Barcelona: Zona de guerra [opinió]

L’inici de curs serà diferent. A les escoles, als llocs de treball, però també als carrers. La pandèmia COVID va comportar una moratòria judicial respecte als desnonaments programats a la ciutat. Per aquest motiu hem demanat a Clàudia Ruscalleda del Grup d’Habitatge de Sants i militant d’Endavant (OSAN) que ens expliqui aquesta nova realitat.

Enmig d’una pandèmia mundial i als inicis d’una crisi econòmica i social que es preveu devastadora, han tornat els desnonaments. S’han reprès les ordres de llançament que van quedar suspeses temporalment durant el confinament i, a aquestes s’hi han sumat les de persones que durant els últims mesos s’han quedat sense ingressos i ja no poden pagar el lloguer. En aquest moments ens trobem en una veritable zona de guerra, amb un mercat laboral encara més precari i un accés a l’habitatge cada vegada més impossible.  La incapacitat generalitzada d’accedir a un sostre no representa una anomalia en el sistema sinó l’esfondrament estructural de tota l’arquitectura econòmica, política i institucional del règim vigent.

Només a Barcelona s’han programat en les darreres dues setmanes més de 200 desnonaments. Una xifra realment espantosa. Bancs, fons voltors, rendistes i acumuladors d’habitatge deixen cada dia a desenes de famílies sense sostre. I davant d’aquesta vergonya només ens reconforta veure les centenars de persones que ens plantem per aturar els desnonaments, ocupant el nostre lloc en aquesta guerra de classes, un lloc que només nosaltres mateixes podem omplir. Sembla que la participació d’amplis dispositius policials als desnonaments ha passat de ser una excepció per convertir-se en la norma. De tots els dies que portem de desnonaments, només un dia no hi ha hagut desplegament de les brigades de la Arro o la Brimo, ambdues hi han participat en alguns casos. El que s’han trobat aquests dispositius, així com les comitives judicials còmplices i responsables d’aquesta barbàrie, és un poble que no està disposat a aguantar que el trepitgin, s’han trobat els barris més organitzats, s’han trobat un moviment per l’habitatge més fort i que no permetrà que aquesta realitat s’imposi.

Aquest estiu ens han estat bombardejant amb la campanya mediàtica de criminalització de l’ocupació, una campanya que pretén aplanar el terreny a la violència que rebrem aquests mesos, tant institucional com policial. Volen fer creure a la gent que el problema és l’ocupació, quan el veritable problema és que hi ha uns quants que tenen molt i que volen seguir acumulant passant per sobre de tot, uns quants que desnonen i pretenen especular amb la vida de la classe treballadora.

Ens caldrà respondre, aturant desnonaments i prenent les cases que siguin necessàries. Cada desnonament i cada casa recuperada són una batalla guanyada. Necessitem cases per viure, no deixarem que ens deixin al carrer.

Vénen temps difícils, temps de por i desesperança, però nosaltres tenim la responsabilitat de respondre amb organització i compromís.

Organitza’t al teu sindicat d’habitatge i cuida les veïnes!


Barcelona: Zona de guerra [opinió] was first posted on setembre 25, 2020 at 8:00 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat