Últimes sentències dels judicis de l’ «Efecte Can Vies». Doble vara de mesurar per manifestants i policies

Passats quatre anys de la revolta produïda pel desallotjament del CSA Can Vies, es tanquen els processos penals derivats d’aquells fets. L’última setmana del mes de juny es feia pública la sentència contra set mossos acusats de lesionar i vexar quatre manifestants al carrer Roses, l’anomenat cas de les «quatre roses». Aquesta absolia als mossos que segons l’acusació particular i testimonis dels veïns havien trencat el nas a un dels nois i colpejat de forma gratuïta als altres quan ja es trobaven retinguts. Segons l’auto del jutge, no era possible identificar quin d’ells havia estat o si havia estat algun altre equip diferents al que va realitzat la detenció. Els joves detinguts en canvi si van ser condemnats a penes inferiors a dos anys malgrat no hi hagués proves concloents contra ells més enllà dels policies que els van detenir.

En canvi, tres mossos d’Esquadra sí que van ser condemnats a una pena de sis mesos, la mínima possible. Va quedar provat que en una de les nits de protestes van entrar a un portal on es refugiaven manifestants i els van colpejar, a més que de forma gratuïta i violenta, de forma antireglamentària, al cap i per sobre la cintura. El cas de major condemna a un mosso d’esquadra és per l’agent que va colpejar un ciclista al cap, rebentant-li la orella amb lesions permanents. Dos anys de condemna ferma ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta condemna va ser possible per una ràfega de fotografies que van captar el moment just dels fets. El policia condemnat no entrarà a la presó, però estarà inhabilitat durant aquest temps.

Amb la resolució dels casos de denúncies de manifestants contra policies es tanca el cicle de judicis derivats de l’ «efecte Can Vies».

Per aquests fets quatre persones han trepitjat la presó, totes manifestants. Dos d’elles ho van fer de forma preventiva, entre ells el casteller de Barcelona Sergi Rubia, que va ser posteriorment absolt. De les altres una va ingressar per una mala praxis dels mossos, al detenir-lo i enviar-lo a la presó per faltar a la primera sessió del judici, malgrat les instruccions contràries del jutge. Hi va passar unes setmanes. Una altre persona va ingressar uns mesos després d’una condemna inferior a dos anys.

La majoria dels casos s’han resolt amb els activistes condemnats a penes inferiors a dos anys. La versió dels mossos ha estat pràcticament calcada en tots els judicis, els detinguts havien llançat objectes a la policia. La única prova la versió dels agents. Les circumstàncies dels detinguts ha estat molt variada, essent la tònica habitual les detencions en portals i llocs de refugi o quan les activistes de fora el barri marxaven cap a casa al finalitzar les mobilitzacions.

Durant les protestes el nombre de detencions va superar la vuitantena de persones, concentrant-se en els últims dies. Aquest fet i els testimonis de veïns, detinguts i activistes reforça la versió de que en la majoria de casos les detencions van ser arbitràries i buscaven un efecte d’atemorir i criminalitzar als manifestants.

Contrasta amb les absolucions als agents dels Mossos d’Esquadra. Els casos de denúncies de manifestants han anat sempre acompanyats de testimonis, fotografies i vídeos i en canvi no han estat prou per prova per condemnar-los. La justícia marca un clar biaix que castiga als dissidents pel fet de ser-ho i dóna impunitat a l’abús de poder de l’autoritat.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: