Transformar la Plaça dels Països Catalans

Si el barri te alguna zona susceptible de ser reordenada i modificada, aquesta és segurament tota aquella que envolta l’Estació de Sants. No és que ho pensem nosaltres, sinó que diferents espais ja han transformat l’entorn, i d’altres amenacen en fer-ho. L’Hotel Torre Catalunya va canviar de mans ja fa anys i les obres de reconversió valorades en 30 milions d’euros seguiexen a l’interior. A l’altra banda de la plaça un solar ha esdevingut un gratacels de 16 plantes del grup inversor GSA on teoricament hi ha una residència d’estudiants. El darrer exemplar de La Burxa (234) ens recorda que a tocar de l’estació l’antic happy park es transformarà en un tanatòri malgrat l’oposició veïnal i que l’estació viurà un creixement en els propers anys si cap altre crisi no modifica els plans inicials. També a tocar de l’estació dos antics solars que havien de formar part del plà de l’estació han rebut nous usos. D’una banda hem vist com s’hi instal·lava un punt verd de l’ajuntament a Vallespir amb Sant Antoni i hem vist com l’antic bloc de Vallespir amb Badolona on fa anys hi havia una pastisseria ja és solar amb una nova promoció immobiliària. El tancament del cinema Balaña és la cirereta a un passtis especulatiu. Massa coses passen en tant poc espai com per creure en les casualitats.
Fa dies llegiem un fil a tuiter on en Guillem Torrent -estudiant de quart de Geografia i Ordenació del Territori- explicava les possibilitats de transformació que hi havia a l’entorn de la plaça dels Països Catalans. Vam posar-nos en contacte amb ell per si ens volia explicar quina era aquesta remodelació que podria transformar un no lloc, en un punt de trobada entre Sants i la nova Esquerra de l’Eixample. Com una reodenació de l’espai podia transfomar una plaça dura en un node verd que trianguli amb el parc de l’Espanya Industrial i el parc de Joan Miró.
El resultat d’aquella conversa n’és aquest article.

En el context actual, un símbol de progrés urbanístic i de cohesió social és transformar espais que per motius diversos (eren espais privats, estaven en un procés de decadència o bé eren espais destinats a altres usos que no eren amables amb la ciutadania) no eren accessibles i ara s’estan recuperant com a espais públics. Al barri de Sants ens trobem per exemple amb els Jardins de la Rambla de Sants, que han reduït gran part de la contaminació acústica cobrint les vies de ferrocarril i del metro guanyant un nou espai verd i d’ús social per a la ciutadania i el projecte “Obrim Els Carrers”, on els caps de setmana la ciutadania pot passejar per tot l’eix de Creu Coberta, recuperant un espai que majoritàriament és pel trànsit rodat i cedint-lo per a un ús social i de cohesió.

 

Tot i aquestes transformacions, hi ha un espai que malgrat la seva ubicació, no té cap vincle social ni amb el barri ni amb la ciutadania; parlem de la Plaça dels Països Catalans. Tot i ser un dels punts amb un major índex de mobilitat i de més interaccions socials a una escala municipal i metropolità pel fet de ser la estació de ferrocarril principal de Barcelona, és un lloc de pas sense cap vincle amb el barri.

 

Quan es va construir aquesta plaça al 1983, va ser molt innovadora degut a que la seva urbanització és de formigó, marbre i granit i era una època on l’automòbil era el protagonista del espai públic i en aquella època les places es revaloraven més amb formigó i asfalt al voltant enfront de terra vegetal i espais enjardinats. A més, la plaça no té elements verds, quan s’ha demostrat que la vegetació ens permet mantenir una temperatura moderada tot l’any i millora la qualitat de vida de la ciutadania, així que ara mateix xoca l’arquitectura dels anys vuitanta amb l’urbanisme del segle XXI. Sí, en 30 anys les percepcions d’entendre la ciutat han canviat olímpicament.

 

És veritat que està en previsió de reforma i que s’ha encarregat un estudi formatiu per part de l’Ajuntament de Barcelona i ADIF al juny del 2020, però actualment la plaça està en un procés de decadència. És més un espai de pas que no pas un espai de trobada social pel barri, i on l’ús principal que se li dona a la plaça és per realitzar skate. Per tant, tens un espai de 10.000 metres quadrats totalment desaprofitat, mal organitzat i on cal transformar-lo per a que sigui un espai per a la ciutadania tant per les persones de Sants com de la Nova Esquerra de l’Eixample. Fins i tot, seguint amb els paradigmes urbans actuals, si retalléssim carrils de circulació (segons la ubicació, hi ha entre 3 i 5 carrils, essent una veritable autopista urbana), augmentaríem aquest espai que podria ser destinat per a la ciutadania a més que reduiríem la contaminació ja que redueixes la capacitat de vehicles que circulen.

 

Repensar tot aquell espai per dotar-lo d’un ús públic i social amb nous equipaments com poden ser esportius, d’esbarjo o punts de trobada on la vegetació sigui la protagonista, com s’ha realitzat recentment amb la Plaça de les Glòries Catalanes, ens permetrà d’una banda recosir tot aquest espai pel barri i per l’altra banda integrar-lo amb el teixit social,

fent que deixi de ser un espai de pas per ser un espai de trobada. A més, gràcies a la seva ubicació, és pot integrar alhora amb el Parc de la Espanya Industrial i, fins i tot, amb el Parc de Joan Miró en poc més de 500 metres, transformant Carrer Tarragona.

En conclusió, si seguim els paradigmes urbans on el futur tant de les ciutats i dels barris és la recuperació d’espais públics per a la ciutadania, més espais verds, i teixir una cohesió i un dinamisme social, la Plaça dels Països Catalans és una peça clau per a poder transformar-la cap al futur i dotar un nou espai verd i social a la ciutadania que, ara per ara, no ho és.

 

 


Transformar la Plaça dels Països Catalans was first posted on octubre 27, 2020 at 3:57 pm.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat