Un gran pas endavant en un camí encara molt llarg

Valoracions entorn dels protocols contra les agressions masclistes a la Festa Major de Sants

La lluita contra les agressions masclistes ha estat una problemàtica que ha anat guanyant visibilitat en els últims anys. Aquest passat curs va arribar a la seva màxima cobertura mediàtica com a resultat de la vaga feminista del 8 de març i de la tèbia sentència a la «manada» on no se’ls condemnava per violació.

La realització del protocol i la prioritat que ha adquirit per part de molts col·lectius i també per les usuàries de les festes, fa que s’hagi realitzat un avenç molt important en la lluita contra les agressions masclistes

En l’àmbit més local aquesta priorització en la lluita contra les agressions l’hem pogut veure en l’aplicació de protocols de lluita contra les agressions masclistes a les festes. L’any passat va ser el primer any que a Sants s’elaborava un protocol propi, treballant l’aspecte teòric, la prevenció, formació i pràctica. Un protocol realitzat pels col·lectius de l’Assemblea de Barri i en un primer moment també els Castellers de Sants, tot i que aquests van sortir del protocol arran del conflicte produït per la voluntat d’aquest col·lectiu de portar el grup de música Itaca Band, acusats precisament d’agressió. Aquest recollia feina feta per col·lectius feministes d’altres indrets com Poble Sec, Gràcia i altres pobles. No va ser una feina en va, ja que el protocol ha estat utilitzat durant tot l’any en la majoria d’esdeveniments festius organitzats per col·lectius de l’ABS. Aquesta feina continuada ha servit perquè aquests espais hagin anat millorant cada cop més en l’aplicació del protocol. I no només això, sinó potser més important, sinó que la consciència de la lluita contra les agressions és cada cop més present en les festes, tant per les organitzadores com per les usuàries. Els punts liles serveixen com a llocs de referència, no només per respondre a agressions, sinó per conscienciar, prevenir, i si cal, actuar.

La generació del protocol ha estat un avenç immens. Les festes majors alternatives sempre han estat un espai sensible a aquesta problemàtica, però no va ser fins al 2013 que es va realitzar les primeres accions per respondre a agressions de forma organitzada. En aquell moment van ser uns cartells amb un telèfon on poder trucar en cas de patir una agressió. Una iniciativa sorgida de dones que participaven en la festa alternativa. Aquest any en canvi hi ha hagut quatre punts liles, un a cada espai de festes alternatives, cada dia que hi havia activitat nocturna. En aquest s’hi podia trobar informació sobre com respondre en cas de patir o veure una agressió, que és una agressió masclista i més d’una persona atenent i ocupant un espai visible dins la festa. La lluita contra les agressions s’ha afegit als mocadors i samarretes de les FMAS. L’ABS ha estat pionera en el desenvolupament del protocol a Sants, però la voluntat de lluitar contra les agressions també ha fet que altres espais també hagin realitzat els seus propis protocols i punts liles, com és el cas de Castellers.

Els col·lectius de l’Assemblea de Barri de Sants han estat els que més feina han fet al respecte. L’administració malgrat tenir molts més recursos i anomenar-se feminista està molt lluny de fer una feina important contra les agressions en l’àmbit de la Festa Major

L’administració, per contra, malgrat esgrimir el feminisme i la lluita contra les agressions en el seu discurs, va força darrere quant a les accions realitzades. Tot i això hi ha hagut una millora molt gran respecte les últimes festes majors. S’ha ofert als carrers poder assistir a una formació, però que només es va realitzar un únic dia al mes de juny. També s’ha posat en marxa una espècie de protocol que està molt lluny de poder cobrir una petita part dels espais de festa. Només es va posar en marxa quatre dels vuit dies de festes i constava de quatre per tot el barri amb persones que de forma itinerant havien d’atendre les possibles incidències derivades d’agressions masclistes. Desgraciadament queda molt per fer en un ajuntament autoanomenat feminista.

Malgrat tots els esforços, s’ha de lamentar que el protocol s’ha hagut d’activar en la majoria dels espais de festes on n’hi havia. En els carrers on no hi havia també hi ha hagut agressions, al carrer Vallespir per exemple uns turistes van agredir unes noies que van respondre a les seves agressions. Podem afirmar que la consciència en la importància d’aquesta lluita és més gran que mai, però també podem afirmar que les agressions no s’aturen, però que ara són més visibles i tenen més resposta. El patriarcat té en les seves bases la cosificació de la dona i la cultura de la violació. I la construcció de la identitat dels homes està definida pel patriarcat. Els protocols són eines que pretenen resoldre una situació d’injustícia, que els espais siguin segurs per tothom. Però la veritable feina diària per acabar amb les agressions ens toca als homes, deixar de ser agressors.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: