La SAREB malvèn pisos a 40.000€ a un fons voltor

Si una cosa està caracteritzant el mercat immobiliari en els últims anys, ha estat l’increment desmesurat dels preus. Sobretot pel que fa al lloguer, però també la compra, els preus no han parat de pujar, superant els preus anteriors a la crisi. I justament arran d’aquella crisi, va sorgir la SAREB, el banc dolent la van anomenar. Aquesta entitat naixia de la col·laboració público-privada, on l’estat assumia tota la càrrega dels actius tòxics dels bancs. Milions d’euros destinats a salvar les entitats bancàries. Curiosament molts d’aquests actius tòxics provenien d’execucions hipotecàries, és a dir desnonaments de famílies per la impossibilitat de pagar hipoteques i interessos abusius. D’aquesta manera la SAREB va néixer com un mega propietari d’unes cases que han estat pagades dues vegades, una per les persones que van pagar la hipoteca i una altra per l’estat per tal de reflotar el sistema bancari que estava en perill de mort per la seva pròpia avarícia.

Però desgraciadament aquest rescat bancari no ha servit per dotar-nos d’un parc públic d’habitatge, la SAREB té una participació pública del 45% i l’altre 55% està format per entitats bancàries. És a dir aquelles que van provocar la crisi i van necessitar un rescat pagat per tota la ciutadania gestionen aquest immens lot de propietats. I com es pot intuir no ho fan pel benefici comú.

La lluita per l’habitatge ha estat una constant de la nostra societat des d’abans de la crisi. Però és el sorgiment de la PAH i les protestes dels indignats quan pren força i esdevé una punta de llança dels moviments socials. Una lluita amb victòries, i no només aquelles quotidianes parant desnonament a les portes de les cases de les veïnes. La llei 24/2015 és una eina aconseguida per la lluita constant dels col·lectius en defensa de l’habitatge. Un dels punts interessants d’aquesta llei és que obliga a la SAREB a haver d’oferir a les administracions les propietats que vol vendre perquè aquestes puguin efectuar el dret de tanteig. Malauradament això no s’ha traduït en l’adquisició d’habitatge públic, ja que sense voluntat política les lleis no serveixen per a res.

En aquest marc de preus de l’habitatge inaccessibles, la SAREB ha efectuat una venda polèmica. Ha venut un paquet de 433 habitatges de tot l’estat a un fons d’inversió per 17,5 Milions d’euros. O cosa que és el mateix, 40.581€ cada casa. Aquest fet per si sol es podria considerar com una estafa a la ciutadania que va pagar el rescat bancari. L’empresa compradora, TALISMÁN CAPITAL SL, és força curiosa, doncs va ser creada tot just un mes abans de la compra el novembre passat. És una filial d’un grup nord-americà anomenat TALISMAN CAPITAL PARTHERS. Té la seu en un petit despatx de Madrid tot i que el propietari, Javier Hernández viu a Londres. Aquest sortia a una entrevista al 2018 parlant de les oportunitats d’especulació que oferien els habitatges ocupats, doncs sortien molt bé de preu. Aquesta empresa ha iniciat els tràmits per desnonar a totes les persones que viuen a les cases que ha comprat. Es nega a realitzar qualsevol lloguer i tal com declaren, el seu únic interès és que les cases es quedin buides per poder vendre-les per tres o quatre vegades el seu preu.

Al barri de Sants hi ha diverses veïnes afectades que s’han trobat al Grup d’Habitatge i han iniciat una campanya per denunciar aquesta compra que denuncien com una estafa. A més exigeixen que les administracions facin ús del seu dret de tanteig i retracte i comprin aquestes cases que han estat venudes a un preu insignificant. Segons denuncien, la ciutat no es pot permetre seguir augmentant el parc d’habitatge especulatiu, que acaba en l’expulsió de les veïnes. També reclamen polítiques valentes de les administracions perquè les propietats de la SAREB passin al servei dels ciutadans i no al benefici privat de bancs i voltors.

Aquest fons ja ha intentat dos desnonaments al nostres barri, en concret el 8 d’octubre, un al carrer Salou i un altre al carrer Burgos. Ambdós van ser aturats per la presencia de veïnes a la porta, que va impedir que la comitiva judicial pogués executar l’expulsió de les seves habitants.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: