Terrisseria Joan Molas

El desenvolupament de la indústria a Catalunya va fer necessària la producció d’alguns productes que, paradoxalment, eren necessaris per al propi desenvolupament industrial. Quan els grans vapors es van començar a estendre pel territori es van fer necessaris materials de construcció que resistissin les altes temperatures dels forns i les xemeneies.
Va ser així com cap al 1837 van començar a arribar des d’Anglaterra maons refractaris, fets amb materials amb un alt punt de fusió. Però el seu preu era molt elevat, a dos rals cadascú, un fet que suposava un maldecap al industrials catalans. Aviat un seguit de terrissaires catalans van començar a produir maons refractaris, entre d’altres llocs també a Sants. Però l’aventura va fracassar quan els anglesos van abaixar el preu dels seus maons, arruïnant els productors locals.
En aquest context, a meitats del segle XIX, Joan Molas va impulsar la societat Molas, Castanys i Companyia, conjuntament amb Francesc Castanys i Masoliver, qui havia fundat la primera ferreria de Sants. L’empresa va crear una petita fàbrica a Sants i posteriorment a Poblenou. 
A partir del 1857 l’empresa, reconvertida en Molas i Companyia, mantindrà només la seva fàbrica de Poblenou. L’alt cost de la producció dels maons refractaris va fer que el manteniment del negoci fos dificil. Tot i això l’empresa va arribar, com a mínim, fins al 1871, quan l’empresa va ser present a l’Exposició Industrial de Barcelona.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: