La xacra dels desnonaments no s’atura a Sants

Matí de lluita amb petites victòries que no amaguen la trista realitat

Per desgràcia la paraula desnonament és una habitual del nostre diari. A molts mitjans de comunicació és quelcom silenciat, condicionat a l’espectacle segons hi hagi més o menys violència. Però cada desnonament és una història de fracàs de la nostra societat. De misèries amb noms i cognoms de veïnes a qui se’ls nega un dret tan fonamental com tenir un sostre en el qual poder viure i que no podem silenciar.

1 desnonament aturat i 2 executats

Aquest 6 de novembre el Grup d’Habitatge de Sants convocava a aturar el desnonament de la Sadia, una dona de mitjana edat amb una filla menor a càrrec. Va acudir al col·lectiu perquè al pis on residia des del gener del 2015, ara la volen fer fora. Tenia un contracte de lloguer i la propietat va decidir no renovar-li. La Sadia no respon als criteris econòmics que les immobiliàries busquen. Rep una pensió per discapacitat i no pot accedir al mercat de lloguer ni compra. Per aquest motiu va decidir quedar-se a la casa malgrat que el contracte haguera finalitzat, no té on anar. La propietat és d’un particular amb desenes de propietats que viu de les rendes i prefereix expulsar-la per poder apujar el preu del pis, especulació.

El veïnat ha respost a la convocatòria i a les 9 del matí més de mig centenar de persones posaven el seu cos entre la comitiva judicial i l’habitatge de la Sadia. Objectiu aconseguit, desnonament aturat.

Les veïnes han aturat el desnonament de la Sadia

Però la maquinària judicial i policial al servei de l’especulació no s’atura. Al cap d’uns minuts era expulsada una parella al carrer autonomia. El jutjat havia ordenat que se’ls desnonés amb una data oberta, és a dir sense dir quan aniria la comitiva i la policia. Aquesta pràctica ha estat denunciada repetidament pels col·lectius que defensen el dret a l’habitatge i ha estat declarada no reglamentaria. Tot i això molts jutjats l’utilitzen per facilitar l’expulsió de veïnes de les seves cases en favor de l’especulació. En aquest cas els afectats eren una parella a qui els ha agafat per sorpresa. Quatre furgonetes d’antidisturbis han bloquejat el carrer per efectuar el desnonament. Només han pogut treure un parell de bosses i no estaven avisats ni els serveis socials ni l’oficina d’habitatge de l’ajuntament de Barcelona. Els protocols i les normatives afecten diferent segons la teva capacitat adquisitiva pel que sembla. Aquesta família havia acudit a la PAH Barcelona per intentar lluitar pel seu habitatge. La plataforma no ha pogut arribar a temps, ja que s’ha produït l’expulsió per sorpresa.

Tot seguit els mossos i la comitiva han seguit la seva tràgica ruta. Aquest cop han anat al carrer Badalona, on una altra família ha estat desnonada per sorpresa. Aquest no estaven en contacte amb cap col·lectiu i plataforma i el barri s’ha assabentat per casualitat. Aquest és el drama quotidià de la ciutat on prevalen els privilegis del capital per sobre dels drets.

Veïnes a l’ofensiva

En acabar l’intent de desnonament de la Sadia el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) ha aprofitat la concurrència de veïnes per anar cap al Banc Sabadell de carretera de Sants situat al número 30. Solvia, és la immobiliària d’aquest banc. I aquesta té milers pisos provinents d’execucions hipotecàries. A més gestiona bona part de les cases de la SAREB, el banc dolent provinent del rescat bancari. Al barri hi ha quatre casos de famílies que amb la pressió popular s’havia aconseguit que Solvia firmés per la SAREB que aquestes no serien expulsades si no tenien una alternativa on anar a viure. Ara, però, s’ha oblidat d’aquest compromís i ha iniciat els procediments d’expulsió. Les famílies reclamen poder tenir un lloguer social de l’entitat però aquesta es nega.

Com a resposta el GHAS ha ocupat aquesta oficina fins a aconseguir que cap veïna sigui desnonada sense tenir on anar a viure. Després de tres hores han aconseguit compromisos per part de Solvia. S’ha aturat els desnonaments previst per l’Andrea, la Maria Ángeles i el Josep Maria. La primera ha aconseguit un compromís de negociar un lloguer social. Les altres dues seran reubicades amb les seves famílies en altres pisos. Els desnonaments estaven previstos per finals d’aquest mes de Novembre. En l’últim cas, el de l’Anahit, s’han compromès a seguir negociant per aconseguir un acord semblant als anteriors.

Així, la jornada ha acabat amb aquest regust agredolç. Petites victòries que donen sentit a la lluita dels col·lectius d’habitatge. Però a la vegada la constatació que l’expulsió de veïnes i l’especulació avança inexorablement i amenaça dia a dia els nostres barris i les que en ells hi vivim.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: