Cavalcant l’especulació

En hores prèvies a les cavalcades d’arreu dels territoris d’influència de ses majestats els reis d’orient, una polèmica va agafar especial rellevància mediàtica, i política. Va ser la cavalcada Vallecana, del barri Madrileny reivindicat com a municipi lliure respecte l’autoritat central. Una barriada obrera on històricament les lluites socials han estat protagonistes de la vida associativa. A la cavalcada, una de les setze carrosses, la decorava el col·lectiu LGTBI “Orgullo Vallekano”. Un intent de normalitzar la visibilitat pública d’un col·lectiu arrelat al barri, i minoritzat socialment.

Com vau poder comprovar, les ires de les faccions ultres de Madrid, i els mitjans de comunicació, van titllar tal iniciativa d’adoctrinament i de barrejar infants amb reivindicacions polítiques.

Aquestes mateixes veus, han callat i seguiran callades quan a Badalona, un seguici d’adolescents portadors de banderes espanyoles i banderoles corporatives de Ciutadants tancaven la cavalcada amb crits i consignes a favor de la Guàrdia Civil i els arriba Espanya de torn.

Aquestes mateixes veus, han callat i callen quan al nostre barri, als nostres carrers, la immobiliària Engel&Völkers, la del “#tipofijo”, que tant famosa es va fer a la premsa ultra del “periodista digital” feia desfilar dos vehicles de l’empresa enmig de les carrosses oficials de la cavalcada. Un fet que no va passar desapercebut pel conjunt de veïnes, que a xarxes socials han titllat d’escandalosa la presència d’aquesta empresa dins la rua infantil. Primer un cotxe descapotat, sense cap més connotació que la propagandística repartia caramels, i darrera seu una carrossa amb una lona propagandística de la mateixa empresa cobria el tancament posterior.

Qui és Engels&Völkers?

És un grup immobiliari que no te cap, ni una, de les seves oficines al barri ni al districte. I que per tant, no podem al·legar un arrelament al barri, per a justificar la seva presència, és doncs un cas claríssim de publicitat directa, dins un espai de cultura popular dedicat al públic infantil.

Això si, al nostre districte hi te una important borsa de possibles clients, a qui oferir els seus productes milionaris, un dels 45 immobles en règim de venda –el més barat dels quals ronda els 208.000 € per 44 metres quadrats (4.700 €/m2). Però que en la seva majoria son propietats d’entre 400.000 i 500.000 € de preu de venda- Preus molt allunyats dels que als nostres barris s’està pagant per un habitatge (segons el darrer estudi trimestral d’Endavant Sants, el preu del metre quadrat de compra als barris de sants va dels 3.200€ a la Bordeta als 4000 a Hostafrancs).

És doncs una empresa caracteritzada per l’especulació immobiliària en barris populars, la revaloració d’edificis antics, expulsant les veïnes dels barris (on fins ara vivien de lloguer), per transformar aquests immobles en un valor especulatiu ofertat a nous i adinerats propietaris, que tant el poden fer servir com a residència com a lloguer de luxe.

Així doncs, cal preguntar-se fins a quin punt, la participació d’aquest tipus d’empreses, les que fan que les veïnes hagin de marxar de casa seva –on fins ara vivien en règim de lloguer- , les que fan pujar preus de compra de l’habitatge, i de facto els de la resta del mercat immobiliari immediat. Han de ser els patrocinadors privats d’una festa infantil als carrers dels nostres barris. No destina l’administració prou diners a l’acte popular de la rua dels reis mags d’orient? No controla l’administració quins patrocinis porten associats aquests actes de carrer organitzats amb l’ajud de l’administració? Segurament farà falta una carrossa organitzada per la Trama Feminista amb una reina maga, per saber com es gestiona aquests tipus de festes.

Fins llavors, creiem que cal una reflexió al si de l’organització de la cavalcada i de l’administració per tal de garantir que les empreses que de dia expulsen famílies del barri, siguin les que de nit ens facin creure que els porten la màgia en forma de regal.