Capacitisme

A la Trama Feminista, una de les línies de treball és l’autoformació i la construcció de coneixement crític de manera col·lectiva. Aquest mes, coincidint amb la preparació del 25N, hem centrat l’atenció en l’opressió capacitista i el doble estigma que afronten les dones amb qualsevol diversitat.

El capacitisme és una forma de discriminació que es basa en la idea que totes hem de tenir les mateixes capacitats (sensorials, físiques, intel·lectuals, emocionals…) i ve emmarcada per tres conceptes: per la idea de salut, per la idea de normalitat i, finalment, per l’ideal humà com a ésser productiu.

En primer lloc, posem en crisi el concepte de salut i la seva construcció social. Aquest estableix una dicotomia entre el que implica estar sa i no estar-ho. Així, aquelles que no estan sanes han de ser reconduïdes al que socialment s’interpreta com “estar sa”. Creiem, doncs, que aquest mot perpetua uns privilegis concrets. En conseqüència, optem per parlar de “malestars” en comptes de “salut”, ja que el concepte de malestar s’interpreta com una transició, el que ens permet subjectivar les vivències i adonar-nos del pes que aquestes tenen en el sorgiment de malestars concrets. En segon lloc, posem en crisi el concepte de normalitat. Vivim en un món fet per aquelles persones que s’adeqüen a la norma i que tenen “plenes facultats” per ser productives i adaptar-se als ritmes i necessitats que crea el mateix sistema. Totes les altres persones, en canvi, pateixen i són excloses. Finalment, el concepte de salut també es nodreix de l’ideal humà com a ésser efectiu, productiu i que no es pot permetre ser vulnerable. Això resulta utòpic en una societat construïda sota unes bases capacitistes on impera un model econòmic que posa la productivitat al centre i no la vida. Com a conseqüència, moltes persones somatitzen i plasmen en el seu propi cos aquests malestars.

Per nosaltres, i seguint algunes de les reflexions que s’han fet a altres trobades al voltant del tema, trobem indispensable polititzar aquests malestars i fer un canvi de paradigma respecte al concepte de salut. Tornem a insistir en la fatalitat que significa la superposició del capital a la vida i, per això, creiem que és necessari tenir integrada la idea de suport mutu i que aquest sigui un aprenentatge col·lectiu. D’aquesta manera creiem que podrem construir una societat on totes les necessitats i diversitats siguin incloses.

Després de reflexionar amb material de suport com el vídeo Jeremy the Dud i el blog Asper Revolution, entre altres, ens preguntem quan desenvolupem malestars, com de col·lectius o individuals són i com els vivim. Arribem a la conclusió que majoritàriament ens hem sentit: inútils si no érem productives, excloses (no només a l’àmbit laboral sinó també social) i, per últim, malaltes amb dificultat per acceptar els nostres malestars. Sovint, no se’ns ha tingut en compte i se’ns ha marginat i aïllat. Per això, volem posar llum al fet que sovint en espais polititzats no es té aquesta consciència i es perpetuen rols de poder quan s’ajunten moments d’oci i militància, per exemple. Necessitem construir espais realment transformadors on no es perpetuïn certes estructures i jerarquies.

També fem menció a la necessitat d’emprar un llenguatge inclusiu. Avui dia, comencem a prendre consciència sobre la necessitat d’emprar un llenguatge no sexista que inclogui les dones. Malauradament, encara és una tasca pendent evitar certs comentaris (sovint adjectius despectius i amb connotació pejorativa o directament insults) per tal d’arribar a un llenguatge plenament inclusiu i no-capacitista.

Avancem que estem cuinant a foc lent unes jornades pel 25N que tindran lloc el 23 i 24 de novembre on vincularem l’art com a eina d’expressió i de gestió dels malestars tot visibilitzant una disciplina que sovint és relegada a un segon pla, especialment aquelles creacions artístiques fetes per dones. Us esperem, a més, per sortir plegades cap a la manifestació nocturna del 24 de Novembre en contra de la violència patriarcal i de tota classe d’opressió envers les dones!

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *