La noia emparedada – 1

És el 3 de juny de 1913 i ens trobem a un Sants on una noticia circula de boca en boca. Una història que s’expliquen les teixidores amb les paraules ofegades que permeten el soroll dels telers i que es barreja amb d’altres converses, com la gran protesta que s’està gestant entre les dones que fan el torn de nit i que veuen com els horaris marcats per llei no es compleixen. 
Una historia que va i ve, saltant els provisionals taulells de les botigues del mercat de la plaça d’Osca, fent-se gran cada cop que es comparteix entre dependents i clients. I que, per uns dies, ha eclipsat l’altre gran tema de conversa a la plaça, el nou mercat que Pere Falqués i Urpí ha projectat a l’Hort Nou, un enorme edifici que la gent del barri ha batejat amb el nom popular de la Catedral. La inauguració del qual es preveu per a la festa major de Sants. També s’especula sobre el tema sota entre les naus metàl·liques del mercat d’Hostafrancs, des de que unes setmanes enrere uns joves venedors de pasquins van fer acte de presència pregonant la noticia a crits.
Mercat Nou de Sants l’any 1913 foto d’en Brangulí (ANC)

Tothom parla de la història, als breus descansos a l’antiga fàbrica Arañó, Ventajó i cia, que acaben de comprar Jacint Serra, els germans Josep i Francesc Serra i Roca i Jaume Balet Viñas, per convertir-la en la JJF Serra i Balet. També ho fan els apasionats espectadors de les curses al velòdrom del Cubell. Entre els jugadors del Futbol Club Internacional, l’equip del barri, no és parla d’un altre tema durant els entrenaments.
A la plaça d’Espanya també se’n parla. És el tema estrella a la gran terrassa de la Pansa. En parla tant el públic de les curses de braus de les Arenes com els noctàmbuls que tanquen les nits del Paral·lel amb un got d’aiguardent amb una pansa dintre. Sovint uns quants s’arremolinen al voltant d’una taula on s’exhibeix un dels fulls volants que narren amb pèls i detalls la història sobre la qual tothom parla. Tot i els gravats terrorífics que il·lustren els fulls alguns escèptics se’n riuen del fet, d’altres els recriminen ser insensibles. 
Però si hi ha un sector on ha impactat el tema és entre els treballadors de la construcció. En parlen els paletes mentre apliquen revestiments de morter i els peons mentre pugen sacs de material a les bastides. De fet són ells els que poden posar nom i cognoms a un dels protagonistes de la història, un mestre de cases que és del barri i al qual tots coneixen, en Miquel Alimbau. 
El tema però ha arribat més enllà dels nostres barris. A mil quilòmetres de Sants, a la ciutat de París, també se’n parla als cafès des que el popular diari Le Journal, que té una tirada de més d’un milió d’exemplars, se’n va fer eco a la portada del primer de juny d’aquell mateix any. Però quina és aquesta notícia tant sorprenent sobre la que tothom parla? Reconstruïm la història que s’ha teixit en mil converses
Tot comença el 30 de maig, un divendres, quan en Miquel, un mestre de cases ja gran que viu sol, rep una trucada inesperada a casa seva. Quan obre la porta troba tres homes amb evidents signes d’agitació. Els desconeguts li demanen que els acompanyi, han d’anar a uns quants quilòmetres de la ciutat a fer una reparació que, segons li comuniquen, té una gran urgència. El paleta accedeix i, apressat per la resta d’homes, agafa unes quantes eines, les carrega al seu farcell i baixa al carrer, a la cantonada d’Alcolea amb Duran, l’actual Valladolid, allà, sota uns encara escanyolits plataners, espera un cotxe amb el conductor preparat per arrencar. Tots pugen al cotxe i el vehicle es posa en marxa.
El vehicle es mou ràpid pels carrers polsegosos de Sants, on tot just es treballa en l’empedrat de la carretera per renovar-la tot coincidint amb la inauguració del mercat. El cotxe enfila pel carrer Galileu en direcció cap a Les Corts, voreja la Maternitat i creuant Sarrià comença a pujar per la falda de Collserola. El cotxe volta per camins cada cop més solitaris allunyant-se de Barcelona fins que a una senyal del conductor els dos homes que seuen a banda i banda del Miquel l’agafen amb força. 
El paleta crida i es remou però no té res a fer en contra d’aquells dos homes, que l’amordassen, el lliguen i li tapen els ulls amb un mocador.  Dins la foscor i amb l’angoixa de no saber que està passant en Miquel sent com el cotxe es mou a gran velocitat pels camins. Dues hores més tard el cotxe s’atura davant d’una casa solitària i els segrestadors fan baixar al Miquel del cotxe i, a cegues  mig marejat, el fan entrar a l’edifici.

Continuarà.

Pots llegir la notícia original a la pàgina Memòria de Sants: