Tret al peu del Nadal

Oficialment, les festes i tradicions nadalenques s’allarguen fins la Candelera, moment en què els que l’hagin posat, haurien de començar a desmuntar el pessebre. No obstant, crec que avui són minoria els qui encara tenen les figuretes a la tauleta del menjador. Nadal ha canviat molt d’ençà que el despenjaren de la creu. I no cal anar gaires centenars d’anys enrere. Al meu barri, aquell que fou poble no fa tants anys, en els darrers anys he vist una transformació espectacular de la litúrgia popular nadalenca de carrer. Començant per les llums, que jo les recordo estàtiques i sovint repetides en diferents anys de la dècada dels 80, desprès van venir les intermitències i, amb els leds i la modernitat, qualsevol forma, frase, volum i color imaginat. I tant és així que del lema “Bons Nadals” hem passat a “Bons Regals”, en un eix comercial, el del carrer de Sants i Creu Coberta, que a mida que ha perdut comerciants dels de tota la vida, ha guanyat franquícies de nou encuny i els rètols de “Es lloga” i “Se traspasa“, s’intercalen amb els de “Liquidació per tancament” i “Propera obertura”. Un carrer desarrelat malgrat els ingents esforços d’una minoria, que malda per mantenir l’esperit comercial del barri.

Un any més però, tret al peu. I és que el Nadal santsenc, compta amb un mínim de tres cites més o menys històriques. Per odre d’aparició, podem parlar de la Cavalcada dels Reis Mags, l’origen del qual és anterior al meu saber i vivència. Al final de la dècada dels ‘90, l’eix comercial se’n va adonar que… si el que cal és consumir, esperar l’any nou i el final de les vacances escolars era una pèrdua de temps i d’oportunitats de consum. I és per això que va decidir impulsar una cavalcada Nadalenca, el cap de setmana anterior al 25, sovint un dissabte o diumenge d’aquests laborables de la moderna explotació laboral. És aquí on, l’eix comercial va demostrar que aquí mana Hollywood i no la tradició. Un vell, barbut amb pijama, d’origen Europeu, passat pels Estats Units i engreixat per una multinacional dels refrescs, ha caigut a Sants acompanyat de carrosses, grups de ball en pijama vermell, bandes de gaiters, tabalers, la comunitat xinesa o la colla de diables. Més enllà de la incoherència de seguici, cal que ens preguntem perquè a Sants, el 25 de desembre, l’eix comercial del barri no va apostar pel Tió? I ens diran, que… el Nadal ha canviat i renovar-se o morir, i tantes frases fetes com vulgueu.

Però a rebuf d’aquesta traïció a la tradició, ha hagut de ser el moviment popular, amb una mà al davant i una al darrere, pagant de la seva butxaca les animacions infantils, les sorpreses i regals, el què fa més de 15 anys que organitza un Tió popular. Que el Tió sigui l’activitat menys seguida de les tres no és qüestió de tradició, sinó de pressupost, ja que qualsevol Tió organitzat amb el pressupost de les cavalcades del pijama vermell o dels Reis Mags, seria igualment participada, i qualsevol barbut gras o rei mag finançat i participat únicament des del moviment popular, seria automàticament la cua del rànquing d’afluència infantil.

Ens trobem doncs en plena decadència de cultura popular, on les empreses aposten per un model nadalenc imposat, de cultura dominant. Les institucions es veuen obligades a buscar patrocinis de fons voltors per pagar cavalcades reials, i tant sols el moviment popular és capaç de mantenir el Tió en l’imaginari popular de totes i per a totes. Valgui el Nadal santsenc com a exemple, que pot ser traslladat als patrocinis de diades castelleres, de patums, de Falles o de festes majors. Comença a ser hora de posar-hi alguna cosa més que les ganes i temps, i cal un plantejament en clau de supervivència cultural, si no volem que aquest Nadal canviant perdi tot lligam amb el barri i la seva gent. Federacions de carrers de Festa Major, colles de cultura popular, casals, ateneus, economia social, associacions veïnals, educació en el lleure i pastorets del teatre amateur s’han de plantejar passar de la resistència a l’ofensiva, i demostrar que al Nadal no li calen llums de “bons regals”, carrosses o panxuts amb pijama, sinó un teixit de comunitat que faci seu l’esperit popular de la festa. Ens hi posem?

Marc Garcia és militant d’Endavant Sants


Tret al peu del Nadal was first posted on Gener 6, 2019 at 10:40 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat