El culpable oblidat, jutges i sistema judicial

La lluita per l’habitatge segueix sent part de l’actualitat del barri. I és que desgraciadament és una guerra, entre la vida i el capital, que es batalla cada setmana. Però la misèria del bàndol del capital és tan forta que ha generat una explosió de solidaritat per fer-hi front. El Congrés d’Habitatge celebrat el passat novembre va ser només una mostra. Les classes populars estan sent fortament colpejades per l’avarícia capitalista, que pretén expulsar-les dels seus barris o com a mínim mantenir-les en unes condicions de total sotmetiment econòmic. I malgrat que a vegades pot semblar que les humils no tenim res a fer, que la maquinària especuladora s’ho empassarà tot, la lluita dóna guspires de llum que es converteixen en la raó de no defallir.

Intent de desnonament el mes de setembre de 2019 al carrer Olzinelles

La força de la gent és més gran del que es pensen els poderosos, inclús més gran del que la mateixa gent es creu que té. La batalla contínua per quedar-se a casa seva converteix la sola resistència en victòria. Cada desnonament aturat és també una victòria. Però no s’ha de perdre de vista que la batalla continua i els desnonaments no es poden aturar de forma indefinida en el temps. Els sindicats i grups d’habitatge ho saben, i per això també es juga a l’ofensiva, que és on s’aconsegueixen les conquestes.

Malgrat lleis garantistes amb el dret a l’habitatge, aquest se segueix vulnerant. La majoria de jutges provenen de l’elit econòmica i això es veu reflectit en la complicitat amb els especuladors

La lluita ha tingut el ressò més important a l’opinió pública, ja que l’abús dels bancs amb el tema hipotecari va ser escandalós. La metodologia de la lluita evidenciava la injustícia i la desigualtat. Escraxes i bloquejos a porta van ser de les primeres eines que va utilitzar la PAH. Però aquesta plataforma va ser també pionera en l’ofensiva legislativa, exigint i proposant lleis de protecció del dret a l’habitatge. L’última d’aquestes ha estat el decret llei sobre mesures urgent per millorar l’accés a l’habitatge. Aquest és totalment garantista amb el dret a tenir un sostre, inclou col·lectius abans exclosos i obliga a fer lloguers socials abans de l’expulsió. Un gran avenç que és el resultat d’anys de lluita. El decret és una modificació de la llei d’habitatge 24/2015, també molt garantista.

Però si tenim unes lleis tan garantistes com és que la batalla sembla que se segueix decantant cap a l’especulació. Doncs perquè hi ha sectors del poder que són totalment inaccessibles per la pressió popular, el poder judicial. Aquest és la tercera pota del poder de l’estat i està en mans d’una elit de la població, les seves classes més acabalades.

El judici al procés independentista va fer veure a bona part de la població la parcialitat amb la qual actuen els jutges. Com pot ser que tenint unes lleis que garanteixin el dret a l’habitatge, aquest estigui constantment en perill per les classes populars. Doncs perquè la solidaritat de classe és indiscutible entre els rics. Quan una jutgessa ordena desnonar una família sense alternativa per donar una casa a un banc, un fons voltor o qualsevol especulador és perquè ella ha escollit bàndol. La llei és una constant
interpretació de textos escrits, quelcom subjectiu. Cal assenyalar bona part del sistema judicial com a còmplice i culpable les misèries de la lluita per l’habitatge. Quan veiem un desnonament el més fàcil és assenyalar als mossos, amb raó, ja que també prenen part activa, però no ens podem oblidar de qui dóna empara legal a tot el despropòsit.

La batalla per l’habitatge és llarga i això ens permet anar superant objectius. S’ha pogut canviar les lleis, s’ha conquerit el carrer, s’han mobilitzat les classes populars, s’ha creat un nou subjecte; també es podrà amb sistema judicial. Només cal seguir aconseguint conquestes, afinar els objectius.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: