Està el feminisme transformant la ficció?

“No ens referim a les víctimes com a innocents. […] Què passa si mata a una prostituta, a continuació? O una dona que camina a casa borratxa, de nit, amb faldilla curta? Seran d’alguna manera menys innocents, per tant menys dignes? Culpables? Als mitjans els hi encanta dividir les dones en verges i vampirs. Àngels o putes”

Són paraules d’Stella Gibson (Gillian Anderson), protagonista de The fall, bisexual, desinhibida, brillant, feminista i empàtica, líder de la investigació sobre un assassí de dones. En aquesta sèrie seguim assistint a la violència brutal contra les dones però, per fi, es representa explícitament com a producte del masclisme sistèmic. Se suma així a altres com Broadchurch o Transparent que denuncien les violències que pateixen les dones sota el patriarcat. Èxits com The handmaid’s tale o Big little lies presenten dones que trenquen estereotips i fomenten la sororitat. Fixem-nos en Jessica Jones que, per superpoder té la força, tradicionalment reservada als homes. Està la lluita feminista canviant les històries que ens arriben des de les nostres pantalles?
A Sense 8 i a Orange is the new black, els personatges transsexuals són interpretats per actrius trans, però l’LGTBI-fòbia segueix present a la ficció nord-americana on un 35% dels personatges lèsbics acaben morint. Game of thrones mostra l’empoderament de múltiples personatges femenins, però només el 26% dels episodis passen el test Bechdel. El nombre de directores, guionistes i productores creix i el seu treball es reconeix cada cop més, però les dones segueixen sent minoria en la majoria de departaments. És possible transformar les ficcions televisives quan els homes predominen als llocs de responsabilitat?
Més important que el que es mostra, és la forma com s’expressa: A Westworld, en un món hipermasculinitzat, les protagonistes han de resoldre el laberint narratiu per prendre consciència i empoderar-se. El guió, el so, el muntatge, etc. es conjuguen per expressar aquesta transformació; no és casualitat que Dolores (Evan Rachel Wood) comenci vestida com Alícia al país de les meravelles i acabi portant pantalons, camisa i pistola. Sense perspectiva feminista, no hi ha ficció de qualitat. Però sense qualitat, tampoc hi haurà perspectiva feminista a la ficció.
A la indústria audiovisual les desigualtats de gènere segueixen molt presents però la lluita està més viva que mai: les actrius es reivindiquen a les catifes vermelles, els actors de The Big Bang Theory s’abaixen el salari en pro de les seves companyes i el #Me too revoluciona Twitter davant els casos d’assetjament sexual a Hollywood. Són aquests canvis una concessió necessària perquè tot continuï igual o demostren que el moviment de base feminista està arribant a les esferes de poder i revolucionant l’imaginari? Caldrà seguir atentes i actives des de la indústria, els mitjans i les xarxes o al sofà, davant de la pantalla. La ficció pot ser el laberint que cal desxifrar per prendre consciència i transformar la realitat.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: