Sants, un poble industrial als afores de Barcelona

Vapor Vell, 1855
AMDS4-442 Col·lecció de negatius i positius sobre vidre de l’AMDS

La industrialització és, sense cap mena de dubte, el fenomen que més profundament ha transformat el territori, però també la societat, de l’antic municipi de Santa Maria de Sants. El primer precedent d’aquesta transformació cal buscar-lo en la producció d’indianes, teixits de cotó estampats per una sola cara que van estar molt de moda a finals del segle XVIII. La seva producció es realitzava a Barcelona, però el procés de blanqueig i assecat requeria grans espais oberts on les teles eren humitejades i esteses al sol, i per fer-ho aquesta part del procés es va traslladar als pobles del pla. Així doncs entre 1789 i 1807 el municipi de Santa Maria de Sants, amb la seva marina, va contar amb nou prats d’indianes on es blanquejaven i assecaven les teles de cotó i lli que després tornaven a la ciutat per ser estampades.
L’any 1832, amb la inauguració de la fàbrica Bonaplata, la primera de l’estat a funcionar amb la força del vapor, arrencava a Barcelona una febre industrial que en pocs anys ompliria la ciutat, encara tancada dins les muralles i amb una enorme densitat de població, de fàbriques. Les innovacions en el camp tecnològic seguien i els empresaris van començar a buscar espais amplis, on l’aigua fos abundant, on poder edificar grans recintes fabrils. Sants era un territori interessant per a la indústria, amb moltes terres disponibles, amb gran abundància d’aigua, gràcies a gran quantitat de pous i a infraestructures com el Canal de la Infanta, i ben comunicat amb la ciutat gràcies a la Carretera Reial, l’actual carretera de Sants. Un interes que encara s’incrementaria quan l’any 1846, l’ajuntament de Barcelona va limitar la instal·lació de nous vapors i va començar a regular l’ampliació dels ja existents. 
La instal·lació del Vapor Güell i Ramis, popularment conegut com el Vapor Vell, entre els anys 1844 i 1846, va ser el tret d’inici de la transformació de Santa Maria de Sants. Molts industrials van seguir l’exemple del Vapor Vell, instal·lant-se a Sants. Pocs anys més tard, el 1849, obriria les seves portes L’Espanya Industrial, una empresa que acabaria esdevenint la més gran de les empreses tèxtils de l’estat. L’arribada d’aquestes grans fàbriques va fer que, en pocs anys, molts treballadors i treballadores s’instal·lesin a l’entorn de les mateixes, sent l’origen de nuclis obrers que transformarien definitivament Sants. Si l’any 1840 Sants tenia 2.037 habitants, l’any 1845 la població ja era de 3.391 amb un 21% de forasters. Només una dècada més tard de la primera dada, l’any 1850, la població de Sants s’havia més que duplicat, arribant als 5.735. Una progressió que seguiria en augment, arribant als 19.105 habitants l’any 1890.
Rere d’aquestes pioneres en van venir moltes d’altres. Trobem empreses directament vinculades al sector tèxtil que havia esdevingut el principal motor de canvi; d’altres relacionades amb les primeres de forma colateral, com va ser el cas de la industria química, necessaria per fer tints i tractar els teixits; un tercer grup que caldria relacionar amb les necessitats industrials, com les indústries del metall, imprescindibles pel desenvolupament tecnològic de les indústries; empreses lligades al creixement urbanístic del territori, com les terrisseries o els tallers de materials de construcció i per últim totes aquelles lligades a l’increment de la població i als canvis d’hàbits de la societat industrial, com totes aquelles lligades a l’alimentació. Escassament cinc anys després de la inauguració del Vapor Vell Sants s’havia convertit en un poble industrial  amb 55.000 fusos i 1.700 telers mecànics. La necessitat de comunicació de les noves fàbriques santsenques va fer que, ben aviat, l’any 1855, Sants tingués parada a la línia que enllaçava Barcelona amb Molins de Rei i Martorell, una línia que seguiria creixent en direcció cap a Tarragona.
El Sants que coneixem avui en dia, és doncs, fruït d’aquest període històric. Més enllà del valor intrínsec del patrimoni industrial dels barris, del valor arquitectònic i artístic de molts d’aquests edificis, la història d’aquests espais va forçosament lligada a la memòria de les persones que hi van treballar, els santsencs i les santsenques,  que ens han precedit, son paisatges de memòria.
Començo així una sèrie de publicacions sobre algunes de les moltes fàbriques i tallers que van existir als barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, els que formen l’antic territori de Santa Maria de Sants. Segur que no hi seran totes, per que seria una tasca impossible d’assumir des del voluntariat, però procuraré que, com a mínim, apareguin industries significatives dels diversos sectors. Tampoc pretenc fer articles enciclopèdics sobre aquestes fàbriques, sinó més aviat petites fitxes que serveixin per fer divulgació i satisfer la curiositat de veïns i veïnes.
Aquestes publicacions són possibles gràcies a la tasca que, ara fa un parell d’anys, es va realitzar des de l’associació Memòria en Moviment conjuntament amb els companys Joan Miquel Gual, Marta Sánchez Natera i  Miguel Mateo.

Una tasca que setmana a setmana intentaré anar ampliant. Per aquest motiu és un espai en construcció.

Tèxtil

Vapor Güell i Ramis
L’Espanya Industrial
Serra i Balet
Can Batlló
Balet i Vendrell

Terrissa i ceràmica

Terrisseria Batllori
La Porcellana – Josep Valls
La Porcellana – Florensa Germans
Joan Molas

Química

Francesc Cros i companyia
Bartomeu Pons
Tints i Aprestos, S.A. Minguell
Fàbrica d’explosius F2

Metal·lúrgica

Ferreria Sant Josep
Hamsa
Germans Climent

Materials de construcció

Rajoles Hidràuliques Filla de Isidro Torres

Productes de neteja

Companyia Fabril d’Olis Vegetals

Productes elaborats

Balances Arisó

Alimentació

Xocolates Jaume Boix
Pastes Alimentàries Frederic Buatell
Torrons Viar
Begudes Gasoses Gigante
Destil·leria Pujol i Grau
Societat Cooperativa Agrupació Vidriera

Per saber-ne més:

Cronologia industrial a Sants

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: