La queda que ha vingut per quedar-se

Fa mesos que relatem les conseqüències de no saber afrontar una pandèmia des del punt de vista imprescindible per garantir que la vida passi per davant dels interessos del Capital. Al passat mes de maig, desprès de seixanta dies confinats a casa, les mobilitzacions populars van tornar als carrers per trencar la dinàmica d’estancament i atomització. Al llarg de diverses setmanes l’esquerra independentista i els moviments populars van omplir la Rambla de Badal reivindicant una sortida de la crisi posant els interessos de les veïnes per davant d’un sector financer a qui ja s’havia rescatat àmpliament. Ni les mobilitzacions pels treballadors i treballadores de la Nissan, li per les sanitàries, contra els desnonaments i pel repartiment del treball i la riquesa han estat escoltades d’ençà de la fi del primer confinament. Ans al contrari, el personal mèdic segueix denunciant mancances, les residències tornen a ser un focus de perill real de contagis i mort, a l’educació ni s’han rebaixat ratios ni s’ha augmentat personal per atendre un nova situació i així, les darreres setmanes s’han disparat els positius en PCR entre la població de menys de 19 anys. Som altre cop al cap del camí i les institucions es neguen a atendre les demandes populars i trien la via de la repressió, la multa i la queda per a intentar pal·liar una situació que només te una solució real. Aturar l’economia durant el període d’incubació de la malaltia. Però enlloc de tancar durant 15 dies tots els serveis no essencials i impedir la propagació del virus, l’estat aposta per mantenir els focus de transmissió actius al 100% i anar confinant quirúrgicament cada nou brot, ja sigui escolar o laboral, allargant la situació i expandint el virus.

El tancament de bars i restaurants de la passada setmana han estat només una primera fase que ha comportat que l’oci es desplaci de l’interior a l’exterior dels locals. Als parcs i carrers o a les cases particulars. En cap cas ha assolit l’objectiu de minimitzar els contagis. Sembla doncs que el següent pas és aplicar una queda policial durant les nits que imposi les retallades de moviments i llibertats sense adonar-se que res impedeix que a les 7 del matí milers de persones coincideixin al transport públic, a les 8 als instituts i escoles i a les 5 de la tarda ho facin a casa dels avis o pares. Aquesta mesura doncs, no sembla anar encaminada a rebaixar els contagis, sinó a desmobilitzar la protesta popular davant uns governs incapaços de garantir recursos públics per a la sanitat o l’educació, un govern que malgrat la situació d’alarma no ha nacionalitzat cap sector estratègic, no ha ordenat cap moratòria de desnonaments, ni de pagaments de rebuts de subministrament, cap ajuda real i efectiva al comerç i la restauració, i que segueix impagat els ERTO aplicats al passat mes de març.

És evident que per als governs municipal, autonòmic i estatal la via és el control social, la repressió, les identificacions i multes sense tocar cap privilegi d’aquells que dia a dia més s’estan lucrant de la situació. Des de l’esquerra independentista es fa evident que hi ha una altra manera de viure i que només organitzades i lluitant es podrà sortir d’aquesta crisi sanitària i econòmica posant els drets col·lectius per davant dels privilegis d’una minoria. És per això que fan una crida a la mobilització, i a sortir al carrer a les 20h del dilluns 26 a la plaça sant Jaume de Barcelona. Les organitzacions de l’esquerra independentista del barri fan crida a participar-hi.


La queda que ha vingut per quedar-se was first posted on octubre 25, 2020 at 8:34 pm.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat