9 mesos

Han passat 9 mesos del referèndum celebrat l’1 d’octubre. A mitjans del mateix més l’Audiència Nacional enviava a presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i, a finals de mes, el Senat espanyol aprovava l’aplicació de l’article 155 i la intervenció definitiva de l’autogovern català: Govern destituït, Parlament dissolt i convocatòria d’eleccions pel desembre.

Amb l’aplicació de l’article 155 la maquinària repressiva ha continuat funcionant, agafant encara més força. Pels jutjats hi ha passat tothom: professores, regidores, mecànics, batlles, tuitaires, membres dels CDR acusades de terrorisme i fins i tot alts comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’organització criminal per permetre el referèndum de l’1-O. En tot aquest temps s’han fet desenes d’escorcolls a institucions i empreses, s’han prohibit actes i s’han clausurat webs, entre altres, i hem acabat amb la plana major del Govern escollit democràticament empresonada o a l’exili.

Paral·lelament a tota la campanya de criminalització del moviment independentista hem observat com el feixisme ha agredit, coaccionat, insultat i amenaçat impunement gràcies al blanqueig rebut per part de l’aparell mediàtic, jurídic, policial i polític.

Amb la investidura de Quim Torra, designat a dit per Puigdemont com al seu successor, i després de les reiterades negatives per part del Govern espanyol perquè Puigdemont fos investit com a president a distància o del bloqueig part del jutge Llarena per a permetre que Jordi Sànchez es pogués sotmetre a una investidura al Parlament, finalment tenim nou president i govern a Catalunya.

Cap dels fets que ens han portat a la situació actual, ni les últimes declaracions efectuades per polítics com el desconegut M.Rajoy o Albert Rivera donen cap tipus d’esperança a que es deixi d’aplicar l’article 155 o que la repressió i persecució del moviment independentista s’acabi. De moment, comença una “nova etapa” amb un Govern nou, una maquinària repressiva desbocada i un conflicte cada cop més internacionalitzat.