El fil negre de la història

Diuen que la puntualitat és revolucionaria, i a jutjar per la pràctica, Negres Tempestes es posiciona com a espai revolucionari de referència al barri. L’acte de presentació del Llibre negre estava agendat a les 19:30 a la Lleialtat Santsenca i quan vam creuar la porta a dos quarts en punt, el ponent ja xerrava i una vintena de cadires estaven ja plenes. Fem 4 fotos de rigor intentant no distreure el ponent ni al personal, per poder desprès prendre quatre notes que us puguem explicar.

La taula ha quedat de banda i en Jordi Martí s’apropa la cadira a tocar del públic per fer la xerrada més amena i propera, al seu costat l’Oriol de Negres Tempestes farà la funció de presentació i moderació si s’escau en al torn de preguntes.

En Jordi, docent de professió i fortament vinculat a l’associacionisme tarragoní és prolific en escriptura i te diversa obra publicada a part de la seva faceta sindical a la CGT i potser la més coneguda com a regidor de la CUP a Tarragona el darrer mandat. En tot cas una trajectòria prou llarga que li permeten encarar aquesta trilogia del Llibre negre amb solvència i ganes de recopilar un seguit de textos que mai han estat recollits de manera conjunta i que fins ara calia destriar entre dotzenes de cites bibliogràfiques.

És així com comença la xerrada, recordant les dotzenes de planes de cites bibliografiques que certifiquen cada text aportat al llibre i n’aporten solidesa documental. Un intent de relligar en aquest tercer volum les experiències històriques de l’àmbit llibertàri català amb les experiències actuals que en mantenen el fil roig de la història, aixó si…tenyit de negre.

Josep Maria Reguant als ’80, la Xarxa indepe-llibertària als ’90 son alguns dels referents citats al llibre però la xerrada se centra més en allò que ha passat a partir de l’any 2000, època on també hem d’ubicar el naixement del col·lectiu santsenc que la dut a la Lleialtat. Negres Tempestes, com a col·lectiu i les seves publicacions també formen part del llibre. Com ho fan els manifestos de la diada de l’onze de setmbre de la CGT i del bloc negre. On es parla del fet llibertàri més nellà del fet nacional. Un llibre que recull també individualitats i experiències locals d’arreu del país. Des del Bloc Raret d’Alacant a d’altres col·lectius ja desapareguts al País Valencià i les illes. Espais antiautoritaris d’ambit de Països Catalans o de part d’ells, on el català n’ha estat sempre llengua vehicular, essent fins i tot part del maifest conjunt de Maulets i CNT en la fundació del Centre Social Ocupat Les Vies a Palma. Una reivindicació, l’us del català com a llengua oficial del centre social que ha estat la tònica habitual de la majoria de col·lectius llibertàris a l’illa. La majoria d’aquestes experiències tenen el debat nacional superat però no obstant tenen clar el seu espai natural d’àmbit català ven après.

Sobte que un dels textos recollits vagi signat per Raimundo Viejo, que si bé ara podem ubicar a l’òrbita més espanyolista de Podemos i que no li va fer fàstics al vot de Valls per fer alcaldessa a Colau, signa un dels textos que a criteri de l’autor de llibre millor tracten la construcció de la nació. Ja avançats els 2010 i la dècada següent, el llibre s’endinsa en multitud de textos que l’espai llibertari ha dedicat al “Procés”, referendum del 1 d’octubre i vaga general del 3 d’octubre. On es reivindica la independència també de l’Estat català. Textos d’Embat que llegits amb perspectiva son molt interessants per fer analisis de fons, i com l’anarquisme va afrontar el trencament amb el marc autoritari espanyol fent front a la repressió convocant la vaga del 3 d’octubre. Una vaga tant gran i tant potent que a diferencia de les altres vagues de la història recent, aquesta ja ha desaparegut de la web del ministeri. En el torn de preguntes algú ha fet els deures i ens recorda que si bé el 2012 la vaga estatal va suposar 12 milions d’hores de vaga acumulades a tot l’estat, la del 3 d’octubre només a Catalunya en van suposar 9 milions, sense comptar l’aturada de país a càrrec de la Generalitat.

Una vaga que va sulfurar a la dreta, com ho demostra el llibre de Francesc Marc Àlvaro on ubica la vaga en allò que no pot representar Catalunya. Un petit exercici de lectura per carregar-se de raons per enderrocar amb més força el projecte polític que encarna l’habitual de les pàgines de La Vanguàrdia.

Ja en el torn de paraules, en Jordi Martí la cedix poc. I recorda com a Tarragona els revolucionaris seguien reunits mentre la revolució es feia als carrers durant la resposta a la sentència, o quantes biografies i textos no s’han arribar a publicar o reeditar malgrat l’interés que poden tenir a nivell editorial i polític. Des dels llibres de poesia de l’autor de la lletra dels Segadors, a peces de teatre obrerista, o l’evolució de Joan Montseny de posicions de matriu espanyola a un catalanisme obrerista. Caldrà seguir buscant a Vikipèdia els treballs de recerca d’alumnes de batxillerat com a uniques bases documentals de la majoria d’aquestes obres i personatges.

 


El fil negre de la història was first posted on Febrer 10, 2020 at 4:41 pm.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat