Apunts sobre xarxes i referèndum

A mode d’editorial

Una de les coses que més han funcionat aquests dies son les xarxes socials, però que hagin funcionat no vol dir que ho hagin fet a bé. I és que no totes les persones tenen els coneixements ni experiència necessària per a fer-ne un bon ús. Cada xarxa social te una funció i cada moment necessita d’una xarxa social. Concretem.

 

sants-viu-apunts-sobre-xarxes-i-referndum

aplicació signal

sants-viu-apunts-sobre-xarxes-i-referndum

Aplicació Watsapp i Telegram

Missatgeria instantània. El Watssapp, el Telegram ara ja força més conegut i el fins ara desconegut per a la majoria, el Signal. Segons ens diuen, el watsapp no és segur per a comunicacions privades, l’empresa propietat de Facebook, te massa portes obertes a la seguretat per a fer-ne un ús en temps de màxima privadesa. Fruit d’aquesta manca de seguretat, molta gent i des de fa ja alguns anys va passar-se al Telegram, un sistema molt similar i que aplica protocols de seguretat més grans, cosa que el porta a fer una juguesca amb el sector, oferint 200.000 dòlars  a qui sàpiga desxifrar el seu codi. No obstant, genera alguns dubtes que poden quedar resolts mitjançant l’aplicació Signal. Durant el dies previs al 1 d’octubre, molta gent va rebre la consigna d’instal·lar-se aquesta aplicació als seus dispositius mòbils. Una xarxa de missatgeria instantània de programari lliure d’alta seguretat. Que permet aplicar claus de pas per accedir-hi, evitant que si el telèfon cau (durant una càrrega policial) en males mans, aquests missatges puguin ser oberts. Però com que la policia (no l’antidisturbis que t’ha fet caure el mòbil, sinó algú en una oficina o laboratori informàtic), també pot obrir telèfons i claus de pas, Signal ofereix una característica d’autodestrucció de missatges que cada usuari pot definir per a cada conversa, ja sigui eliminant un missatge al cap de 5 segons de ser llegit, fins a eliminar-los al cap d’una setmana de la seva lectura. Això fa que quan aquest terminal ha estat desxifrat el seu codi d’accés, la informació que tenia pot haver desaparegut automàticament.  Aquesta és l’aplicació que s’està utilitzant per a la majoria de comunicacions tant des del govern, com de les entitats i estructures populars en el desenvolupament del Referèndum i dies posteriors.

sants-viu-apunts-sobre-xarxes-i-referndum

saturació de missatges

No obstant a part de la missatgeria, aquestes aplicacions tenen altres problemes, i és que als grups de missatgeria tenen la baula més feble en els i les usuàries. Segur que en algun moment o altre d’aquests dies heu rebut un missatge amb un text similar a “Un amic del meu pare l’han fet fora de l’AVE per omplir-lo de secretes de policia nacional per infiltrar a la manifestació d’aquesta tarda” i un imprescindible “passa-ho”, “difon” o “comparteix”. El problema d’aquests missatges és que qui te l’envia no és ni el teu pare ni l’amic del teu pare, sinó que tu ets la 25 persona que rep aquest missatge i tu has perdut el control de la veracitat d’aquesta informació. L’estat i els adversaris saben de la necessitat que tenim per a fer-nos sentir importants en moments difícils, i que sovint això va en contra dels protocols més senzills de seguretat. Aquestes informacions intencionades tenen per objecte generar paranoia, insuflar el virus de la violència on no n’hi ha, desmobilitzar la gent que pugui tenir por, generar contraordres (si allà passarà això, no seria millor anar a l’altre banda?), sembrar el dubte sobre organitzacions polítiques i populars. És a dir, contribuir al projecte de l’opressor enlloc de l’oprimit, és per això que resulta imprescindible seguir passos molt concrets alhora de difondre qualsevol informació, que no tinguem contrastada. Pregunta a l’emissor si ell ha vist el que diu el missatge o simplement l’ han enviat. Si li han enviat, qui? I qui a ell? Quan perdeu el fil, us adonareu que certament us estan utilitzant. També cal que us pregunteu si aquella informació aporta res de valor a la llista on l’enviaràs, o si simplement serà un missatge més entre 200 que farà que altres informacions més rellevants quedin amagades entre els teus missatges innecessaris. La sobre informació com a mecanisme per a dificultar la informació veraç i necessària. Cas a part, les llistes de missatgeria on no coneixem ni a l’emissor, les llista de l’escola dels fills, del col·legi electoral o simplement del barri. A Sants, fins fa dues setmanes hi havia una llista de Telegram amb un centenar de persones que es mouen dins els moviments socials, no tots coneguts entre nosaltres però amb una certa confiança que permetia enviar cartells i convocatòries que es reenviaven a aquest centenar llarg d’activistes socials. Fruit del 1-O, aquesta llista anava augmentant, “Ei, podeu afegir a tal persona de la meva escola?”, “Un noi que ha vingut a l’assemblea oberta ens demana poder entrar a la llista”, i així dotzenes de casos, fins que a dia 30 de setembre la llista te més de 600 persones, on ningú coneix ningú i comencen a arribar missatges que generen malestar i distorsió, falses alarmes, i missatges no contrastats. Això es detecta a temps, i es decideix tancar la llista i oferir un canal unidireccional de Telegram com a font d’informació. Una eina molt útil on l’emissor o emissors son administradors de la informació i que de manera universal pot ser consultat per tants usuàries del canal com gent subscrita hi hagi. Impossibilitant que les usuàries siguin editores. Així al barri hem tancat un grup de Telegram obert on les informacions no contrastades, supèrflues o distorsionants es barrejaven amb la informació real i imprescindible. Amb l’agravant que aquesta informació important quedava amagada enmig de 200 missatges prescindibles, i dificultava el seguiment. I hem obert el canal del barri (al que us podeu subscriure a https://t.me/barrisants1o) el dia 30 de setembre i que el dia 1 tenia més de 600 seguidores i que a data d’avui en te més de 800. Simplement perquè és útil, l’emissor és legítim i creïble, no genera contradiccions, no genera missatges innecessaris, i ha estat una eina molt útil per a coordinar la defensa del referèndum des de casa escola, per convocar assembles obertes i difondre consells de seguretat o imatges a viralitzar.

Finalment, fer un apunt sobre les imatges. Durant el dia 1 d’octubre, la policia va anar a primera hora a llocs on sabia que hi hauria càmeres. No les del teu telèfon o la teva càmera d’usuària. Va anar allà on sabia que la seva actuació policial seria retransmesa en directe a milers, centenars de milers de persones a casa nostra i a milions arreu. Més enllà del fet simbòlic de no deixar votar als responsables del govern (fet inútil pel cens universal, i que a ven segur l’estat sabia que passaria) , hi havia l’efecte por. I si, certament els cops de porra i repressió van mobilitzar aquelles persones indecises políticament molt sensibles, aquells votants del No democràtic van sentir la necessitat de anar a votar contra aquesta repressió. Però no és menys cert que molta gent es va quedar a casa en zones claus del país, especialment les urbs de Barcelona i Tarragona. La violència va mobilitzar una petita part i en va desmobilitzar una part, que no sabrem mai com de gran va ser. I és aquí on vull anar a parar, difondre aquestes imatges a primera hora, i compartir-les nosaltres com si no hi hagués demà, ha contribuït a l’estratègia de la por. Al nostre districte, sense cap intervenció policial, ha votat menys del 50% del cens. Dubto molt que hagi sigut només perquè la resta son del NO unionista i metafalangista, son del Si independentista o No democràtic amb la por necessària per a ser desmobilitzats per l’impacte mil·limetrat de les càrregues de primera hora. Us imagineu no haver sabut fins a les noticies de la nit que alguns col·legis (respecte els més de 2000 col·legis totals) havien estat violentament rebentats. La gent hagués votat amb tranquil·litat a la resta (immensa majoria) de col·legis sense intervenció policial. Aquest efecte és el que va fer agrupar col·legis de dos en un (allunyant el punt de votació), o obligar a fer recompte a les 18:00 (i perdent dues hores de votants) per por a si venen ara que ja ha votant tanta gent.

sants-viu-apunts-sobre-xarxes-i-referndum

imatges que poden desmobilitzar i generen por.

Pots llegir la notícia original a http://www.santsviu.cat