Frontera sud des del barri de Sants

Portem segles alimentant un sistema colonial basat en l’explotació, extractivisme i violència que, a través de l’opaca i salvatge indústria de la guerra, de les grans empreses ibèriques d’energia, de l’especulació financera o de la indústria tèxtil forma part del nostre dia a dia amb el que mengem o ens posem. El colonialisme segueix més present que mai i ha desplaçat els desastres naturals i l’esclavitud a altres latituds del planeta. Així doncs, els Estats del nord global són responsables dels moviments migratoris: són desplaçaments forçats. La frontera sud de l’Europa acumula en el que portem de segle més de 30.000 morts i, després del tancament dels ports executat per la ultradreta italiana, l’Estat espanyol es perfila avui com la principal ruta d’entrada al continent. Davant d’aquesta situació, les polítiques d’Europa pretenen blindar el Mediterrani amb un mur policial i denoten així un clar avenç a escala europea del racisme i la xenofòbia, al qual l’actual govern del PSOE també s’hi ha sumat.

De fet la nostra frontera sud ens fa avui un crit d’alerta i emergència. Avui Barcelona es troba davant d’una situació paradoxal: mentre la ciutat rep l’arribada massiva de migrants i hi ha menors vivint al carrer, la proclamada ciutat refugi amb el lema «volem acollir» no aconsegueix reaccionar i no arriba ni a trobar el to per denunciar la situació. No només hi ha una resposta humanitària inadequada, sinó que hem arribat a normalitzar, i per tant invisibilitzar situacions com la repressió i violència institucional constant cap a totes aquelles migrants indocumentades que intenten sobreviure. Alguns exemples d’aquestes són la cíclica persecució als manters, la vergonyosa permanència del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, o el manteniment de la Llei d’estrangeria que marca una línia vermella entre les persones “dignes de drets” i aquelles que no. També cal destacar l’exclusió de la població migrant dels drets polítics, com va ocórrer fins i tot en la configuració del cens electoral del referèndum de l’1 d’octubre.

En aquest context, centenars de persones, col·lectius, espais d’activisme i barris estan atentes a tot el que està passant per trobar maneres de coordinar una resposta d’emergència material que tingui un horitzó que vagi més enllà de l’assistencialisme. Perquè volem construir una alternativa a les lògiques imperants on el dret a viure estigui al centre de tot. Ens trobem amb diversos reptes: establir espais de reflexió per repensar i combatre les noves dinàmiques del racisme i la xenofòbia, activar davant l’emergència totes les xarxes de solidaritat possibles en un context que requereix una profunda empatia, respecte i comunicació. Només d’aquesta manera podrem establir relacions horitzontals amb el moviment migrant i podrem així arribar a hibridar-nos amb aquesta lluita: una lluita migrant que entén que el capitalisme se situa dins d’un règim neocolonial.

Per tot això, hem vist la necessitat de crear un espai al barri on poder activar aquests temes i articular respostes col·lectives a nivell de barri. Ens trobem cada dimarts a les 20h al CSO Can Vies.