Entrevista a Impuls Coop

Entrevistem a la Laie, el Lluc i la Mercè, membres d’Impuls Coop. Impuls Coop és l’Associació per l’impuls de l’Economia Cooperativa i Comunitària de Sants-Montjuïc, aposta jurídica i estratègica de la xarxa d’economia social i solidària de Sants.

– Què és i qui sou Impuls cooperatiu de Sants?

Lluc: Impuls és una xarxa, una articulació de diversos projectes que fan activitat econòmica en format cooperatiu als barris de Sants, La Bordeta, Badal i Hostafrancs.

Laie: Formem part, també, d’una xarxa global a Barcelona de més cooperatives com nosaltres.

– Com va sorgir i quan?

L: Es va formalitzar l’any 2016 com a associació, diversos projectes ja feien accions conjuntament abans. Vam decidir prendre forma jurídica per a facilitar temes com ara activitats al carrer, tenir entitat pròpia per fer gestions amb l’administració en l’àmbit de barri. Es va formalitzar el que ja estava passant feia temps.

– Com us administreu?

LL: Estem treballant per a crear una estructura tècnica vinculada a Impuls, però de moment no és una realitat. No disposem de cap activitat monetària associada i les persones que col·laboren amb els diferents projectes depenen d’aquests.

– Quines són les vostres principals línies d’actuació?

LL: Primer, visibilitzar una dinàmica cooperativa que ja fa molt temps que té lloc. Posar-li nom i cognoms, dissenyar un mapa, tenir un catàleg de cooperatives al barri, projectes que es duen a terme… També hi ha accions pròpies que, mitjançant l’Impuls, intentem generar. Com ara la generació de debats o monogràfics entre les diverses entitats per resoldre algun tema en concret.

L: Un dels casos que podem dir que ha sorgit d’això és, per exemple, la creació de CoopNet.

LL: També es va dedicar una jornada, a la Lleialtat, durant la setmana del 8 de març. Es va debatre sobre pràctiques amb perspectiva feminista dins les cooperatives i les mancances relacionades amb aquesta qüestió.

– El 9 de juny va tenir lloc la tercera fira d’economia solidària cooperativa i comunitària de Sants, la Primavera Cooperativa. Com va anar?

LL: Aquesta és una altra línia d’actuació i visibilització, més de cara en fora. Allà ens reunim les diverses cooperatives que formen part de l’Impuls, i es generen debats que creiem que són importants en matèria de barri.

– Alguna novetat vers els dos anys anteriors?

LL: Vam veure que un dels debats que havíem de plantejar era la qüestió de l’habitatge. Veiem que la realitat és horrorosa, però que al barri hi ha projectes que intenten fer front a aquesta realitat. Vam decidir posar sobre la taula tot el que estan fent La Borda, La Dinamo, la PAH, i moltes altres. En fires anteriors havíem parlat sobre com l’economia social i cooperativa resol conflictes de migració, per exemple. Sempre tractem temes que estan a l’ordre del dia.

– Ens podeu parlar dels premis que es van entregar?

LL: El que avui és el premi Micaela Chalmeta, que entrega Coopolis, va ser ideat inicialment per L’Impuls. Es tracta d’un mecanisme per dotar de recursos i acompanyament a projectes que es volen constituir com a cooperativa.

L: El primer any vam atorgar el premi a l’Aula d’idiomes, que ara és una realitat. A partir del segon any se’n va encarregar Coopolis.

– Durant la fira, també es va passar un test de cures a les diferents cooperatives i col·lectius que hi van participar. Què ens en podeu explicar?

M: Es va fer un grup de treball previ a la fira, sorgit de l’activitat del 8 de març, ja que totes ens vam quedar amb les ganes de treballar més a fons aquest tema. Vam decidir fer una segona part en format taller, on vam fer un recull dels temes més importants. El dia de la Primavera Cooperativa vam passar els qüestionaris a totes les iniciatives que hi eren, i a després vam posar en comú els resultats. Es va fer un debat reconeixent les pràctiques que hi havia i les dificultats o mancances que existien. La idea principal era compartir bones pràctiques. Hi van participar gairebé totes les cooperatives que tenien paradeta aquell dia.

L: Són temes que moltes passem per alt en el nostre dia a dia. També cal destacar que no només cal veure les mancances, sinó també el que fem bé.

– En aquesta línia, què creieu que és important per a ser sostenible com a cooperativa, també a escala emocional?

L: Òbviament, el projecte és prioritari, però cuidar les persones que en formen part també. Revisar horaris, volum de feina… Potser és més fàcil quan el projecte funciona molt bé, clar.

M: Cal saber parar el projecte més important de tant en tant per a seure i debatre internament sobre aquestes pràctiques i cures essencials.

LL: Davant demandes concretes, també cal atendre ritmes de treball i disponibilitats; hi ha qui no vol perdre’s res però no pot formar part del de la cooperativa a nivell presencial. És per això que cal descriure i tenir en compte expectatives i capacitats, generar un sistema de treball que permeti a tothom estar bé i facilitar la implicació de tothom en la mesura que cadascú pugui.

L: A l’Impuls, ens preocupem de petites coses com ara facilitar espais de germanor com el sopar de nadal o d’estiu.

LL: Sí, i es procura també fer-los amb la col·laboració de les cooperatives que formen part de l’Impuls, per exemple l’última vegada el càtering va ser elaborat pel Kop de mà i la celebració la vam fer al Koitton.

– Teniu alguna dificultat?

LL: Hi ha alguna dificultat petita. Les diferents entitats acostumen a ser projectes amb implicació en molts àmbits i és complicat que les persones que en formen part puguin conciliar. La dinàmica de l’Impuls, projecte extra on t’has d’implicar, es veu més reduïda per a garantir la continuïtat i la participació del màxim de gent possible.

– Com descriuríeu la situació en l’àmbit d’economia cooperativa al barri de Sants?

LL: És un moment dolç, no només per l’Impuls. Cada cop veiem més projectes que aposten per aquest sistema de treball i aquests dos últims anys, disposant de Coopolis que a més està situat a Can Batlló, s’hi implica més gent.

L: Disposem d’un mapa de les cooperatives del barri i l’última vegada que el vam actualitzar vam veure que havia crescut molt. I també el grau de cooperació.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: