Entrevista a El Racisme ens tanca

Ens trobem amb la Maira, membre de La Ciutat Invisible i l’Associació Migres, migraciones i economia solidaria, i participant de la tancada de persones migrant i refugiades El Racisme ens Tanca, que porten des del 21 d’abril tancades a l’antiga escola Massana.

D’on sorgeix la tancada?

Es complia el 17é aniversari del tancament del 2001 a l’església del Pi que va comportar la regularització massiva de moltes migrants i es va fer una assemblea oberta. D’allà ens vam adonar que la situació de les migrants no havia millorat sinó que havia empitjorat. Ens vam començar a preguntar que podíem fer per millorar la nostra situació i fer que les persones migrades es comencessin a mobilitzar. Ens vam adonar que érem moltes i que podíem fer moltes coses.

Quines van ser les primeres accions?

La nostra primera acció va ser al febrer, anar a estrangeria i fer una acció contra el sistema de cites prèvies. Actualment és de les principals traves que posa l’administració. El sistema està col·lapsat i no es donen cites prèvies, sense cita no pots fer cap tràmit per regularitzar papers. Vam fer una crida per mobilitzar-nos que va ser molt ben acollida. També van identificar l’islamofòbia com una de les expressions més visibles de racisme i vam acompanyar als companys musulmans de nou barris en una mobilització antiracista i antifeixista pel tema de la mesquita i contra el feixista. L’última acció és la tancada. Aquesta la vam voler preparar bé fer crida a col·lectius i assemblees obertes. Vam buscar espai i vam començar a organitzar-la fins que ens vam tancar el 21 d’abril. Al principi va ser molt improvisada, ja que en una assemblea es va decidir començar aquell mateix dia perquè no es podia esperar més. No volem que l’acció sigui només la tancada, sinó que volíem donar contingut i activitats, per això també vam rebutjar fer vagues de fam.

Com s’organitza la tancada?

Bàsicament a través de comissions que es reparteixen les feines. La comissió de comunicació i extensió s’encarrega de fer extensiva la tancada i arribar a la societat. La de negociació i contingut és la que s’està encarregant de anar a buscar a les diferents administracions i exposar les nostres reivindicacions i per acabar la de logística i cures, que es va encarregar de buscar el lloc, i altres coses tècniques.

Quines demandes teniu?

Hem ordenat les nostres reivindicacions en 11 punts. Papers sense contracte, no a la llei d’estrangeria, empadronament sense domicili, nacionalitat sense examen, sanitat per a totes les migrants i refugiades, drets per a totes les migrants i refugiades, despenalització de la venda ambulant, contra el racisme institucional, tancament dels CIE’s, no a les fronteres i mesures específiques per a l’abordatge de la violència masclista a dones migrades.

Aconseguir regularitzar la teva situació és una veritable cursa d’obstacles que dura molts anys i que institucionalitza el racisme

Aquestes reclamacions afecten a les tres administracions, municipal, autonòmica i estatal. Les més importants són sobretot el tema dels papers sense contracte, doncs la situació laboral fa molt difícil que puguis tenir un contracte fixe de quaranta hores setmanals que és el que et demanen. També el tema del padró es molt important. Perquè encara que tu puguis portar molts anys aquí si no tens padró no comptes. A més si no tens padró, no et poden fer contractes. Jo mateixa vaig tardar cinc mesos un cop tenint la oferta de feina en poder tenir cita a la seguretat social per poder fer el contracte efectiu i vaig necessitar ajuda.

Quina resposta heu tingut de les administracions?

La resposta més habitual és que no tenen competència en aquests temes. Però nosaltres els hi responem que sí. Busquem que no només ens parlin com a administració, sinó que es posicionin com a partits polítics en contra d’aquesta llei racista, que ens tinguin en compte. Amb l’Ajuntament i la Generalitat seguim mantenint reunions i negociant. Estem avançant en alguns punts com el de generar un protocol contra la violència masclista en clau anti-racista. Amb la delegació del Govern Espanyol només hem tingut una reunió i no va anar massa bé. Encara no podem tenir una valoració definitiva perquè encara estem parlant. De l’ajuntament i BeC estem reben suport i ens estan escoltant, però falten compromisos concrets.

Quines mancances esteu sentint en aquesta lluita?

Sobretot poder arribar a més persones migrants. La disposició del temps per la majoria d’aquestes persones és diferent que per la majoria de gent que té una situació regularitzada. També moltes de nosaltres venim de països on la situació política és molt complicada, per governs molt corruptes o amb poques llibertats i això genera una sensació de pessimisme polític que creus que mobilitzar-te no serveix. El nostre objectiu a més d’arribar a la gent autòctona, cosa que estem aconseguint, és arribar també a totes les migrades. Si els catalans és mobilitzen per aquest tema també fa més fàcil que els migrants també ens moguem. També ens trobem que arribem sobretot a gent migrada que ja està polititzada i integrada en espais crítics i combatius. Hi ha por perquè la gent rep molts pals.

De quina manera es percep el racisme en la quotidianitat?

Que sempre hagis de explicar d’on vens i que la primera valoració que et facin sigui sobre quin és el teu origen. Sóc moltes coses més enllà de ser migrant. Fa molta ràbia que el primer que et preguntin és d’on ets. A part el tema dels tòpics i estereotips és multiplica amb els temes dels migrants. També es detecta més en els espais públics, com et mira alguna gent o com actuen. En el tema del Top Manta per exemple és dels més forts, doncs tenen molta pressió a sobre i se’ls criminalitza només per intentar subsistir.