L’habitatge digne surt al carrer

L’exemple de la PAH, ha fet veure a molta gent que el dret a l’habitatge havia de ser quelcom més que paper mullat en una legislació encaminada a mantenir privilegis d’una propietat i no sostre als desposseïts d’aquest do diví anomenat propietat privada i crèdit bancari. Durant anys la PAH, ha remogut consciències i ha solidificat una manera de treballar el tema de l’habitatge, des del punt de vista dels i les hipotecades. sants-viu-lhabitatge-digne-surt-al-carrer

La realitat però, ens porta a veure que la majoria de la població no viu en propietat sinó en règim de lloguer. I allò que en termes legals esdevé un desnonament quan parlem d’immpagament d’hipoteques, passa a ser una no renovació de contracte de lloguer o a una nova situació en la qual la llogatera no pot assumir i ha d’abandonar l’immoble i buscar sort en altre lloc. Son els anomenats desnonaments invisibles, aquells que no generen un desnonament per via administrativa sinó simplement una finalització de contracte.

Aquesta situació, viscuda a molts barris de la ciutat ha comportat que des de la base, la gent s’organitzi i comenci a plantar cara, a difondre la situació d’un bloc de veïnes, de com els fons voltors fan de rapinya i adquireixen blocs sencers de llogateres per fer-les fora i revendre els pisos o llogar-los a preus prohibitius per a les veïnes. Ja son una vintena aquests col·lectius locals, que sumats a altres estructures de lluita veïnal configuren un mapa de lluita capacitat per a marcar agenda social en els propers mesos.

sants-viu-lhabitatge-digne-surt-al-carrer

La creació d’una estructura centralitzada i de ciutat com els sindicat de llogateres, potser podia fer pensar que el mon local perdria força. Però aquesta doble existència no està renyida i te funcions diferenciades, si més no a priori, si més no sobre el paper. Una qüestió és com la gent gestiona els seus problemes de lloguer, i altre com des del territori es treballa la problemàtica d’accés a l’habitatge, com el turisme en els seus múltiples formats legals o il·legals competeixen amb els drets de les veïnes, com els sense llar poden accedir a un sostre, com l’especulació apuja l’habitatge mentre els sous baixen, precaritzen i flexibilitzen.

sants-viu-lhabitatge-digne-surt-al-carrer

És, des d’aquest segon espai de lluita que el proper dissabte 10 de juny, a les 18:00 de la tarda s’han convocat una mobilització coordinada per evidenciar que #BarcelonaNoEstàEnVenda i que les veïnes de cada barri, han de poder seguir vivint als seus carrers, mantenint l’arrelament en els teixits socials i associatius, mantenint les places d’escolarització de les petites de cada casa, i evitar tots els mal de caps associats a un desplaçament forçat dels entorns socials on la gent ha nascut, crescut i socialitzat. Des del barri, tant la plataforma de Fem Front al Turisme com des del Grup d’Habitatge de sants han fet crida a la participació i a organitzar-se des de la base

 

 

 

 

 

Pots llegir la notícia original a http://www.santsviu.cat