D’aquelles bombes aquests refugis

Es prou habitual que les obres a la via pública, o en les reformes d’edificis antics del barri, s’hi descobreixin antics refugis. Els darrers que hem vist sortir a la llum han estat el 0819, a la plaça Bonet i Muixí amb la reforma de l’edifici adjunt a l’església a tocar de la plaça Iberia, o el 538 dels carrers Casteras i Sugranyes amb les darreres obres al carrer. Als nostres barris n’hi havia desenes i els podeu trobar referenciats al bloc de l’historiador Agust Giral.

Però, les preguntes malgrat que simples son obligatòries. Refugis? Perquè? Per a qui? Des de quan?

La resposta la trobem en un llibre recentment editat per l’ajuntament de Barcelona. “Topografia de la destrucció, els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)” a cura de Laia Arañó i Mireia Capdevila, on es mapeja i calendaritza els atacs des del mar i l’aire a la rereguarda. Una lectura obligatòria per entendre com van viure les veïnes de la ciutat la guerra a la rereguarda, quin paper va tenir l’aviació feixista italiana, i com el martelleig constant sobre la ciutat es va convertir en una eina de terror, al servei del projecte dels rebels alçats contra la República legítima. Quan avui sentim parlar de cop d’estat, tant sols poden argumentar de pluja de vots, i gent desarmada sortint als carrers a defensar amb el seu cos un resultat electoral. Del 1936 al 1939, la pluja va ser de bombes, causant milers de morts i ferits, destrucció i exili. Aquells hereus del cop d’estat son avui qui acusa de colpistes, i que encara neguen que l’alzamiento, fos un acte de rebel·lió o sedició.

En aquest article, us fem a mans una síntesi dels texts  que acompanyen un dietari i mapes de les pluges de bombes, que des dels avions, però també des dels vaixells a poques milles de la costa van colpejar la ciutat.

Al final, us fem un mapa dels 21 atacs que va rebre el barri de Sants durant la guerra, en base a les dades que ens ofereix el llibre. Sants, per sort, no va ser dels barris pitjor parats de la ciutat. A ven segur, el front litoral i les zones més densament poblades com l’eixample, van ser les que pitjor part es va emportar. El Poble Nou industrial, la Barceloneta (massacrada en un sol dia per centenars d’impactes), el Raval, les Drassanes, el Moll, i Can Tunis van rebre de valent. La línia de costa i pujant cap a la muntanya, l’eixample, també va ser de les zones més castigades. Comencem.

Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l’ajuntament ens recorda en la presentació, que la Guerra Civil és l’assaig general dels bombardeig sobre població civil previs a la segona Guerra Mundial. Aquests atacs, van ser perpetrats arreu de l’estat per l’aviació feixista italiana i per la força aèria del III Reich alemany. Va ser un bombardeig per saturació, sense cap objectiu precís, que no fos atemorir i devastar.

N.P. Mac Roberts, observador internacional de l’exèrcit britànic va escriure: “Barcelona està sotmesa al terrorisme massiu des de l’aire. El seu coratge i la seva fermesa davant els atacs aeris em quedaran gravats a la memòria”.

Al finalitzar la guerra, l’ajuntament va erigir un monument a la legió Condor que no va ser retirat fins l’any 1980 de matinada i a petició per l’ajuntament de Gernika.

El gruix del text del llibre va a càrrec de les seves autores, que comencen per introduir el concepte “urbanicidi”, que defineixen amb “la guerra aèria i el bombardeig massiu, per portar el conflicte a la rereguarda urbana”. Un fenomen relativament recent i que tenia un antecedent en Abissina l’any 1935 per part de l’aviació italiana.

El febrer de 1937, el conflicte surt de la línia de front per entrar a la ciutat per aire i també des del mar, mitjançant el creuer italià Eugenio di Savoia.

El 29 de maig del 37, es va produir el primer bombardeig nocturn, una constant fins a la final de la guerra.

Els atacs aeris del feixisme italià, van ser sistemàtics i persistents, incrustant-se en la vida dels civils de la rereguarda. 700 avions italians van participar dels atacs, des de la base de Mallorca. Una aviació sota les directrius franquistes d’Alfredo Kindelán. Mussolini va sintetitzar en un telegrama enviat al seu General Berti “L’aviació Balear es reforçarà i tindrà la missió d’atemorir la rereguarda roja i especialment els centres urbans”. Provocant episodis com els que els historiadors van definir com “l’infern que va durar 41 hores”, dotze atacs massius on es van llençar 44 tones de bombes a intervals de 3 hores que va traumatitzar la ciutat.” El 15% de les víctimes per bombardeig al llarg de dos anys es van concentrar en aquells dies de març del 38.

Barcelona va caure definitivament el 26 de gener de 1939, un dijous. El dimecres 25 encara l’estaven bombardejant. La Vanguardia dels dies posteriors a l’entrada dels franquistes explicava: “Anoche aparecia la ciudad iluminada […] los que han vivido aqui tanto tiempo sojuzgados por la vesania marxista no estavan habituados a que, al llegar la noche, se encendiera una ciudad”. Certament Barcelona era fosca, sense llum, calia protegir-se dels bombardeigs. I és que pels franquistes, els bombardeigs mai havien estat contra civils, sinó que “los bombardeos aereos responian a necesidades y exigencias de caracter estrictamente militar”. “Se bombardeavan zonas, mejor dicho, lugares muy concretos de la ciudad […] de naturaleza militar”. Per a ells no hi havia víctimes, ni civils ni escoles, ni esglesies, ni cases o tramvies bombardejats.

L’escriptora i historiadora Judit Pujadó, recorda que la ciutat no va tenir cap monument o escultura en record a les víctimes dels bombardeigs fins 2003, i posa èmfasi en els fets de març de 1938, amb 14 atacs que van necessitar una gran mobilització de policia, bombers i creu roja, col·lapsant els hospitals en una ciutat que tenia gran part dels seus homes adults al front. Un bombardeig que semblava una competició entre Mussolini i Hitler. 4 dies abans l’exèrcit alemany entrava a Àustria, i Mussolini encarregava un bombardeig espectacular sobre Barcelona. “Inicieu aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martelleig espaiat en el temps” deia el telegrama urgent al General Velardi, cap de l’aviació a Mallorca.

Efectivament, durant els bombardeig següents a l’ordre, a càrrec dels avions Savoia S-79 i S-81, la ciutat va arribar a col·lapsar, eren màquines de guerra amb capacitat per carregar més de 1000 kg de bombes.

Arrel dels primers combats al front, la Junta de Defensa Passiva es va constituir l’any 1936, però no s’aplica a fons fins l’agost de 1937 per decret de la Generalitat. Es van construir refugis, subterranis, estacions, activar alarmes des de la ràdio. “Ciutadans, hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat vetlla per vosaltres“, el missatge que Teodor Garriga tenia en un disc de vinil i punxava a les ones en cas de perill.

Segurament l’episodi més brutal de la guerra a la ciutat, va durar 48 hores. El 17 de març de 1938, cauen sobre la ciutat 8 bombes de 250 kg, 112 de 100 kg i 68 de 20 kg, l’endemà 24 bombes de 250 kg, 48 de 100 kg i 30 de 20 kg. A l’hospital clínic van rebre 675 víctimes, 377 homes i 298 dones. En un balanç del dia 26 de març, la Generalitat informava de 873 morts, 118 dels quals infants, 1500 persones ferides, 48 edificis destruïts i 75 amb desperfectes greus. Un episodi de violència sobre la població civil, que va tenir per resposta la solidaritat de 5000 obrers manifestant-se per París contra els bombardeig aeris a Barcelona.

En un apunt històric de Rainer Huhle, politòleg i investigador del centre de Drets Humans de Nuremberg, ens fa saber que el dia 6 de juny de 1939, Adolf Hitler davant 14.000 soldats que havien participat a la guerra civil espanyola els va dir: “Per tots nosaltres ha estat dolorós haver de callar sobre la vostra lluita durant tot aquest temps. Tanmateix, ja fa temps que vaig pensar que, un cop s’acabés aquesta guerra, us faria a la vostra terra natal la recepció que es mereixen els valents soldats vencedors. […] Tot el poble alemany us rep amb una alegria plena d’orgull i càlida solidaritat”. Cal recordar que aquest soldats, l’abril de 1937 van ser els responsables del bombardeig i destrucció de Gernika.

 

El barri de Sants va rebre 21 atacs aeris durant els mesos que va durar la Guerra Civil


D’aquelles bombes aquests refugis was first posted on Febrer 13, 2019 at 8:01 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat