Viatjant per Indonèsia

La majoria de la gent que viatja a Indonèsia ho fa per a visitar Bali. Tanmateix, Indonèsia, el país musulmà més poblat del món, és un arxipèlag format per més de 17.000 illes, algunes desertes i d’altres superpoblades, cadascuna amb la seva peculiaritat.

Indonèsia, que rep el seu nom del grec Indo (Índia) i nesia (illes) va ser colonitzada pels holandesos per tal de controlar les rutes de les espècies al segle XVII i es va independitzar el 1949 després d’una guerra que va esdevenir arran de la invasió japonesa a la Segona Guerra Mundial.

El meu viatge comença a l’illa de Java, l’illa més poblada del món amb 145 milions d’habitants. Allà la majoria de la població és musulmana, però hi queden vestigis d’altres religions que hi han passat al llarg dels segles com ara la budista o la hinduista. A Java hi trobem la capital Yakarta, un monstre de més de 10 milions d’habitants, i Yogyakarta, la ciutat on encara es preserva l’essència cultural de l’illa.

Una altra illa que he visitat rep el nom de Flores, així la van batejar els primers colonitzadors portuguesos que van arribar en cerca de les apreciades espècies orientals. En aquesta illa de religió cristiana, la població no arriba als 2 milions d’habitants i el turisme es concentra en Labuan Bajo, d’on surten els tours aquàtics per visitar els dragons de Komodo i practicar el submarinisme. A l’illa no trobes cotxes particulars, només motos, busos i taxis compartits que fan la ruta de la Flores HighWay, única carretera de l’illa, on la vida quotidiana és de caràcter rural i l’economia es basa en l’agricultura i la pesca.

La tercera i última illa que he conegut, Bali, no té res a veure amb la resta. Ve a ser una mena de colònia turística com passa a Mallorca amb els alemanys, però en aquest cas per part dels australians. Tot i això, hi ha moltes parts de l’illa que preserven el seu encant i es pot percebre la seva devoció cap a la religió hinduista a cada passa que es dóna, ja que l’illa està plena de temples i ofrenes florals i alimentaries a tot arreu.

A les principals illes podem trobar gran quantitat de volcans, més de 120 encara en actiu, ja que l’arxipèlag se situa a l’Anell de Foc del Pacífic, una zona amb forta activitat sísmica que té com a conseqüència fenòmens com el terratrèmol de Lombok o el tsunami a Sulawesi.

Una curiositat d’Indonèsia és que es condueix per l’esquerra, i la quantitat de motos és inimaginable en comparació amb Barcelona. A banda d’això, la conducció és més que perillosa degut a l’estat de les carreteres i la manera de conduir dels/les indonèsies que no és ni millor ni pitjor que la nostra, sinó diferent. Aquí, els lavabos no tenen plat de dutxa i si vols et pots dutxar mentre seus al “tron”. El plat estrella és el Nasi Goreng, arròs fregit al qual li pots afegir pollastre, ou, verdures… Sempre ben amanit amb alguna salsa picant. El fet de ser occidental els crida molt l’atenció i et saluden pel carrer, amb la moto, i a vegades et demanen que et facis una foto amb ells sense conèixer-te de res.

En realitat, 3 setmanes és molt poc temps per poder descobrir aquest gegant asiàtic que destaca sense dubte per l’amabilitat i els somriures dels seus habitants.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *