Especidi [opinió]

 

Article d’opinió de Miquel Esteban

sants-viu-especidi-opiniRelacionem veganisme, normalment, amb hàbits de consum i, gairebé  sempre, ens referim a l’alimentació. Parlem sobre menjar, dietes, nutrició, modes, tendències, roba, cosmètics, salut i, sobretot, parlem de productes de mercat. Per això les persones veganes, massa sovint, som vistes com a simples consumidores. Tal i com ens vol el capitalisme. S’entén que les  veganes hem pres una “decisió personal” per viure més acord amb el nostre “estil de vida”, el qual seguim per una “sensibilitat” especial cap a la resta d’animals o per qualsevol altra “motivació personal”. D’aquesta manera  la gent sovint esquiven el tema ràpidament amb un “respecto la teva decisió, respecta tu la meva”. Però en realitat això no va de qüestions personals,  sinó de qüestions polítiques que afecten a tota la societat.

 

O sigui que ni moda, ni dieta, ni decisió personal, ni estil de vida. Sí, d’acord, ser vegana  comporta seguir una alimentació basada en plantes (vegetariana estricta), no consumir cap producte que provingui de la violència cap als animals i, en definitiva, evitar al màxim tota acció que deixi fora de consideració moral als animals no humans,  ja sigui directa o indirectament, almenys, sempre que això sigui possible. Aquest posicionament ètic  és el punt de partida. Això és el mínim que hem de fer: deixar de causar danys als animals no humans. Però no ens quedem aquí. El veganisme té una arrel ideològica, l’antiespecisme; i hauria de protagonitzar una lluita, l’alliberament animal. Veganisme antiespecista o especisme antropocèntric, aquesta és la qüestió.

 

Anem a pams. Si el veganisme és la “contraposició a”; el “trencament amb”; la “inadaptació a” i el “desaprenentatge de” l’especisme, aleshores cal definir especisme. Les paraules són importants. Allò que no s’anomena no existeix. Romina kachanoski, psicòloga social i vegana, en el seu treball  “Violencia especista” ens deixa unes definicions molt útils per ficar els punts sobre les is. L’especisme és un ”prejudici social mil·lenari” que té les seves arrels en l’antropocentrisme, és a dir, en el centrisme basat en la “creença de superioritat de l’espècie humana sobre les altres espècies”.  I la violència especista és el “vincle de relació asimètrica i opressiva que els humans exerceixen sobre els animals no humans”.

 

sants-viu-especidi-opiniAquesta violència no són casos aïllats sinó la norma. No és “la policia ha detingut un caçador que maltractava els seus gossos”, no. La violència especista és a tot arreu i s’esdevé de forma sistemàtica i a gran escala, dia a dia, minut rere minut. La violència especista queda invisivilitzada i normalitzada per la ideologia dominant  i la cosmovisió de la realitat que encara té, per desgràcia, “ l’home com a mesura de totes les coses”. Aquesta cosmovisió acceptada socialment fa que gairebé ningú no vegi com una acció violenta, per exemple, tancar un ocell en una gàbia o comprar llet al supermercat.

 

Tot comença per creure’ns amb el dret d’usar els animals no humans en benefici propi i considerar-los propietat privada. A partir d’aquí se’ls limita l’espai i se’ls domestica,  trencant així la seva integritat com a persones. De fet, el llenguatge especista ja les deixa fora de la categoria “persona”.  Són instrumentalitzades per convertir-les en alimentació, vestimenta, experimentació i entreteniment. Pateixen linxaments, negligències, cops, talls, cremades, mutilacions, violacions, assassinats… També pateixen els danys col·laterals de les accions humanes que els prenen els seus hàbitats, com  ara incendis, desforestació, contaminació, desglaç… Podem posar aquí com a exemples molt clars el continent de plàstics de Pacífic o la producció d’oli de palma a Indonèsia.  I ara ve el “plat fort”: no hi ha estadístiques per quantificar les vides víctimes de la violència especista estructural massiva que deriva de l’activitat agropecuària. Parlem de números astronòmics de gallines, porcs, vaques, ànecs, ovelles, etc.  que viuen en condicions pèssimes en camps d’extermini i són “sacrificades” (és a dir, assassinades) a milers, sense descans, cada minut, cada segon. En un any es maten més animals mal anomenats “de granja” que tots els humans morts durant totes les guerres de la història. I, si contéssim els animals marins, les xifres serien encara més desorbitades. Es calcula que, avui en dia, ja s’ha reduït la població marina en 2/3 parts i que, si seguíssim amb el ritme actual, l’any 2050 ja no quedarien peixos als oceans. Per a definir aquests catastròfics esdeveniments, Romina Kachanoski crea la paraula “especidi” que defineix com a “extermini o eliminació sistemàtica, total o parcial, d’animals no humans per motius d’espècie”. Altres antiespecistes usen el terme ”holocaust animal”.

 

sants-viu-especidi-opiniLes conseqüències de l’especidi  són nefastes a nivell global, ja no només pels animals no humans (que evidentment ho són), sinó per a la terra i per als propis humans. I aquí ja no parlo de veganisme sinó d’ecologisme i de justícia social. Que són coses diferents, però penso que en aquest punt estan estretament relacionades. Els principals promotors d’aquest desastre  són els països rics. Si tota la humanitat consumís animals com ho fan els europeus i els nord americans, caldrien gairebé 3 planetes terra sencers cultivats només per alimentar als animals mal anomenats “de granja”. Però només n’hi ha un, de planeta. I cada vegada hi ha més demanda de carn. De manera que alimentem als animals no humans amb moltíssims més vegetals dels que caldrien per alimentar al terç dels humans que avui passen gana. Però ni així n’hi ha prou. El sistema capitalista necessita cada vegada més superfície i més aigua. Es tracta d’una indústria potentíssima i molt contaminant. En general no hi ha coneixement d’això, ens ho amaguen, però el consum de carn és la primera causa de la desforestació, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i del canvi climàtic. També representa la major despesa d’aigua dolça i és la primera causa de la fam mundial. En definitiva el consum de productes  d’origen animal és el major problema social i ambiental del planeta. El sistema patriarcal capitalista pretén solucionar els problemes socioambientals amb més guerres, amb tecnologies per intentar substituir la natura, o fins i tot, buscant poder viure en altres planetes (és a dir: seguir conquerint i explotant). Solucions no violentes, més enllà de reciclar la brossa, podrien ser: frenar la natalitat, ser veganes i abandonar l’antropocentrisme.

 

sants-viu-especidi-opiniLa lluita per l’alliberament animal treballa per la fi de l’especisme; perquè totes les gàbies quedin buides; perquè els animals no humans deixin de ser esclaus de la nostra propietat i puguin, algun dia, tornar a viure lliures en comunitats lliures. I si ajuntem l’alliberament humà, animal i de la terra, encara anem més enllà. Espero que aquestes lluites deixin d’estar relegades a un segon terme, creixin, madurin i que participin, encara més, de la intersecció amb  les altres lluites com el feminisme, l’anticapitalisme o l’antifeixisme. Sortim al carrer i fem visible el conflicte. Defensem la terra i als animals que l’habitem canviant els nostres pensaments i les nostres accions. Sortim a defensar a les preses i les represaliades que participen de  l’acció directa. Cal deixar de parlar només de receptes i polititzar el veganisme perquè sigui anticapitalista i veganitzar l’anticapitalisme perquè sigui antiespecista. Al cap i a la fi, la discriminació per motius d’espècie és un dels pilars més gruixuts d’aquest sistema injust que està acabant amb la vida a la terra. Fem-lo caure. Lluitem contra el patriarcat, el capital i, també, contra l’especisme. Veganisme és justícia. Alliberament animal.

 

T

Pots llegir la notícia original a http://www.santsviu.cat