Històries i vides de l’èxode

Migrar i resistir, de Mònica Parras

Migrar i resistir és un llibre de fàcil lectura per com està estructurat: capítols curts i directes, on la Mònica ens va desgranant la complexa constel·lació de persones en cerca de refugi que anirà coneixent al llarg de diversos anys, localitzacions i situacions. El llibre fa un recorregut per diferents camps de refugiats i fronteres d’arreu d’Europa. A cada capítol, hi trobem relats d’històries dures, d’impotència, de ràbia, de tristesa, però també de solidaritat, de resistència i d’alegria. L’alegria de veure com, tot i les adversitats, les persones migrants troben zones per evadir-se de les condicions inhumanes en què les fan viure. Migrar i resistir ens explica com totes elles i ells lluiten per ser escoltats i tractats com a persones humanes, com lluiten per fer valer els seus drets i ens mostra com de difícils se’ls posen les coses a gent que només vol viure amb dignitat i pau, persones que l’únic que les diferencia de nosaltres és el seu lloc de naixement. L’autora és capaç de fer-nos arribar la fascinació que experimenta en veure com aquestes persones són capaces de treure forces d’on sigui per afrontar aquestes condicions de vida, la seva resistència, la unitat de comunitat amb els voluntaris i l’ajuda mútua.

Un valor afegit de l’obra és que compta, també, amb les imatges realitzades per l’autora i els seus companys de Fotomovimiento, durant les diferents estades narrades. Això permet que la lectora tingui una sensació més propera a les experiències explicades, oferint-li un referent visual. Un cop immersa en la lectura del llibre, és fàcil arribar a la conclusió que des dels països privilegiats, prenem distància amb aquesta realitat. Les europees ens evadim i desenfoquem les cares d’altres éssers humans d’arreu del món que es troben en situacions desfavorables, en un acte d’autoprotecció. És molt dur enfrontar-se amb realitats que fan mal i deixen marca, així com també ho és assumir la part de responsabilitat que ens correspon. No obstant això, aquest llibre intenta acostar-nos a l’experiència de totes aquestes persones -que intenten travessar la frontera per poder viure en pau amb les seves famílies i que busquen una mínima qualitat de vida- per generar un canvi en totes nosaltres, que prenguem consciència i ens responsabilitzem d’aquesta realitat, sense fer-nos culpables o corresponsables. No només les humanitza a elles, sinó també a nosaltres mateixos.

Esperem que a través d’aquest llibre, moltes més persones entrin en contacte amb aquesta realitat, estirin del fil i es continuïn informant sobre la situació de les persones migrades i refugiades a Europa.

Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: