Guanyar el referèndum per guanyar la independència [opinió]

En el moment d’escriure aquestes línies, estem sense data i pregunta d’un referèndum que fa setmanes que està en temps de descompte. Tot i que la brama diu que la data límit és al setembre, ja hi ha veus que l’ubiquen a l’octubre i qui sap si al juliol ens diran que al novembre i qui dia passa any empeny.

sants-viu-guanyar-el-referndum-per-guanyar-la-independncia-opiniJo sóc dels que crec que abans d’haver-hi resposta hi ha d’haver pregunta, i que ara mateix és més important la campanya per garantir que es fa el referèndum que no pas campanyes virtuals del sí, com si el referèndum ja estigués garantit.

Ara mateix, la millor campanya pel sí i per la ruptura és el combat per a convocar un referèndum al marge de la opinió que això li mereixi a l’estat.

Quan l’autoritat de l’estat queda anul·lada per la voluntat del poble, i és el poble qui li diu a la institució autonòmica que cal fer-lo, aleshores l’estat ja ha perdut l’autoritat. És per això que l’estat utilitzarà tots els mecanismes que tingui al seu abast per evitar que el referèndum sigui irreversible. És per això que hem d’organitzar-nos per garantir-lo. I en aquesta organització per garantir el referèndum hi ha la clau de volta de l’acumulació de forces per guanyar-lo.

Durant anys, el peix al cove i el Majestic van fer de mur de contenció, alhora que de repartidora. Les crisis, l’econòmica i de model patriarcal-capitalista; la de representació de partits i sindicats; i la territorial, conflueixen per un moment en un mateix impuls polític, de la ma d’un referèndum.

On s’obren les portes a sortir de la UE i totes les seves derivades del patriarcal-capitalisme, les polítiques d’austerocràcia social i de despesa armamentística imposada, de la deutecràcia i una divisió internacional del treball que ens encasella en un país de serveis i turisme de sous baixos i drets flexibles. Un model que ens desindustrialitza, ens arrasa el territori i la sobirania alimentària per a fer-hi parcs turístics i casinos, autopistes de camions i energia, apartaments i hotels, destrueix el teixit social dels barris, els gentrifica fent-los inhabitables per a les seves veïnes.

sants-viu-guanyar-el-referndum-per-guanyar-la-independncia-opiniUn referèndum que posa en evidència que els partits i mecanismes de representació que el sistema havia creat no son capaços de resoldre les demandes populars. I que han de ser les classes populars les encarregades de fer avançar la iniciativa pas a pas, malgrat les travetes. La manca de confiança en una classe política i sindical, on la corrupció, les portes giratòries o els sous opacs fan que la mobilització popular sigui determinant per a evitar deixar en mans d’una minoria elitista i acostumada al pacte amb l’estat i les seves estructures, la solució als nostres problemes. Sobretot perquè ja estem escarmentats amb que aquestes elits cedeixin a les pressions de dossiers finançats amb fons reservats, a que mitjans de comunicació finançats per bancs i multinacionals, o enquestes de pa sucat amb oli determinin què és el que volem.

No podem cedir-los la confiança. Deixar exclusivament a les seves mans la solució, sense pressions reals des del carrer, pot eternitzar el procés o pot pervertir-lo en un nou encaix dins el mateix sistema.

La idea d’evitar cometre cap desobediència a l’estat i canviar el referèndum per una votació d’una DUI a nivell parlamentari tampoc és cap solució. La seva aplicació -una DUI sense aplicació té el mateix efecte que qualsevol de les Declaracions de Sobirania aprovades fins ara- ens porta al mateix lloc. Si aquesta classe política no vol desobeir per fer un referèndum, com desobeirà per aplicar una DUI? Si nosaltres, com a persones cridades a votar, no fem valer el nostre dret malgrat l’amenaça de l’estat, com farem valer una DUI si no podem ni garantir el nostre dret a vot?

I finalment la crisi territorial, allò tant conegut del “antes roja que rota”, allò que ha de fer possible trencar amb un estat i un règim que és l’eina mitjançant la qual les elits han subjugat els nostres drets com a catalanes i catalans, com a treballadores i de les dones. És per tant, l’oportunitat d’aquelles persones que malgrat no ser independentistes saben del cert que un referèndum és una finestra d’oportunitat per trencar un estat com l’espanyol sorgit del tardofranquisme i en regressió evident, que els imposa un model econòmic, unes institucions i unes estructures de dominació que no trencaran per si soles. El referèndum és la clau que obre el pany. Exigir-lo als carrers, activar els barris, i organitzar-nos ha de ser la clau.

Fer el referèndum li ha de sortir car a l’estat, i no fer-lo li ha de sortir caríssim a qui ens ho impedeixi, sigui el mateix estat o la classe política del Majestic, peix al cove, sous opacs, o portes giratòries.

Article de Marc Garcia d’ Endavant-Sants i Cup Capgirem a Sants Montjuïc

Pots llegir la notícia original a http://www.santsviu.cat