Diumenge de vaga feminista per a canviar-ho tot!

Baixar al forn on comprar unes pastes i anar al quiosc a buscar el diari, encendre el televisor o la ràdio i escoltar les noticies mentre esmorzes tranquil·lament sabent que l’avia és atesa a la residència, a mig matí has quedat amb la colla al bar del costat d’aquell supermercat que mai no tanca, per anar a fer un vermut. La teva companya no podrà venir, deixem el nen a casa amb grip, algú se n’ha de fer càrrec. Podria ser un diumenge qualsevol. Aquest proper diumenge és 8 de març i hi ha vaga feminista. Una vaga en diumenge? però qui treballa un diumenge? treballa la teva fornera, qui despatxa en un quiosc, els servies 24 hores, les benzineres, supermercats 24/7, qui condueix transport públic, qui cuida de gent gran, qui t’atén a l’hostaleria i totes les dones que es fan càrrec de les cures dels de casa. Et sembla poc? Et semblen pocs motius per mantenir un dia de Vaga General en diumenge? sobren motius per a mobilitzar-se. 

I és que la majoria de feines -remunerades o no- que es fan els anomenats dies festius, son feines altament feminitzades, altament precaritzades i fins i tot invisibilitzades. Les cures a la gent gran i la infantesa, ja sigui dins el cercle d’explotació familiar o dins l’explotació laboral que suposen les internes en una llar, son en una jornada com la d’aquest diumenge la punta de llança de les reivindicacions. Ho seran també totes aquelles injustícies quotidianes que fan de la feina remunerada de les dones, una feina -i una remuneració- de segona. Avui en dia les dones segueixen tenint pitjors sous que els homes, la divisió sexual del treball menysté aquelles professions més feminitzades, la seva presència mediàtica invisible, les violències cap a elles menystinguda, negada i massa vegades impune.

Per tots aquests motius la convocatòria de vaga pren especial rellevància enguany, i cal redoblar esforços per a posar-li context, on la lluita contra la feminització de la pobresa i la violència masclista prenen més força que mai (5 assassinats masclistes als Països Catalans al 2020) , i posar les condicions per a viure vides dignes al centre de les reivindicacions.

Quan parlem de vides dignes, de posar la vida al centre i de millores de condicions materials de vida de les dones, parlem de què dins el sistema capitalista i patriarcal i dins de l’Estat espanyol, les dones no tenen garanties de poder viure tranquil·les, sense explotacions ni opressions i sense patir violència.

Els Estats espanyol i francès son estructures al servei del capital, que troba en la violència contra les dones un aliat privilegiat per sotmetre i perpetuar l’explotació, la negació de drets democràtics i l’imperialisme. La violència estructural dins els estats però també a la Unió Europea del capital fomenta que les classes i populars i, especialment les dones de la classe treballadora tinguin pitjors condicions materials de vida: salaris més baixos, discriminació laboral, habitatge inaccessible, més temporalitat en els seus contractes, etc. amb l’agreujant de la violència específica pel fet de ser dones, treballadores i d’una nació oprimida: agressions sexuals, cosificació i negació a una plena sobirania per bastir una societat al servei de les necessitats de les persones.

La violència és l’eina que té el sistema patriarcal i capitalista per sotmetre les dones i les classes populars, es pot parlar de molts tipus de violències i coercions que s’exerceixen sobre les dones des de diferents àmbits de la vida quotidiana o des de diferents tipus de relacions socials. Cal però no oblidar la violència estructural, que molt sovint és invisible o invisibilitzada i que forma part de les lògiques sistemàtiques del capitalisme. Quan parlem de violència estructural ens referim a aquella violència que afecta les condicions materials i afectives de les dones i que és exercida pel mateix sistema: justícia, cossos policials, sistema sanitari, sistema de pensions, lobbies de poder, les lleis reguladores dels drets… i que troben la seva manifestació en les violències institucionals i físiques. Mesures com ara amenaçar les pensions públiques, abaratir l’acomiadament, retallar places en escoles bressol, transports públics, serveis socials, sanitat, educació, o l’IVA rosa, que fomenten l’empobriment de les dones, son violència cap a les dones i, en concret, les dones de la classe treballadora, per tant ens trobem davant del que podem anomenar feminització de la pobresa.

La feminització de la pobresa és aquell fenomen estructural que fomenta i contribueix a través de diferents situacions com ara l’escletxa salarial, les jornades reduïdes o els convenis diferenciats per professions, que les dones son més pobres que els homes i que, per tant, les seves condicions materials de vida (recursos econòmics, accés als serveis públics, conciliació de les feines de la llar o reproductives amb les feines laborals o productives, etc.) siguin inferiors. És per això que posem en el centre de la denúncia i acció política la millora d’aquestes condicions materials de vida, indispensables per a poder viure una vida digna.

Des de l’esquerra independentista s’aposta per un feminisme per canviar-ho tot perquè un projecte de societat lliure on tothom pugui viure en dignitat i les dones no siguem el botxí de l’acumulació de riquesa, ens exigeix trencar amb el capitalisme i amb l’estat espanyol i francès. Només una lluita que es tradueixi en la millora de les condicions de vida quotidiana donarà la força per bastir aquest projecte d’emancipació col·lectiva, republicà, anticapitalista, feminista i internacionalista.

I per tant es creu necessari abordar un pla de lluita amb un programa de 10 punts sobre els quals definir quin és el projecte feminista i quines són les tasques immediates que ens imposa la gravetat de la situació actual i per avançar cap a l’alliberament de les dones treballadores.

1. Treballem totes, treballem menys.
Salaris i pensions de 1.200€, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.

2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones.
Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.

3. Expropiar els habitatges buits.
Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones amb risc de pobresa.

4. Per una educació i una salut 100% pública i laica i perspectiva feminista.
Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.

5. Pels drets de totes som antifeixistes.
Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.

6. Dret al propi cos.
Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.

7. Abordatge per l’eliminació de la violència masclista.
En l’habitatge, les condicions laborals i socials per les dones que han patit violència masclista.

8. Pla de prevenció de la violència masclista.
Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.

9. Contra la LGBTIfòbia.
Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.

10. Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.
Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones, la fi de la doble repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques i la derogació de la llei mordassa.

En aquest mateix sentit, enguany l’esquerra independentista surt als carrers del país amb el lema “Anem a totes! | 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores” i sota un manifest on es denuncia el paper de les institucions que diuen fer polítiques feministes però que son incapaces de retirar la reforma laboral, i apuntalen les bases del règim capitalista que fa possible l’explotació, i per tant l’origen de les violències que pateixen les dones de classe treballadora. 

“Aquesta violència és l’expressió més visible d’una violència estructural que afecta les condicions materials i afectives de les dones i ens porta cap a una situació de precarietat. La justícia, els cossos policials, el sistema sanitari, el sistema de pensions, els lobbies de poder, les lleis reguladores del dret són altres expressions de violència perpetuades per les mateixes institucions, mentre algunes s’autoanomenen ‘feministes’. Nosaltres tenim clar que per aconseguir una millora de les condicions de vida de totes les dones treballadores dels Països Catalans –i del món– cal avançar cap a una revolució feminista i socialista”

El manifest pren com a repte “feminitzar totes les lluites socials: en defensa de l’habitatge, en defensa dels serveis públics i en defensa de la millora de les condicions laborals. Hem de tenir clar que com a feministes també som antifeixistes i ataquem el feixisme més descarat que ha tornat a treure el cap” Atacant la involució de valors “catòlics i tradicionals que ens envolten i exerceixen violència sobre les dones. Estem preparades. Seguirem lluitant pel dret al propi cos, per unes sexualitats lliures, i contra el model de família tradicional. En definitiva, lluitem contra aquest context de violència masclista que va en augment amb un nombre alarmant de feminicidis des de l’inici del 2020”

Per acabar dient que “Aquests últims anys i aquesta jornada de lluita mostren una capacitat de mobilització immensa, i sabem que és el moment per fer passos endavant, dotar-nos d’objectius i de propostes que canviïn les condicions materials de vida de les dones treballadores i que no buidin de contingut i de radicalitat la proposta feminista. Sabem on som i sabem on anem”

 


Diumenge de vaga feminista per a canviar-ho tot! was first posted on Març 3, 2020 at 10:55 pm.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat