Posem cara a l’extrema dreta a La Inexplicable

Arribem justes i no sabem encara com aconseguim entrar a La Inexplicable del carrer Galileu. Tot i la pluja, una seixantena de persones s’escampen a l’espai: gent asseguda a la secció infantil, cadires plenes, gent dempeus. A causa de la massiva afluència les dues llibreteres, n’Anu i na Glòria es veuen obligades a penjar el cartell “d’Aforament complet”, tot i que segueix arribant gent a veure si aconsegueixen un raconet on posar-s’hi. Totes estem expectants. La pujada del feixisme ens preocupa i per això hem vingut a escoltar en Jordi Borràs.

Borràs, foto periodista de professió, ha marcat d’entrada el sorgiment desigual de l’extrema dreta a Europa al llarg dels darrers anys. El context històric i polític del feixisme italià no el podem comparar amb el grec ni amb el polonès, per exemple.

El fotògraf ho sap bé, per entendre d’on neixen i evolucionen els grups i partits feixistes i neonazis actuals, atès que ha cobert durant anys manifestacions i expressions ultres, ha vist perillar la seva tasca i integritat. Les amenaces i agressions han fet que Jordi Borràs hagi marxat a altres punts del continent per tal de poder documentar el que succeeix. Per aquest entrebancs, ha conegut de prop la dreta letona, polonesa o francesa, entre d’altres.

A l’Estat Espanyol, l’ultra dreta no ha desaparegut mai. A diferència d’altres països com Alemanya, la implementació de la Veritat, Justícia i Reparació no s’ha dut a terme. Ni processos de Nuremberg ni reconeixement a les víctimes. No s’han passat comptes. Del Franquisme a l’anomenada Democràcia.

Borràs fixa com la Transició, encapçalada per Adolfo Suárez, no va reparar el dany causat pel Règim Franquista. Adolfo Suárez ja tenia recorregut en el Movimiento, així com antics càrrecs d’UCD. Al mateix temps, la tolerància als grups d’extrema dreta (com Fuerza Nueva, FN) i a grups parapolicials com la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista, AAA) deixaven de relleu com el feixisme no s’havia intentat eradicar.

Als anys 90 l’extremisme de dretes concentrava el vot en el Partido Popular (PP). La neteja de cara que havien fet després l’anterior partit polític d’Alianza Popular (AP) amb franquistes com Manuel Fraga, va permetre emparar el substrat conservador i feixista alhora i tenir poder, amb l’entrada al Govern.

Amb el canvi de segle, calien noves estètiques i polítiques. Ja no es valien estètiques de samarreta blava i boina de requetè. El discurs de tall franquista no calava, per aquesta raó els partits dretans van renovar el pamflet. Plataforma Per Catalunya posà en marxa la islamofòbia en el programa polític. Lemes com “primer els de casa”.Parlar dels “de dalt” “de baix” o “la casta”. i plantejaments racistes des del racisme cultural, van fer pujar Josep Anglada com l’escuma. Aquesta agitació antipolítica va veure els seus fruits i, per exemple en 2011 parlem de 67 regidors al Principat.

En aquesta acció de fer net, Ciutadans d’Albert Rivera es presentà en el 2006. Declaradament oposat a un ·”nacionalisme obligatori”, és a dir, a posicions que no fossin unionistes han fet créixer el seu liberalisme econòmic a base de fer-se veure com una opció segura i espanyola. Una opció “moderada”, respecte VOX i grups fora de l’arc parlamentari que surten de cacera.

VOX no és un partit nou, està registrat en 2014. VOX “agita la dreta sense caure en la nostàlgia franquista”, en paraules de Jordi Borràs, cosa que fa que es pugui reproduir en tots els estrats socials. Aquest fet ens està perjudicant, ja que se li dóna cobertura mediàtica, sota la visió de la tolerància de “tots els partits han de poder dir la seva”.

Present o absent. L’extrema dreta juga el joc dins i fora l’extraparlamentarisme i marca l’agenda política i judicial (com ara amb querelles contra exiliats i independentistes). Marquen agenda política i fan virar les posicions de dretes d’altres partits, com quan els barons del PSOE reclamen la il·legalització de partits independentistes. O fa poc la legitimació de les polítiques que faran un flac favor a les dones en Andalusia.

Aquest salt a la palestra política, aquesta equiparació de partits, evidencien que no hem après de la Història, com l’extrema dreta amb la seva cobertura econòmica pot fer campanya i arribar a entrar en el poder, als governs on hi ha democràcia “com en l’Alemanya nazi”, subscriu Borràs.

Calen treure les capes de maquillatge a l’extrema dreta, cal desactivar el discurs de “tot s’hi val i cadascú pot dir la seva” i trencar amb l’acceptació. Amb el “tolerar, però no respectar”, ja que connivència ascendeix les polítiques xenòfobes arreu. El feixisme ha sabut colar-se com l’aigua a problemàtiques socials com l’atur, manca d’habitatge, desil·lusió…Sabrem com assecar-lo?


Posem cara a l’extrema dreta a La Inexplicable was first posted on Gener 18, 2019 at 8:19 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat