Decisions

Durant aquest mes de juny, més de 33.000 mil estudiants es van enfrontar a la selectivitat. Abans, però, ja havien d’haver pres la decisió, temuda des d’infants, del que volien ser de grans. L’elecció del batxillerat, inclús d’estudiar o no batxillerat, marca fortament els següents anys de les nostres vides. Una decisió presa als 15 o 16 anys, quan encara no som prou madures per prendre decisions adultes però tampoc tan innocents per a lluitar per somnis impossibles. Somnis de ballarines, youtubers, bomberes i cantants, que esdevenen economistes, metgesses o psicòlogues (els tres graus més demandats l’any 2017).

Quins són els factors que ens fan prendre un camí o un altre? Sovint, aconsellades per adultes que suposadament ens han de servir d’exemple, que presumptament saben què és la vida, prenem decisions que ens mantenen dins la zona de confort. Frases com “amb això no et guanyaràs la vida”, “acabaràs fent de profe” (com si fos dolent!), o “només n’hi ha 3 que triomfen” ens marquen des de ben joves i ens allunyen de la felicitat de perseguir els somnis. Quan la vocació esdevé un factor secundari, rere la facilitat per a trobar una feina, es fa patent la trista realitat: els diners passen per davant de gaudir amb la nostra professió. Afortunadament, però, hi ha qui encara creu en canviar el sistema. Qui vol treballar canviant el món, encara que sigui en professions injustament mal remunerades o en sectors on la riquesa econòmica no hi és present. I, també, adultes que els encoratgen a fer-ho.

Aquest setembre, noves generacions començaran la universitat. Probablement es deixaran enrere somnis i desitjos d’aventura. Per sort, segurament també se’n crearan de nous.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: