30 anys d’insubmissió a la Lleialtat Santsenca

Temps en que la desobediència civil torna a estar de més actualitat que mai, tant pel seu ús com per la seva criminalització. Res de nou sota la capa del sol, res que ho hagin patit d’altres moviments populars a casa nostra els darrers anys. La defensa del dret a l’habitatge més actualment, o com va passar fins la decada dels ’90, articulant el moviment més gran de resistència civil conegut a casa nostra, capaç de deixar l’estat contra les cordes. Enguany es compleixen 30 anys del moviment per la insubmissió al servei militar obligatòri.

La terrassa del segon pis de la Lleialtat Santsenca acull la presentació del nou llibre de Joan Canela. 30 anys d’Insubmissió. Un acte de la #GiraInsubmissió19 organitzat al barri per  la Ciutat Invisble, -on podreu comprar el llibre- una novetat editada per Sembra llibres. El públic tenia una mitjana d’edat que sobrepassava els 40 anys, molts d’ells insubmissos i familiars o militants antimilitaristes de llarga trajectòria. Un acte de retrobament el dia que Turquia comença una ofensiva sobre Rojava.

L’acte compta amb dos teloners d’excepció. Jordi Muñoz i Gabriela Serra, que repassen els antecedents a la construcció del moviment polític que posaria en escac les polítiques militaristes d’un estat modern inserit dins l’OTAN, que alhora era un puntal del règim franquista. Tot això a càrrec d’un moviment juvenil desarmat que va derrotar l’exèrcit. Amb presència arreu del territòri i que va teixir aliances amb molts altres moviments socials, des del feminista a l’ecologisme. La Gabriela, que prologa el llibre, va repassar les entitats i mobilitzacions que des del Casal de la Pau van dur a terme durant aquells anys, i sobre com l’objecció de consciència va passar del NO, a la Insubmissió del Sí, del “No al militarisme” al “Sí a un nou model de construcció social”, una posició propositiva i que ha generat una nova cultura militant.

Finalment, els teloners cedeixen microfon al protagonista. En Joan, reconeix moltes cares i sap del cert que el que ell explica al llibre és conegut pels que avui s’han apropat a l’acte. Comença agraint el pròleg a la Gabriela Serra i en Jordi Cuixart per l’epileg, una persona que resta empresonada pel seu compromís polític i la seva aposta desobedient.

L’autor, ens explica que el llibre te l’origen en un article periodistic que li van encarregar per a Crític, que va arribar a ulls del Xavi Sarrià, editor de Sembra. Una llibre que omple el buit existent. Era un llibre que no existia en català ni castellà i que tant sols tenia referenciat un llibre de Txalaparta editat en euskera. Un llibre que neix de la pràctica personal, i de com de l’organització estudiantil des dels instituts va emergir cap a la societat. Un llibre necessàri al 2019, perquè son moltes les nascudes més enllà de la fi de la mili, que desconeixen una lluita i una resistència que va dur  50.000 joves a judici, 1700 dels quals van anar a la presó i que li va costar la vida a tres persones. Una experiència vital que travessava les families del joves que a partir dels 16 anys rebien la carta de reclutament i impregnava les converses de sobretaula, ja fos per pensar estratègies d’escaqueig o per afrontar-ne políticament les conseqüències. Avui dia -amb ulls de 45 anys- li costa imaginar un moviment com aquell protagonitzat per joves de 18 anys. Un moviment que aconseguis derrotar un estat i els seus serveis d’intel·ligència, incapaços de trobar dos desertors amagats durant mesos.

Un moviment que intersecionat amb tants altres moviments populars va fer d’escola de formació de diverses generacions, i va generar una contracultura que va traspassar l’antimilitarisme i impregnava de rebuig a totes les estructures de l’estat, de jutges a polítics. Un llibre que pren format de documental escrit, un reportatge llarg que permet acostar-se a l’època i al moviment, en un moment en que no existia internet, i basat en entrevistes als seus protagonistes. Un llibre on posar contetxt al terme “desobediència civil”, tant sovint rebaixat en els nostres dies.

Ja en el torn de paraules, va servir perquè els protagonistes -els insubmissos- expliquessin com van viure ells en primera persona l’experiència. Com les families es polititzven de la nit al dia, i com aquests entorns èren d’importants alhora de socialitzar l’antimilitarisme. Un públic que agraeix el treball de l’autor en la seva tasca de plasmar una realitat que ara poden ajudar a conservar i difondre. En Joan explica que, el moviment va fer-li un torçabraç a l’estat. Calia saber qui podia aguantar més presos, si ells omplint presons o l’estat suportant aquesta pressió social. Fruit d’aquesta pressió l’estat va articular un marc legal per empresonar els insubissos i concedir-los el tercer grau penitenciari al moment, paradoxes de la vida, és questa llei la que avui fa possible que Oriol Pujol surti al carrer en tercer grau.

 

 

 

.c


30 anys d’insubmissió a la Lleialtat Santsenca was first posted on Octubre 11, 2019 at 12:45 pm.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat