Centre de Documentació dels Moviments Socials Mercè Grenzner

El vespre del passat 5 d’octubre al vespre ens vam donar cita a a Can Batlló per a una emotiva trobada, on vam rebatejar el nom del Centre de Documentació pel de Centre de Documentació dels Moviments Socials Mercè Grenzner. El col·lectiu hem seguit fent créixer la llavor que va plantar la Mercè, una gran lluitadora del barri i impulsora de l’arxiu.

Les temàtiques de consulta que hi trobareu al mateix són extenses: des de l’antimilitarisme o el sindicalisme, passant per l’okupació, les lluites veïnals, els moviments globals d’economia crítica –banca ètica, antiglobalització, cooperativisme,… la lluita contra les presons, antifeixisme, feminisme, mitjans de comunicació alternatius, antiprohibicionisme.

La col·lecció la completa una biblioteca d’uns 600 llibres sobre moviments socials, unes 9.000 publicacions periòdiques de tota mena de temàtiques, una col·lecció extensa i totalment catalogada de 500 fanzines dels primers anys de l’anomenada Transició. I un arxiu de grafisme de les lluites i moviments socials que compta amb més de 3.000 cartells digitalitzats.

– – – – – – –

El Centre de Documentació de Moviments Socials de la Ciutat Invisible-CeDoc- ha complert el 2018 la majoria d’edat. I els hem complert amb l’actitud de sempre: mirant cap al passat per afrontar el futur.

El passat…

La llavor del projecte la van plantar el 1998 a la Morada, la primera casa okupada de dones del barri. Allà van rebre una donació de l’arxiu de la revista Revuelta, i va sorgir la idea de crear un espai on es poguessin guardar tots aquells papers que ens donaven pel carrer, a les manifestacions, o a les cases okupades. I en definitiva, qualsevol de les formes d’expressió social que han trobat tradicionalment els moviments socials de base. I que han servit, durant dècades, per establir contactes entre persones dels barris i teixir xarxes de complicitats entre les diverses lluites.

Cal dir una cosa: es tracta d’un fons que, com ens comentava el Toni, un altre dels fundadors del centre, s’ha constituït a base d’”informacions que moren”. Informació que es creen en un context molt concret –un desallotjament, un cas repressiu, la convocatòria d’una manifestació o unes jornades o tallers….-, que es publica de forma molt immediata, amb un caràcter molt consumible, i que, per la seva procedència del teixit social de la ciutat, allunyat de les esferes polítiques, difícilment serà recopilada i custodiada pels serveis d’arxiu dels ajuntaments.

La llavor va germinar l’any 2000 quan, un grup de persones amb diverses sensibilitats dins dels moviments socials del barri, van crear l’Associació Cultural Arran, on avui es troba el restaurant Terra d’escudella. Allà van materialitzar un Centre de Documentació de Moviments Socials i un petit espai de llibreria-distribuïdora, que compartien l’espai amb la cafeteria/restaurant.

Poc temps després, diverses persones confiaven els seus arxius personals sobre la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha), que va ser molt activa a finals dels anys 70; aquest fons és a dia d´avui un del més consultats al CeDoc pels usuaris.

Anys després que l’arxiu tragués la primera fulla, els col·lectius de l’Associació Cultural Arran van seguir diversos camins, i el CeDoc es va convertir en l’Associació Cultural la Ciutat Invisible, un projecte sota el paraigua de la cooperativa la Ciutat Invisible. Allà, l’arxiu va passar diversos anys al magatzem de la llibreria.

Arran de la mort prematura de la Mercè Grenzner, una de les fundadores i alma mater del Centre de Documentació dels Moviments Socials, l’activitat va quedar provisionalment paralitzada. Uns anys més tard, el grup es va anar regenerant i vam donar continuïtat a la conservació de la documentació generada per i sobre els moviments socials de Barcelona reprenent la feina d’arxiu i traslladant-nos al local adjacent tot d’una compartint espai amb la Directa i altres col·lectius.

Temps després de participar de la recuperació del Bloc11 de Can Batlló, vam establir-nos al recinte a la nau 87 a un espai que resulta còmode per a la consulta i ofereix suficient potencial d’emmagatzemament per al creixement natural de l’arxiu.

I tornant al principi de tot plegat.

Ara ens toca parlar del futur…

Som un col·lectiu on ens agrada molt fer volar coloms. Però tenim clares 3 coses:

1 No seríem aquí sense l’impuls inicial que va donar Mercè Grenzner al Centre de Documentació. A ella li devem en bona part l’existència i l’esperit de continuïtat del projecte. A més, com a col·lectiu feminista, creiem que és important reivindicar el nom d’una dona que va prendre com a pròpia la lluita per a la conservació de la memòria històrica. I d’aquesta forma, situar-la en el lloc que es mereix dins la història de les lluites del nostre barri.

2 Tenim molts reptes al davant. Els moviments socials ja no es comuniquen exclusivament a través de la impressió/publicació d’octavetes, tríptics, fanzines i la difusió d’aquest material gràfic a cases okupes i manifestacions. Ara també ho fan a través de blogs, portals a internet i sobretot xarxes socials. I hem de ser capaces d’adaptar-nos a aquesta nova realitat de difusió dels moviments i lluites socials. Un dels principals objectius a curt termini és crear una base de dades que ens permeti difondre en línia bona part dels recursos que es troben digitalitzats i que actualment s’emmagatzemen en discs durs externs.

3 Aquesta planta no para de créixer i calen mans per regar-la. Tot i l’esforç sostingut de les diverses persones que formem i/o hem format part del col·lectiu, es tracta d’un treball de formiga, i no som prou persones per complir del tot la missió que ens hem proposat: recollir la memòria històrica dels moviments socials de base de la ciutat de Barcelona i difondre-la per mitjà de projectes editorials, elaboració de dossiers temàtics, exposicions i xerrades sobre temes d’actualitat. I, per descomptat, promocionant i afavorint la recerca en temàtiques relacionades amb els moviments socials.

Amb aquestes paraules, volem celebrar els 18 anys del Centre de Documentació dels Moviments Socials, i aprofitar l’avinentesa per donar-li la benvinguda al, d’ara endavant, Centre de Documentació Mercè Grenzner. Salut!

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *