El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal

La Burxa, al seu número 219, de Maig 2018, ha publicat aquest article sobre el Pla de Juan de Sada a la pàgina 3

av-badal-brasil-i-la-bordeta-el-pla-de-juan-de-sada-contra-els-vens-de-santsbadal
El Pla de Juan de Sada contra els veïns de Sants-Badal
Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat del carrer Juan de Sada i els seus entorns.
Mentre, Sants-Badal continua sent el barri més dens de Barcelona i el tercer amb menys superfície de parc urbà per habitant, amb només mig metre quadrat per persona. El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 intentava corregir aquesta situació destinant l’àrea del carrer Juan de Sada a zona verda i equipaments, amb dues places amb bones dimensions per a les activitats veïnals i un bon assolellament. Malgrat les bones intencions cap consistori va executar el que prescrivia el PGM. Però el 2008, quan l’Ajuntament va comprar al Ministeri de defensa els terrenys de Roger 48 per un preu desorbitat va anunciar que s’emprendria la transformació urbanística del barri tot comptant amb la participació dels veïns. Però la política municipal de cost zero va deixar la reforma en mans privades, donant-los a canvi una expectativa de beneficis a costa d’augmentar la densitat d’habitatges i rebaixar tant l’espai per a equipaments com la qualitat de l’espai destinat a zones verdes. Així, la Modificació del PGM (MPGM), aprovada definitivament el 2011, es va fer contradient els criteris del PGM del 76 i d’esquenes al veïnat.
Des de l’aprovació del Pla de Juan de Sada del 2011 ja han passat tres alcaldes diferents, però cap ha fet cas a la nostra reiterada demanda de participació, a les nostres reivindicacions de disminuir el nombre d’habitatges previstos, del fet que els nous edificis tinguin una alçada d’acord amb l’amplada dels carrers, de tenir zones verdes àmplies, de les places que preveia el PGM de 1976, del fet que portem més de 40 anys esperant perquè siguin espais on els nostres infants puguin jugar, on els veïns puguem relacionar-nos, on poder prendre el sol, on recuperar la dignitat del barri.
El Pla no va comptar tampoc amb l’existència del refugi antiaeri 1513 que recorre Juan de Sada des de l’Av. Madrid fins al carrer Roger. Un refugi de gran valor tant pel seu estat de conservació, com perquè va ser dels primers que es va executar a iniciativa de l’ajuntament. Un refugi que no volem que quedi enterrat sota l’estreta rambla que no va enlloc prevista pel Pla, volem que sigui visitable amb un centre d’interpretació que hi doni accés.
El refugi és l’oportunitat de fer aflorar la memòria i la personalitat del nostre barri. I Juan de Sada és la darrera oportunitat per augmentar la zona verda al barri de Sants-Badal.
Deprés de 10 anys de la compra dels terrenys de Roger, 9 anys de l’aprovació  inicial de la MPGM, de 7 anys de la seva aprovació final i de tres alcaldes diferents no hi ha hagut cap participació ni cap execució real.
I mentre el barri ha seguit degradant-se. Els propietaris majoritaris han descuidat les construccions, posant en perill la salubritat pública, pel risc d’esfondraments o d’asbestosi per les cobertes d’amiant en ruïna. El districte no ha atès amb diligència les queixes del veïnat per aquests perills, tal com la Síndica de Greuges ha posat de manifest.
La transformació del barri ha quedat a l’albir dels interessos materials i temporals de la iniciativa privada i no de les necessitats del veïnat.
Ja n’hi ha prou. Després de 40 anys d’abandonament i marginació és de justícia que l’Ajuntament prengui la iniciativa en la reforma de Juan de Sada tot atenent les reivindicacions del veïnat.

Tomàs Gisbert. (Comissió de veïns i veïnes afectats pel projecte de Juan de Sada i el seu entorn, AV Badal, Brasil, Bordeta)

Pots consultar la notícia original aquí: