Canviar el pati per canviar el món. Com coeduquem en l’ús i l’ocupació dels espais?

T’has preguntat mai com són els patis de les escoles? El pati de l’escola és un espai molt important en l’aprenentatge de les criatures però, a la vegada, és un espai tan quotidià que no li donem prou importància i normalitzem situacions de desigualtat

Podem considerar que el pati de l’escola és el primer espai públic de la infància, aquell on les criatures aprenen a relacionar-se i a organitzar-se fora del control familiar. Les normes són menys rígides que a les aules i el professorat acostuma a intervenir menys. I és en aquest espai de major llibertat on podem percebre millor la reproducció dels rols socials i culturals

Què observem a la majoria de patis? Generalment hi ha un grup dominant, format majoritàriament per nens, que ocupa la part central i realitza activitats expansives, ocupant vora el 70% de l’espai. Aquesta activitat sol ser un esport competitiu en equip (sent el futbol el preferit al nostre context), un tipus d’activitat associada al comportament viril. Això no vol dir que les nenes no puguin jugar a futbol sino que socialment les animem menys a realitzar aquest tipus d’esports. Només cal engegar la televisió o fixar-se en la distribució per gèneres a les activitats extraescolars. El resultat d’això és que la majoria de nenes resten a la perifèria del pati amb menys opcions per a l’esbarjo i ocupant només al voltant d’un 30% de l’espai. 

Amb el disseny de l’espai estem reforçant aquesta desigualtat. La distribució del pati dóna protagonisme a una única activitat, que es situa en una posició central i visible. La resta d’activitats moltes vegades ni tan sols es tenen en compte en el projecte arquitectònic, són invisibles. Això no és casual, és el que ha passat al llarg de la història amb les experiències i necessitats de les dones. Una de les reivindicacions de l’urbanisme feminista és que aquestes siguin reconegudes i integrades en el planejament de les ciutats. 

Quin missatge estem transmetent? Amb aquesta configuració de l’espai les criatures aprenen que hi ha unes activitats més importants que altres i uns grups socials que ocupen els espais privilegiats mentre que altres queden als marges. És important que reflexionem sobre aquests aprenentatges invisibles que influencien les criatures al llarg de la vida i es traslladen a altres espais públics. 

La performació de la masculinitat i el tipus d’interaccions “teatralitzades” entre homes (per exemple treure’s la samarreta per celebrar un gol), són estratègies que es despleguen moltes vegades de manera inconscient però que generen limitacions d’accés i expulsió simbòlica de la resta de persones en un determinat espai, en el cas del pati, la pista. Aquest tipus de situacions les patim també als espais públics: totes ens hem sentit incòmodes alguna vegada al passar per llocs ocupats per determinats grups d’homes. En el millor dels casos creuem de vorera o modifiquem el nostre recorregut però són situacions que poden arribar a limitar els nostres desplaçaments per la ciutat. Sentim que aquells espais no ens pertanyen, simbòlicament són espais prohibits. La pista de futbol és un espai prohibit. No es pot ocupar per fer-hi altres activitats, ni es pot travessar. Fins i tot passar-hi a prop és un risc, sempre pots rebre un cop de pilota.  

El canvi és necessari, i també, possible. L’escola té un gran potencial com a catalitzador del canvi social. Diversos col·lectius i persones, entre elles Equal Saree (www.equalsaree.org), treballem perquè analitzar i transformar col·lectivament el pati sigui un punt de partida per assolir canvis més profunds. Un pati coeducatiu aporta beneficis per a l’aprenentatge, la salut i les competències socials: augmenta l’activitat física de les nenes durant l’esbarjo, diversifica les opcions de joc, fomenta les cures i les activitats creatives, augmenta la interacció i el joc compartit entre nenes i nens i redueix els conflictes durant l’esbarjo.

Perquè viure en igualtat de condicions demà comença jugant en igualtat de condicions avui

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: