complicitat entre la col·lectivitat que ho faria possible.

sants-viu-deu-anys-deu-pilarsDesprés de les actuacions de les diverses colles, Sants demana silenci entre els somriures de sororitat de les castelleres. Només se sent la bonior de les borinotes tramant l’imminent pla d’acció. Esvalotades però organitzades, i amb riures entremaliats i espurnes als ulls, es comencen a agrupar en petites pinyes. I en un tres i no res, ja han elevat deu pilars, sis de quatre i quatre de tres, transformant els seus cossos en deu espelmes d’aniversari per al castell de dones de la colla.
Des que les borinotes fan pinya soles

Ara fa deu anys que les dones de Castellers de Sants van elevar el seu primer castell, un 3 de 6. Va ser un fet anecdòtic i puntual: les borinotes es van posar d’acord per fer una sorpresa a la resta de la colla a les vigílies de l’aniversari. La rebuda va ser extraordinària, i des de llavors, s’ha complert cada any la tradició d’elevar un castell fet íntegrament per dones, des del darrer cordó de la pinya fins a l’enxaneta.

sants-viu-deu-anys-deu-pilarsEn aquell moment, la colla era molt més petita, i per tant, el nombre de dones era també més reduït. Tot i això, van voler carregar i descarregar el castell sense l’ajuda de cap home, i ho van aconseguir. “Era realment un repte per a nosaltres; tenint en compte que el fet casteller requereix força, altura…”, relata Marta Xarles, que és a Borinots des de la seva fundació. Des d’aleshores, la presència de les dones a la colla –així com la mateixa colla– ha crescut significativament, fins al punt de poder fer una actuació com la de dissabte, que requeria el compromís d’unes 250 dones.

Són moltes les borinotes que esperen amb candeletes el dia del castell de dones. Algunes formen part de la colla, d’altres només assisteixen esporàdicament als assajos del castell de dones, i n’hi ha que han deixat de participar a la colla per qüestió d’edat, però que es fiquen a la pinya, i d’altres que amb l’incentiu d’aquest castell s’han acabat incorporant a la colla. “Al principi, va ser una manera de fer participar les dones que no tocaven cuixa, és a dir, que no estaven a primera línia”, explica Ariadna Vázquez, sots-cap de colla durant els últims quatre anys. “En el castell de dones, agafem rols i posicions que a la colla habitualment no podem fer”, il·lustra Cristina Cedó. “És a dir, podem fer de primers vents, de primeres mans, de baixes…”.

sants-viu-deu-anys-deu-pilarsI és que es tracta d’un espai en el qual les dones poden provar coses noves, i a la vegada, guanyar confiança i seguretat. “No som persones fortes per aixecar un castell, però sumant forces aconsegueixes fer una cosa que a primer cop d’ull sembla impossible”, explica Xarles. El grup que organitza el castell de dones no té cap intenció d’adoptar cap estructura formal, i vol romandre en l’autogestió i l’horitzontalitat. “En ser un grup reduït, és més fàcil que tothom hi pugui dir la seva”, afirma Xarles, “i potser gent que habitualment sol passar més desapercebuda en una colla tan gran, sigui perquè no porta camisa, o perquè duu menys anys a la colla, hi guanya protagonisme”.

Les borinotes coincideixen en el fet que el castell de dones és una activitat molt engrescadora, i que enforteix la unió entre les dones de la colla, ja que literalment, els ajuda a “fer pinya”. Tanmateix, també reforça la cohesió de totes les persones integrants de Castellers de Sants. “És una mostra més de força de la colla. I també ens dona més visibilitat al barri. De fet, hi ha gent que s’ha quedat fins al final només per veure el castell de dones”, afirma Xarles. Roger Estivill, membre de Castellers de Sants i cap de pinyes de la colla insisteix en què “estem súper orgullosos de tenir una colla on les dones, soles, puguin fer un castell d’aquestes característiques. Perquè estem parlant de castells que són realment difícils. Com a colla, això és un orgull”.

Pots llegir la notícia original a http://www.santsviu.cat