El barri contra la llei Aragonès

Estem a les portes de l’aprovació d’una de les lleis més polèmiques dels darrers anys, una llei que regularà allò que fins a data d’avui es féia sense marc jurídic, però amb el vist i plau de la clase política que li ha tocat gestionar l’administració. Estem parlant de la llei de contractació de serveis a les persones, l’anomenada Llei Aragonès que obra la porta a la privatització de dotzenes de serveis públics que fins a data d’avui tenien titularitat, personal i provisió pública.

Des de fa mesos hi ha en funcionament la Plataforma contra la llei Aragonès a la qual s’hi han sumat entitats, sindicats i partits d’esquerres per tal de plantar batalla i aconseguir-ne la retirada. Una llei que compta amb el vist i plau no només del partit del conseller d’economia, sinó que ho fa amb el suport del govern i gran part de l’oposició, a nivell parlamentari, nomès la CUP s’hi mostra en contra mentre que els Comúns estan oberta a incloure-hi esmenes en la tramitació.

A final de 2019 i preveient que l’aprovació de la llei era imminent es van dur a terme algunes mobilitzacions. Ja sigui l’ocupació del departament de Treball el 13 de novembre, la manifestació posterior del dia 17 de novembre on milers de persones es van concentrar davant la seu d’Economia.

Aquesta campanya i mobilització ha tingut als nostres barris el suport de varies entitats, que han volgut aprofundir en els continguts de la llei. Així vam tenir la sort de poder escoltar a diverses de les entitats promotores en dos actes organitzats a Sants a final de 2019. El primer al Casal Independentista de Sants, organitzat per l’esquerra independentista amb la participació de Belén Tacon de la FAPAC i Maria Rovira de la CUP de Barcelona, i un segon acte organitzat per l’assemblea groga de Sants amb participació de diversos sindicats i on també van convidar a una persona d’ERC a defensar la llei. D’aquelles dues xerrades en vam extreure aquestes notes que us poden ajudar a entendre millor perquè també a Sants, el teixit popular està en contra de l’aprovació de dita llei.

Belén Tascon de la FAPAC, ens va informar de l’existència de la Plataforma contra la llei Aragonès, i que l’integren més de100 entitats. Ens va explicar que aquest és una llei que es ven com a llei tècnica però que és política, perquè genera un marc jurídic que permet que els serveis públics es puguin prestar de manera onerosa, amb benefici econòmic. Una llei amb 38 articles i anexes amb 200 serveis on pot ser executat, molts dels quals a hores d’ara son 100% públics.

Ens va explicar que els operadors privats necessiten un marc juridic legal que anuli els buits que fins ara treballen amb permís de les polítques publiques i que encara que les empreses executin els serveis sense que aquest suposi un pagament per les usuàries, de facto suposa que aquest servei es prestarà a menor qualitat, o que qui el fa, rebrà menys diners pel mateix treball, perquè el benefici només es pot generar reduint inversió (laboral o material), o incrementant el preu.

Segons la ponent de la FAPAC, ERC utilitza cinc arguments per justificar la llei, i va passar a desgranar aquest motius i els contraarguments.

1.Ens obliga la directiva Europea (la 23 i 24 de 2014)

Segon Tascón, és fals, el preambul deixa clar que els serveis a les persones es decideix cada estat membre com es presta. A Europa es fa desde la proximitat, i cada país enten per servei públic quelcom diferent (on no hi ha servei privat d’educació per exemple).

2.Va contra la llei de contractes públics (llei florentino)

Aquí ERC fa passar gat per llebre, ja que no s’està regulant nomès els contractes, sinó que on s’han d’aplicar.

3.Nomès s’aplica a serveis externalitzats.

Fals, ja que per exemple, es vol aplicar al SOC que actualment està gestionant per funcionaris.

4.Aquesta llei permet un millor control del contracte (execució).

Fals, ja que no es cap garantia de control. Com ja passa amb la llei de contractes públics. El Tribunal de comptes europeu, va emetre un  informe on valorava els contractes en 4 països (Grècia, Portugal, França i Espanya) a Espanya, la conclusió, era el sobrecost i ineficacia, ja que tardaven més temps del previst pels fons FEDER, per manca de seguiment de contractes des d’una oficina independent respecte qui adjudica els mateixos. Ara han creat la oficina de supervisió i control (govern PSOE), però, encara no ha fet cap informe. Per tant el control tampoc es garanteix mitjançant aquesta llei.

5. Aquesta llei, permetrà que les petites empreses i del sector social puguin guanyar concursos perquè el preu no és determinant.

És fals perquè el preu determina part de l’adjudicació. Obres de de manteniment a carreteres el 40% dels criteris son quantificables, 30 qualitatius i 30 el preu. I per tant les petites empreses no poden competir amb les macroempreses, que saben millor que el govern com funciona la contractació. I el govern no pot prohibir que les multinacionals es presnetin a concurs. En cas que fos certa la premisa, tampoc seria cap garantia, ja que les petites empreses també precaritzen les condicions laborals i han de generar beneficis.

6. Aquesta llei no imperdeix que la funció publica es doni des de serveis públics.

Cert, i per tant si fan la llei és per criteris polítics, perquè si ja es pot fer de manera pública ara, nomès s’enten la modificació per a canviar-ne les condicions. És a dir, privititzar.

Per Tascón, la manca de diners públics no és cap motiu per privatitzar cap servei, ja que els serveis públics ho son per dret, no per voluntat del pressupost. Cal ajustar el pressupost incrementant ingressos del que més tenen.

La plataforma treballa per blindar els serveis públics i que se’n regulin les figures contractuals.

Maria Rovira, de la CUP de Barcelona, va recordar que el 80% de servies públics estan en mans de privats a BCN, la llei posa les condicions per apuntalar els serveis publics de gestió privada i obre la porta a noves privatitzacions.

La majoria de serveis públics estan encaminats a reproduir i cuidar la vida, i per tant la dicotomoa capital vida, ens imposa que una lògica del benefici i acumulació de diners i no la de cobrir necessitats. És per això que les empreses es presenten a concursos públics. No hi ha cap empresa que es presenti a concurs si no te previst guanyar beneficis, i això nomès s’aconsegueix ofertant menys servei, generant sobrecostos que paguem entre totes o precaritzant les condicions laborals de les prestadores del servei.

Segons l’ex regidora cupaire, ERC volia passa de puntetes aquesta llei pel Parlament i la plataforma hi ha plantat cara.  I que el que cal és articular una alternativa de serveis públics, pagats amb sou indirecte (impostos), que tinguin lògica de necessitats de les persones i no del mercat, on a més a més, les dones son la majoria de treballadores. més del 70% de les treballadores son dones. Entre el 70 o 90% depenent de l’empresa i servei que presta. Per Rovira, “amb aquesta llei es feminitza la pobres assalariada, i es consolida la violència estructural”

L’ex regidora ens recorda que en la seva etapa al consistòri els mateixos encarregats de supervisar l’execució dels contractes municipals no sabíen ni com fer-ho. Per últim va interseccionar els serveis públics amb la sobirania, al recordar que “Cal defensar els serveis des de la lògica de contruir sobirania al servei de les persones”.

Anranu Rodellar de la CGT, va explicar que els usuaris “passem a ser clients dels serveis públics, gestionat per empreses privades que generen benefici”, una llei neoliberal de capitalisme salvatge com ja la tenen als EEUU i Gran Bretanya un model oposat al Finlandès, aprimant l’administració. Per a Rodellar, la llei aragonès no és un bolet, sinó un impacte més de les polítiques de privatització. En 10 anys s’està desmantellant l’educació pública, mitjançant la LEC de 2009 -amb el suport d’ERC quan Ernest Maragall dins el PSC la va impulsar-. Equiparant servei públic i privat, on la xarxa de referència és la privada i la pública és l’assistencial. “On més recursos calen és on més se n’han tret”. I més tenint en compte que a la privada hi ha una gran repressió sindical, tot i estar finançada amb recursos públics. El 70% d’alumnes  d’escoles concertades son catòliques, i 16 de l’Opus Dei que separen nens i nenes. 30 Milions d’euros públics van cap a aquestes escoles i els han renovat 4 anys més el conveni gràcies al Conseller Bargalló.

Avui en dia a les escoles regne el silenci, abans es votava ara els claustres, i encara han de sentir acusacions d’adoctrinament quan més silenci i autocensura hi ha. Un sistema educatiu que obliga a les escoles públiques a dir al mes de maig la previsió de places, per poder tancar grups amb pocs alumnes, però que deixa que les privades tanquin grups el mateix setembre. Amb aquesta norma han tancat 545 grups de P5 a la pública i només 125 a la privada, que absorveix la demanda de darrera hora. Sense negoci no hi ha concertada, per això està concentrada a les zones urbanes.

Segons el sindicalista de la CGT, cada cop hi ha més interessos privats dins l’educació pública,  des de bancs, passant pel Barça, escola 21, i fundacions. Obrint la porta a privatitzar tot el preescolar, el 2n cicle de formació infantil. De P3 a P5 a les llars d’infants privades, pq no és obligatori escolaritzar fins als 6 anys. O com ja passa a l’educació especial, amb un decret sense recursos que el deixa en paper mullat, i ara obren la privatització. Com l’educació d’adults, que ha baixat les matricules per manca de finançament.

Més enllà de l’educació a l’aula, hi ha tot un mercat per a generar beneficis en serveis escolars diversos, sortides, extraescolars, migdia, acollida, reforç… pagat per les famílies i mitjançant empreses privades tal i com ja indicava el projecte d’Educació 360 de la Fundació Bofill.

Concep Miró de la IAC-CATAC, explica que “una cosa son els serveis i l’altre la gestió, les competències de serveis socials o la Sanitat i Educació son diferents. Son drets, no caritat“.

El marc legal reconeix molts drets garantits, dependència (2006), llei de serveis socials (2007)  llei de violència de gènere (2008) llei renda garantia de ciutadania (2007).Cal que els serveis a les persones siguin 100% públics. L’aposta de la llei aragonès és el clientelisme. Sense oposicions de plantilla pública, fent concessions i concerts. A Barcelona només  hi ha 2 residències públiques 100% la resta son d’empreses dins el circuit públic. L’excusa del tercer sector social ha servit per privatitzar el servei públic. Regles d’empres privada per a societats sense ànim de lucre. La llei consolida aquest model. Els convenis laborals de les treballadores privatitzades son lamentables i precaritzen les seves condicions. Son treballs amb molta càrrega psicològica, i la precarietat encara ho dificulta encara més.


El barri contra la llei Aragonès was first posted on Gener 14, 2020 at 7:56 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat