La vida s’esdevé davant dels nostres ulls

La vida s’esdevé davant dels nostres ulls. De vegades en som protagonistes, d’altres només testimonis, una baula més en un gran engranatge mogut per inèrcies, idees o poders que desconeixem. De vegades costa distingir si estem seguint un guió prefixat o som els amos de les nostres accions. Però en qualsevol cas la vida s’esdevé, modificant l’entorn i el paisatge humà, convertint els camps en fàbriques i les fàbriques en espais nous. Però quan els nostres ulls es tanquen, quan els actors i actrius fem mutis, sovint ens queda l’escenografia muntada.

Un escenari que ens pot arribar a explicar l’argument i els drames o comedies que entre aquelles parets, carrers o places s’han esdevingut. L’esforç dels picapedrers medievals s’ha impregnat a les roques colpejades amb la buixarda, com la megalomania dels burgesos s’ha impregnat a les seves mansions. Potser només cal aprendre a llegir els escenaris. Així l’enormitat de les catedrals no ens parla de la grandesa de déu, sinó de l’enorme poder de l’església, i les fàbriques gegantines ens expliquen les gegantines desigualtats socials.

Però i si omplíssim aquests escenaris per tornar a viure escenes ja viscudes però que les persones d’avui en dia no hem arribat a conèixer? Quina millor manera de descobrir la nostra història que endinsant-nos en aquests espais impregnats d’altres vides per jugar a viure-les?

Aquest és l’objectiu que des de fa uns mesos un seguit de gent de la Bordeta ens hem plantejat. Quin millor espai que Can Batlló per poder explicar el funcionament d’una fàbrica tèxtil? Quin millor escenari que les columnes que van fer aixecar els Muñoz Ramonet per explicar els engranatges del clientelisme franquista?

Recuperar el patrimoni i la memòria dels que s’hi van deixar la pell abans que l’especulació, que creix a l’ombra dels gratacels d’una mena de “Bordetadorm” no en deixi cap engruna. No seria preciós treure treure als que no han estat ningú, citant a Galeano, de la crònica roja de la premsa local per fer-los entrar a la història universal? No seria fantàstic narrar i glorificar les històries dels lleons enlloc de seguir narrant les històries dels caçadors? Per tot això cal un centre d’interpretació històrica als nostres barris, per donar veu als que es van silenciar, per seguir muntant mogudes com la que els propers 7, 8 i 9 de juliol omplirà Can Batlló, de nou i per un dia, d’obrers i obreres a plena postguerra.

memoria-de-sants-la-vida-sesdev-davant-dels-nostres-ulls

Un projecte de recreació històrica impulsat per la Comissió Can Batlló Històric i produït per l’Associació Artixoc i en el qual he tingut el plaer d’escriure el guió literari. Us esperem!

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: