El nou nacional-populisme actor principal de la política a Europa

L’amenaça de l’extrema dreta ja fa anys que recorre Europa de maneres i formes diferents. Tot i això el cert és que en només tres anys hem pogut veure avenços molt significatius en resultats electorals d’Holanda, França, Alemanya, Itàlia o Suècia, entre altres. Aquest augment és innegable, però l’extrema dreta és un actor polític rellevant a molts països d’Europa des de fa anys. El més significatiu és que ara ho són en els principals motors de la UE.

L’extrema dreta és un actor polític rellevant a molts països d’Europa des de fa anys. El més significatiu és que ara ho són en els principals motors de la UE

Dins de l’extrema dreta existeix també un ventall d’opcions que a cada país és diferents i a vegades coexisteixen. Els casos més destacats on l’extrema dreta ostenta el poder des de fa anys i de forma aclaparadora són Polònia i Hongria. Dos països on el ressentiment de l’època de les dictadures soviètiques ha dotat al feixisme de legitimitat social. En aquests dos països trobem extrema dreta ultra conservadora al poder amb majories que estan al voltant del quaranta per cent i partits encara més a la dreta. El que podem anomenar partits obertament feixistes que utilitzen un discurs populista i antisistema. Ambdós països han estat expedientats per la UE, per les seves derives autoritàries. En el cas de Polònia, l’intent d’il·legalitzar l’avortament en tots els casos va fer despertar una forta resistència. El moviment feminista va aconseguir parar l’aprovació de la llei amb manifestacions massives al carrer i obrir una escletxa d’esperança a l’hegemonia ultraconservadora.

El cas d’Hongria ha tingut més ressò pel seu paper en la crisi humanitària dels refugiats. Tancament total de fronteres, repressió i la legalització de la violència privada a la frontera contra els immigrants van fer que aquest estat fos severament condemnat dins la UE. Condemnes que no han servit per a gaire. El president hongarès Viktor Orban és la seva cara visible amb un cru missatge antiimmigració. L’hegemonia de la ultradreta a Hongria ve des del 2006 quan va guanyar les seves primeres eleccions, des d’aleshores a més de mantenir el poder ha fet augmentar el discurs d’odi fent que el partit neonazi Jobbik sigui la tercera força del país amb el vint per cent de suport.

Els països de l’Europa central com Àustria i Suïssa la ultradreta també fa anys que juga un paper important a la política nacional, col·locant-se com una de les primeres forces polítiques des d’inicis dels 2000. Són formacions clàssiques, amb un discurs ultranacionalista i islamòfob. A l’estiu el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ) aconseguia ser la formació més votada en les eleccions presidencials, perdent per molt poc a la segona volta. En aquests països l’extrema dreta fa anys que marca el debat polític, sobretot al voltant de la immigració,

La crisi del sistema de partits tradicionals ha impulsat la majoria d’aquests moviments que s’ha posicionat com a alternatives als partits buròcrates i corruptes a les ordres dels mercats

A Escandinàvia i els Països Baixos en els últims anys han sorgit moviments ultres amb discursos populistes que s’han fet un espai propi que està al voltant del vint per cent de suport a les urnes. La seva irrupció a l’escena ha fet que tots els partits hagin hagut d’entrar als debats entorn la integració i rebuda dels nouvinguts. Però són rebutjats de forma clara per la resta de formacions i queden al marge de les coalicions i aliances de govern. Aquest fet les està situant cada cop més com forces anti-establishment i com alternativa al sistema globalitzat que empobreix les classes populars i mitjanes.

Però de tots els escenaris els que més han generat la imatge de ressorgiment del feixisme i l’extrema dreta ha estat el seu paper en els principals estat de la Unió, Alemanya, França i Itàlia. A Alemanya, per primer cop ha entrat al parlament federal un partit ultra, Alternativa per Alemanya. Segueix l’esquema de populista i un missatge d’islamofòbia i rebuig a la immigració. Després del trauma social que va comportar haver passat per règim nazi, el feixisme ha estat un tema pràcticament tabú que generava un rebuig frontal i sense esquerdes. Aquest trencament amb l’aparició d’Alternativa per Alemanya com un moviment popular ha estat tot un trauma pel país germànic. A França el Front Nacional ha aconseguit els seus millors resultats, per davant dels partits tradicionals, els socialistes i els republicans. Ha superat el seu discurs d’odi, islamofòbia i rebuig a la immigració s’ha erigit en defensor dels francesos de classe baixa i mitjana contra els efectes de la globalització. A Itàlia l’extrema dreta no és nova, però la novetat és el seu triomf a les eleccions d’aquesta primavera. En els últims anys havia jugat un paper relativament important com a soci dels governs de dretes, però amb la crisi dels partits tradicionals ha capitalitzat tot el vot conservador i de càstig a la vella política.

Un dels principals triomfs dels ultres ha estat portar els debats sobre la immigració i les identitats nacionals al centre de la discussió política, justament on ells aporten solucions simples a un problema complex.

Amb aquest escenari podem veure una Europa on el fenomen de l’extrema dreta no és nou i en molts estats fa anys que és un important actor polític. La crisi del sistema de partits tradicionals ha impulsat la majoria d’aquests moviments que s’ha posicionat com a alternatives als partits buròcrates i corruptes a les ordres dels mercats. S’han posicionat com a defensors del nivell de vida de les poblacions natives posant el focus del problema sobre la migració. La desarticulació ideològica de la socialdemocràcia ha deixat orfe un electorat tradicional d’esquerres que en alguns casos veu com a salvació del seu sistema de vida i identitat aquestes formacions. Un dels principals triomfs dels ultres ha estat portar els debats sobre la immigració i les identitats nacionals al centre de la discussió política, justament on ells aporten solucions simples a un problema complex. Tot i això a més d’un augment de l’extrema dreta al que assistim és a una polarització de les societats, ja que les formacions d’esquerres alternatives també han passat a tenir unes representacions molt importants. El principal perill és l’ocupació de l’espai polític del carrer que comporta un augment de la violència i l’esclat de conflictes socials.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *